Comença el mes de juny, després d'eleccions, noves ubicacions i blindatges del tunel del Carmel, polémiques sobre xarops tóxics, de la Lliga no en parlem, període en que tots pensem més en les vacances, que no pas en altres problemes que ens ronden pel cap. En concerts i trobades amb amics per compartir cerveses i confidències. És hora de treure la bicicleta al carrer.Posar-me les albarques i la faldilla curta.Pedalejar tranquil.lament, sentir el vent i el silenci de les rodes sobre l'aslfalt. Baixar pel Born, passar per davant de Santa Maria del Mar i anar a la platja a trobar-me amb el mar, perquè és increible però tenim l'infinita sort de viure en una ciutat amb mar( ho havia oblidat), no gaire blau, depenent dels dies però capaç de transportar-me per una estona. I assentar-me allà davant del Port Olimpic i observar a altres ciclistes, a altres solitaris, a les parelles, a les gavines i coloms que s'apropen. És moment de gaudir el mar, de sentir el mar......
I d'escoltar bones cançons.....
De haberlo sabido
no hubiera dado todo en un principio
no hubiera sido la noche en tu espalda
ni congelándote de frío.
De haberlo sabido
me hubiera ido sin decirte nada
no hubiera sido tan duro contigo
no hubiera habido corazón en la garganta
Peor que el olvido
fue frenar las ganas de verte otra vez
peor que el olvido fue volverte a ver
Me sobran Motivos
pero me faltas tú sobre la cama
y ahora que las calles están llenas de bandidos
cuando necesito de tu madrugada
cuando ya te has ido
cuando me parte en dos de una tajada
no hubiera dudado en quedarme contigo
de haber sabido que no me esperabas
Peor que el olvido
fue frenar las ganas de verte otra vez
peor que el olvido fue volverte a ver.
Quique González
No hay comentarios:
Publicar un comentario