sábado, 31 de diciembre de 2011

IMATGE DE LA SETMANA


Aquesta és la primera foto personal que penjo al blog. Però aquesta nit especial, val la pena recordar el fantàstic acomiadament d’any que hem fet a tocar del mar, a la Barceloneta, en un dia assolejat i perfecte.
En companyia d’una colla d’amics que es mereixen aquest especial a pocs minuts de sortir del 2011

miércoles, 21 de diciembre de 2011

MÚSICA: L'ÚLTIMA DEL 2011

He pensat molt aquests dies sobre l'última cançó de l'any, sobre quins són els meus últims pensaments musicals i com veig aquest cap d'any que tenim a tocar, quines emocions i quins records guardaré al calaix. No podia faltar una cançó per acomiadar-me de tantes coses que em portes bones vibracions i pau, molta pau encara que hagi escollit aquest tema una mica trist.
Wilco, qui ho anava a dir, fins fa dos dies un grup totalment desconegut per a mi (haig de reconèixer que de música em falta molt per descobrir i tastar...)
Però aquesta cançó ja s'ha convertit en un referent per a mi, es podria dir una favorita entre cometes, en un petit tresor.
Espero que us agradi.
I fins l'any que ve.



Maybe the sun will shine today
The clouds will blow away
Maybe I won't feel so afraid
I will try to understand
Either way

Maybe you still love me
Maybe you don't
Either you will or you won't
Maybe you just need some time alone
I will try to understand
Everything has its plan
Either way
I'm gonna stay
Right for you

Maybe the sun will shine today
The clouds will roll away
Maybe I won't be so afraid
I will understand everything has its plan
Either way

BON NADAL

CINEMA:PINA


Verdaderamente no hay mejor manera de visualizar e interiorizar el trabajo de Pina Bausch (a parte de ver sus coreografías en directo) que esta película.
En un primer momento me sorprendió el formato 3D pero sentirse como si descubrieras las composiciones, el trabajo de los bailarines como si estuvieras sentado en primerísima fila de un teatro, emociona y transporta a su mundo.
Pina Bausch esa gran bailarina y coreografa que nos dejó en el 2010, precursora de la llamada "danza-teatro" en la que comparten protagonismo lenguaje, música y danza.
Wim Wenders ha sabido captar la esencia de esta gran mujer (yo considero que de vida interior muy atormentada, pero un genio de la danza) y nos muestra la manera de trabajar y de aleccionar a sus alumnos, centrándose en trabajos como Café Müller, Das Frühlingsopfer" (La víctima de primavera), Vollmond" (Luna llena) o Kontakthof. Una película bien estructurada y de una elegante realización que sorprendre.
Excepcional documento para los amantes de la danza.

domingo, 18 de diciembre de 2011

CLÀSSICA: HALLELUJAH- G. F. Händel



En aquestes dates sempre és reconfortant acabant de gaudir d'aquest oratori a Santa Maria del Mar.
Un dels clàssics musicals més sentits arreu del món.

viernes, 16 de diciembre de 2011

RED HOT CHILI PEPPERS AL PALAU SANT JORDI

TOUR: I'M WITH YOU
21.30 h
Barcelona
Cinc anys sense editar un nou disc i sense fer un concert per terres europees és molt de temps però ens han demostrar que la bona música i el seu ritme trepidant dalt de l'escenari bé valen aquesta espera.



El Palau Sant Jordi amb totes les entrades venudes (el públic totalment entregat) i un show de llums, videos i plataformes amb pantalles mòbils (atenció a la gent dels focus que manualment van estar fent els jocs de llums a una alçada més que important per sobre de l'escenari durant tot el concert, no ho havia vist mai) que van donar a l'espectacle encara més elegància i color a un escenari minimalista.
Primer concert de RHCP de qui escriu la crónica que tenia moltes ganes de veure aquest grup americà de crossover (heavy metal, rock, punk i rap) en directe després d'haver-se passat mitja vida viatjant amb els seus temes al cotxe.
L'excusa perfecte presentar-nos el seu I'm with you (Monarchy of Roses  per obrir boca)  però un setlist d'infart darrera, a on cada vegada que s'entreveia quin seria el nou tema que tocarien el Palau era una sola veu.
Temes com: Can't stop, Tell me baby, Ethiopia, Under the bridge (moment super especial), Around the world, The Adventures of Rain Dance, Dani California (una altra memorable), Factory of faith, Other side, Me and my friends, Californication (qui no la ha cantada alguna vegada), By the way (la bogeria), Dance, dance,dance, Sir Psycho Sexy, They're red hot i altres no menys valorades i fantàstiques.
I per finalitzar el concert de quasi dues hores i dos bisos, a part de diferents intros i exploracions musicals dels componets (que ens van fer embogir) un Give it away que va acabar de convertir el Palau Sant Jordi en una massa saltadora i balladora.
La veu fantàstica del vocalista Anthony Kiedis ( que ens demostrava que està en plena forma i com els vells temps) i l'imponent baixista Flea Balzary  un bon regal de Nadal, sense deixar enrera una bateria Chad Smith espectacular  i un guitarra de Josh Klinghoffer (última incorporació)  que no va parar ni un moment dalt de l'escenari "en trance" per aquesta música superenergética.
Crec que fins i tot emocionats per la rebuda van prometre tornat aviat i així ho esperem per continuar gaudint d'aquesta gran banda californiana.
Penúltim concert de l'any que ja s'acaba però amb uns quants fitxatges fets per l'any que ve que també serà molt musical.

