Passió per Egipte

Tinc la fantàstica sort últimament de conéixer gent que mereix molt la pena i això fa que un creixi cada dia una mica més.
Gent que davant de totes les adversitats i pegues, té les coses molt clares i no deixar passar cap oportunitat per gaudir al màxim de la vida i aconseguir els seus objectius.
Això implica un esforç continuo i un esperit de superació que admiro per sobre de tot.
Aquest cap de setmana ha tocat un intents viatge a Egipte des de l’época pre-dinàstica a la greco-romana. Amb una excepcional mestra de cerimònies i divulgadora del món egipci.
No sempre es pot gaudir de dues hores amb una persona que domina el tema però ho fa planer i entenedor per a aquells que no en sabem gaire. Quina gloria.
Acabes descobrint que aquesta civilització és un gran paradigma en alguns aspectes però en d’altres és la base d’un dels pobles més ben organitzats i fructífers per al desenvolupament de les ciències posteriorment.
Veritablement una bona manera de gaudir d’un fantàstic cap de setmana. De molts descobriments personals, de xerrades sobre necessitats essencials de la vida, de veure que no tot és blanc o negre i que hi ha mil maneres de poder pulir la realitat.
L’únic que em fa falta és temps. TEMPS amb lletres de luxe, perquè va corrent i corrent i hi ha tantes coses per descobrir i per fer, hi ha tantes coses que canviaria per una mica més de temps. A on es pot anar a comprar temps?.
Tinc unes ganes horribles de que algu descobreixi el medicament per dormir el just i necessari i això m' alliberi de la càrrega d’estar al llit innecessariament. I no parar mai. Potser per que ser hiperactiu és una pega molt grossa en aquest món.
Perquè aquests caps de setmana em revolucionen i em retornen una il.lusió sobre temes que estaven adormits.
Les ganes de conèixer i compartir també un temps.