Propera estació: St. Antoni

Pujo les escales del metro i vaig a prendre un cafè al bar de la cantonada.
El mercat es desperta amb el dia. La primera claror il.lumina amb un toc especial la façana. Observo com a poc a poc les parades són descobertes i muntades.
El silenci i algun gos bordant marquen l'inici de la jornada.
Tot un posat escènic que es repeteix des de fa molt de temps, tots els diumenges.
Les primeres converses entre els botiguers i els primers bons dies,com estàs? ressonen a tota l´estructura.
M'agrada veure'l aixecar-se i sempre que tinc un diumenge en que l'enyorança em retorna als anys d'infantesa, vinc a esmorzar amb el mercat i ens mirem de tu a tu. Ell amb el seu posat orgullós, carregat d'històries i jo asseguda en aquesta terrassa, explicant-li també les meves petites històries.
Hauria de tirar 20 anys enrera, per parlar d'una nina, que caminava pel mercat. Els pares sempre venien els diumenges a comprar o mirar algun llibre quan eren encara nuvis, en aquells dies assolejats dels anys 60.
Un cop es van casar i vaig néixer, van decidir que ara encara tenien un motiu més per anar a mercat.
Ja de molt petita, mirava amb aquells ulls ben oberts de descoberta totes les parades: els colors, les joguines, els llibres, els cromos adhesius.
Observava tot allò que envolta una venda. L'estudi de les ofertes, la recerca d'aquell petit
tresor, que un va cercant i que quan troba, vol aconseguir a qualsevol preu.
M'agradaven molt els pica-pica i les nines retallables amb els seus vestidets de paper, que m'ocupen moltes hores d'esbarjo i em transportaven dintre del meu món infantil.
Els nens gaudien amb els cromos de futbol i els senties xiclar quan es retrobaven amb els amiguets del barri i rivalitzaven pels seus herois de la pilota.
Sempre m'aturava a les paradetes i saludava als botiguers. Esperava el meu torn mentre altres nens fullejaven els àlbums negres a on es col.locaven els cromos.
Era com un ritual, al qual s'havia d'accedir seguint uns passos.
Recordo un dia que amb l'atabalament em vaig perdre. Els meus pares havien continuat caminant i jo m'havia aturat bocabadada, contemplant un pòster que penjava a una de les paradetes.
Al girar-me, només vaig veure un seguit de torres humanes davant meu, que circulaven en un únic sentit com una processó de Setmana Santa. Vaig intentar penetrar aquella barrera i em vaig endinsar dintre de la caravana fins trobà més endavant l'abric de ma mare. Ma mare em contemplà amb ulls amorosos i seguiren endavant descobrint les noves adquisicions de mon pare: uns quants llibres i una capseta de cigars antiga.
Van passar anys i les visites a aquell mercat es varen distanciar però sempre quan tornava, conservava la mateixa il.lusió dels primers dies.
L'olor dels llibres antics, dels discos, del paper i la xerrameca de la gentada del migdia que ocupa totes les parades, els crits de les gavines i la música de fons, donant un to festiu.
Més endavant, ma mare em va inculcar l'interés pels segells i cada cop que hi anava, no podia estar-me de comprar segells de països que encara desconeixia on estaven però que ara he conquerit personalment.
Cada segell anava al meu àlbum de viatge i ara els retrobo amb alguna fotografía.
De la meva joventut, recordo el disc, encara que la tecnologia actualment els hagi arraconat a peces de museu, aquell disc que li vaig comprar al meu primer nuvi per celebrar el nostre primer aniversari.
El botiguer m'informà sobre l'important que era. una peça de col.leccionista em va dir.
L'alegria va ocupar la cara del meu xicot quan el va veure.
Un altre record relacionat amb el mercat, és quan vaig estrenar la meva gralla.
Era per la festa major de Sant Antoni. Vam enfilar per Ronda Sant Pau. El mercat m'esperava com sempre amb aquell posat majestuós i respectable i jo li vaig dedicar en aquell moment la cançó que tocàvem.
Va ésser un diumenge fantàstic. El mercat, els gegants i la música.
Tota una sèrie de records al voltant d'un mercat i que encara avui, em dóna bons moments.
Tot passejant pels teus passadissos he tornat a veure als nens gaudir dels jocs, diferents dels d' èpoques anteriors i als grans compartint les seves experiències, però el que es continua mantenint és el teu esperit.
Fins aviat.