Sí, senyors, en el veritable sentit de la paraula “offside”, així és com em vaig trobar fa uns dies i em va fer veure que encara que no ho sembli puc ser pacient (fins a un cert punt).
Volia fer un post sobre una trobada de Renault’s 8 al Montseny, però els esdeveniments posteriors em van fer canviar d’opinió.
10.00 h Prop de la Costa dels Mosquits, sota Turó de l’Home. Vaig deixar aparcat el meu cotxe allà al mig d’aquell meravellós paisatge.
17.00 h. La jornada va anar bé, trobada molt divertida i curiosa, molt ben organitzada per un col.lega.
I quan ja tornava per recollir el meu cotxe i anar cap a casa, al ficar la clau al pany, la vaig doblegar de tal manera que va quedar inservible (seré inútil). Sí senyors, homeless and carless at the same time. Dissortadament no portava un altre joc de claus a sobre.( El que hagués donat....). Com vaig poder vaig treure les restes del que quedava de clau i em vaig asseure al terra, preguntant-me què fer. El problema és que tampoc tenia un altre joc de claus a Vent del Pla i hauria de baixar a Barcelona per solventar-ho i deixar el cotxe abandonat allà una setmana, No!!!. Vaig caure que portava el mòbil i em vaig dir una trucadeta a Axa i apa problema solucionat, però no, no tenia cobertura. I a casa no en sabien res de la bona estona que estava passant, tampoc sabien a on estava i no els podia trucar.
De cotxes ni un, sembla mentida quan necessites un i de pobles, mínim 10 km caminant i ja es feia fosc (poques ganes, fantàstica excusa per a una excursionista).
Què vaig fer? Doncs, mica en mica vaig anar desdoblegant la clau amb el risc que s’acabés trencant i vaig buscar a la motxil.la, si per una casualitat portava el kit de MacGyver o el de Bricomania dels diumenges. No, només cinta adhesiva i tisores. Si m’haguessiu vist allà recomposant la clau. Em vaig encomanar a tots els Sants i vaig tornar a ficar la clau al pany. Res de res al primer intent. Quins nervis. Al quart intent, es va sentir un clic i miraculosament la clau va girar, al.leluia!!!. Ja podré marxar només son les 18.30 h. Però inocent de mi, no m’enrecordava que la clau ha d’anar al contacte també. Llavors ja, quasi, quasi, les llàgrimes em salten. Tenia el volant bloquejat, fantàstic sistema antirobatori, qui el va inventar?
O sigui que aquest cop, aprofitant que tenia la caixa d’eïnes a ma, vaig posar-li SupergGlue-3 a la clau per reforçar l’obra d’art amb la cinta adhesiva i vaig esperar una hora a que s’assequés bé la cola.
Jugant-me-la a que es quedés per sempre més la clau fixa al contacte, vaig introduir-la amb molta cura i després de 10 minuts barallant-me amb el sistema antirobatori, va saltar alliberant el volant i el contacte. I ja estava a un pas de poder arrencar el cotxe, no m’ho creia, ja era fosc. Un, dos, tres, arrenca. I un esperat so, brusc però uniforme va arribar a les meves oïdes. Prova superada.
En només 20 minuts ja estaré a casa. Si la clau aguanta.
Superats els nervis, avanço per la C-35 direcció Girona.
Bónica jornada de muntanya.
Fíchala McGyver!!!!
ResponderEliminar