Prosa i fado

A dos personatges molt diferents em vull apropar avui. Dos personatges que són una combinació perfecte per gaudir-ne un dia de pluja, que ve de gust quedar-se a casa tirat al sofá amb un te calent per assaborir.
El primer és un escriptor que em va arribar per una casualitat, company de professió i amb molts anys d’experiència al món literari: Raúl Guerra Garrido.
Nascut a Madrid (1935), amb avantpassats de Cacabelos, un poble de Las Médulas. En els seus llibres ens mostra paisatges humans carregats de quotidianitat i dóna un tractament al llenguatge que fa fressar relacionant un passat condicionat per un món rural amb un present molt present.
Guanyador del Premi Nadal 1976 amb Lectura Insolita de “El Capital” i Premi Nacional de les Lletres Espanyoles 2006 demostra que es pot fer un bon treball a caball entre la ficció i la realitat, descobrint-nos també la seva preocupació científica a “El Sindrome de Scott”.
Entre els seus títols destacar “La Mar es mala mujer” “El Otoño siempre hiere”, “El año del Wolfram”, “La Gran Vía es Nueva York” i un molt personal “Cuaderno secreto”.
Ha creat a internet una tertulia literària: www.guerragarrido.com

El segon personatge, va venir a Barcelona, el novembre del 2006 i el seu concert va ser memorable.
Mafalda Arnauth ens introdueix en el món del fado amb la seva espectacular veu.
Nascuda a Lisboa (1974), apassionada de la música des de molt jove. Captiva per la seva espontaneïtat i defensa de la memória portuguesa col.lectiva.
Nominada als Globus d’ Or pel seu primer àlbum. Compositora que inventa noves formes de “dir” vida i escriu sobre l’ànima i els seus misteris.
En el seu tercer àlbum “Diário” el fado abandona la fatalitat i la desgràcia. La tristesa serveix per fer crèixer l’esperança. Recondueix el fado cap a altres registres musicals, reinventant-lo i portant-lo al seu camp més personal.Versionant temes tant colpidors com La Bòheme i acompanyada del sempre fantàstic so de les guitarres.