jueves, 15 de diciembre de 2011

domingo, 11 de diciembre de 2011

CITAS: PESSOA

"Todo lo que hacemos en el arte y en la vida es la copia imperfecta de lo que pretendíamos hacer".

sábado, 10 de diciembre de 2011

SEIS DE LA MAÑANA

Cuando me levanto cada día a las seis de la mañana me gusta salir al balcón y observar la quietud y el silencio que me rodea.
Sólo algunos días, las nubes marcan el paso del tiempo durante esos cinco minutos que me otorgo antes de volver a la realidad.
El conjunto del patio interior a cielo abierto se levanta ante mi con dos torres intercaladas y alguna luz se manifiesta detrás de las ventanas, decorada con siluetas laboriosas.
Los árboles dan al entorno paz y delimitan un espacio que podría estar dentro de una burbuja, dentro de una secuencia de película o dentro de un paisaje para un insomne desestructurado.
Algunas gaviotas o palomas sobrevuelan este oasis de hormigón.

STREET ART


Gires per una cantonada i et trobes això, qui diria que no està viva?

TEATRE: LA CIUTAT/MARTIN CRIMP

Sala Beckett
Fins al 18 de desembre


Traducció i direcció: Victor Muñoz i Calafell
Repartiment: Sílvia Bel, Joan Carreras, Míriam Iscla i Diana Gómez

Un pot pensar que l'història que es representarà, serà la vida quotidiana d'una família i les complicaciones que poden afectar a una relació de parella normal però a mesura que l'obra agafa cos un s'adona que alguna cosa no va bé, que hem de buscar més enllà d'aquesta imatge clàssica.
Hem de buscar a conciència i descobrir que el tema és radicalment diferent i el que es busca es parlar de la condició d'escriptor/artista com a persona i com a element conjugatiu/aglutinador del que formarà part de la seva obra. I en el fons tornem a parlar de fracàs, d'aquella sensació que s'ens presenta quan veus que no pots donar res més a la teva creació, que et trobes perdut.
Una interpretació elegant i formidable d'aquests actors que ens demostren que el teatre de petit format apropa al públic petites perles.
Sempre és un plaer gaudir de la Sala Beckett i de les seves obres, un petit racó de Barcelona a on es respira el bon teatre i el bon ambient.
Totalment recomanable per aquells que a la sortida vulguin repassar que representa l'obra a les seves vides en petit comité.

WORD PRESS PHOTO 11: VEURE PER CREURE

CCCB
Montalegre, 5
Del 23 de novembre al 18 de desembre

Visita obligada per als amants de la fotografia o fotoperiodisme amb "fundamento". És increible veure l'interés que produeix aquesta exposició que fins i tot a les 14:30 h  d'avui, els diferents espais estaven ocupats per força gent.
És potser una de les edicions més dures que recordo però veritablement i molt a contracor  meu les seves imatges reflexen la realitat que ens envolta, els conflictes que pateix el planeta (Haití, Somàlia, el poble saharaui...), les obsessions, la pobresa, les manifestacions d'autodestrucció, els fonaments de les conductes, les morts injustificades provocades pels narcos mexicans, el paper de les dones, la natura més deconeguda i les experiències més colpidores.
Fantàstiques imatges i enquadres a vegades quasi, quasi impossibles de prendre. L'art de fotografiar, de captar un instant que depen del temps circunstancialment i que ens impacta.
Cinc cèntims del que trobareu:






El CCCB i aquest certamen ens apropa a aquesta realitat que només, només s'ens fa present amb aquestes iniciatives, per la poca repercussió en els mitjans de comunicació, pels conflictes que donen a conèixer i que serveixen com a reinvidicació col.lectiva en un món actual que mira cap a un altre costat o no vol veure que té just davant per por de sentir-se culpable.

jueves, 8 de diciembre de 2011

NICANOR PARRA: EL ANTIPOETA

Último Brindis

Lo queramos o no
sólo tenemos tres alternativas:
el ayer, el presente y el mañana.

Y ni siquiera tres
porque como dice el filósofo
el ayer es ayer
nos pertenece sólo en el recuerdo:
a la rosa que ya se deshojó
no se le puede sacar otro pétalo.

Las cartas por jugar
son solamente dos:
el presente y el día de mañana.

Y ni siquiera dos
porque es un hecho bien establecido
que el presente no existe
sino en la medida en que se hace pasado
y ya pasó...
como la juventud.

En resumidas cuentas
sólo nos va quedando el mañana:
yo levanto mi copa
por ese día que no llega nunca
pero que es lo único
de lo que realmente disponemos.

JOSÉ LUIS SAMPEDRO PREMIO NACIONAL DE LAS LETRAS 2011



Este año también se ha hecho justicia con este premio y se galardonado la trayectoria de un gran escritor, que por encima de todo ha destacado siempre entre sus temas la economia social y la vida, para regalarnos algunos títulos como  La sonrisa etrusca, La vieja sirena, Octubre, octubre o El amante lesbiano.

IMATGE DE LA SETMANA



Cinquanta anys d'un publicació que va marcar moltes infantesses.

martes, 6 de diciembre de 2011

PASSEIG PEL 2011

Un altre any que s'acaba, un mateix temps de crisi que continua marcant les nostres vides, les nostres mirades de futur i com sempre l'esperança que no ens ha de deixar mai.
Hem viscut moments importants que semblen demostrar l'inconformisme que havia quedat oblidat, que no aflorava però que veritablement es pot observar als nostres carrers i en les accions de tots aquells que volen un camí nou, una  nova perspectiva plena de valors.
Vam comptar amb el 15-M, del qual cadascú pot treure la seva valoració i decidir-se que vol reinvindicar, encara que són tantes coses...
Internacionalment ha estat un any convuls a l'Orient Proper i Mitjà i hem estat espectadors d'una onada d'esdeveniments que porten a una cadena de revolucions, de canvis en els governs que no sabem cap a on portaran a aquests païssos.
També a Europa no ens hem estat de res: dimissions, canvis de govern, index de perillositat, Frau Merkel reina i senyora de l'Unió, Banc Europeu, deutes escandolosos...
Japó ha patit una de les més grans catastrofes que recordarem per sempre i un silenci mut acompanya a tots aquells que veuran les seves conseqüències.
La mare natura ens ha tornat a recordar que no podem fer res per prendre-li el poder i nosaltres continuem intentant saltar-nos els bons propòsits d'un Kyoto obsolet.
S'han aprofundit encara més les diferències entre els rics i els pobres, entre aquells que continuen en una situació de benestar insostenible i aquells que no gaudeixen ni dels mínims per a portar una vida digne. S'ha incrementat la fam i les necessitats bàsiques, encara que la solidaritat ha quedat palesa fa pocs dies, com a exemple la campanya del Banc d'Aliments.
Ens preocupa l'atur, l'educació (aquest ensenyament precari que ja fa temps que ens han otorgat), la sanitat cada cop més malmesa (per què tenim encara aquesta idea de gratuitat per tot?). Ens preocupa el nou govern, que farà a partir d'ara. Com fa pocs dies en Jucasel abans de les eleccions ens situava davant de l'oferta política, hem camviat de mans però segueixen sent les mateixes propostes amanides amb més retallades (sense cap bon pla econòmic, encara per veure)
Ens preocupa la injustícia enfront dels que han de pagar els seus fraus (Fabra, Millet, el clan de ses illes...). Ens preocupa que la gent més qualificada hagi de marxar a la recerca d'expectatives millors, que cada vegada quedi menys oferta de qualitat laboral i les pimes i aquells que son el motor del país hagin de plegar per manca d'oportunitats.
Ens preocupa que desaparegui el I+D i que només ens convertim en una sucursal de sol i cervesa.
Ens preocupa que ens haguem deixat enganyar per algú que ens ha dit que ho podem tenir tot sense cap esforç, per què no hem estat prou realistes? La situació que ara vivim és culpa de tots.
Ens preocupa la manca de valors i la despreocupació.
Tindrem sempre en el pensament a tots els que ens han deixat aquest any i tots aquells que han arribat, quin futur els espera?
No voldria ser ni sóc un comentariste negatiu i simple. Només intento posar ordre en tota una sèrie d'idees que em passen pel cap aquests dies, intentant fer un petit resum mental del que ha significat aquest any en general i intentant preguntar-me si veritablement he aconseguit algun dels meus propòsits.
En el camp personal no sabria que dir, continuo buscant forces per prendre algunes decisions que estan guardades de fa temps i veient-me encara en el punt de sortida d'una cursa de fons. Podriem parlar d'un any en blanc o quasi, quasi de valors negatius. Potser la crisi ha afectat més del que em pensava les meves neurones.
Però tot és començar de nou, oblidar el 2011 i treballar per al 2012.
Tres, dos, un.....com diu la senyora Caterina de Can Sitjar: a positivar.