La seducció feta art

Aquells que han sentit la crida dels pinzells, de l’aroma de la tela encara per encetar sabran de què parlaré. Tots aquells que han trobat a la pintura una manera de reflectir el seu pensament en un temps que sembla buit de mestres o de corrents, podran veure’s recomfortats i animats.

La pintura sedueix al pintor, li dóna tot allò que necesita. La relació entre el pintor, el pinzell i l’obra, determina un camí d’actuació a seguir, un moment ple d’emocions, que tots aquells que han estat iniciats saben reconéixer.

El primer que l’artista es planteja és localitzar o esbrinar que és allò que el mou, quin serà el tema de l’obra, cap a on aniran encaminats els seus passos, aquell primer esboç que un fa de l’obra, el misteri o la seducció del nou tema, natural o ja plasmat anteriorment.
Dibuixar les primeres línees, esquemàtiques però plenes d’incerteses, que determinen o identifiquen allò que es vol representar.

Després el descobriment del color, colors que veiem als carrers, a les places, als edificis, a les fonts, a les muntanyes, que l’autor vol plasmar a la seva obra. Tot això es converteix en un joc a la paleta, en una barreja feta revolució, en un creuament de blaus, verds, grocs i vermells, en un esclat de moviments encertats o no, en un tornar a crear colors. Un no es cansa mai, investiga sobre les tonalitats, les textures que poden agafar aquests colors, es podria dir que és un treball meticulós de recerca per captar totalment la realitat que es viu.

Més tard, l’aplicació del color al món real, el desig d’aconseguir que tot quedi tal i com ho has imaginat i que interaccioni amb el teu pensament. El quadre i el pintor han d’ésser un, una ànima, un esperit, un enfocament nou del món. Perquè el quadre és com un mirall, dóna a entendre qui ets i com et trobes, des de les pinzellades més segures fins als petits retocs que marquen els matissos, la personalitat de l’obra.

No es tracta de crear una obra mestra, perqueé qui pot predir que és obra mestra en sí. Es tracta de gaudir del plaer de pintar, de crear, d’imaginar-te potser que et trobes ara en aquell lloc, en l’instant que representes. De crear un món, de deixar-te seduir, d’emocionar-te, de donar tot el que esperes de tú mateix al pintar aquella obra, a qui pots considerar com el teu fill i que has vist néixer i créixer, que has donat llum, color, textura i finalment vida, Perquè està viu, no és una il.lusió óptica, té una mica de cada pintor, de la seva personalitat.

Com a últim punt, l’obra acabada que seria d’ella sino vol dir res, si no pot donar a pensar a aquells que la puguin veure, que els faci sentir en algun aspecte més vius, gaudir-la a poc a poc.
Aquesta obra és un mitjà de comunicació amb el món que t’envolta, que dóna peu a una reflexió, a un punt de mira plural i esdevenir un trencament, un parentesi en aquest món tant estressant en que vivim actualment.
I amb moltes ganes de tornar a començar, buscar un nou tema, tornar a obrir la caixa dels colors i donar a conèixer un altre nou món.
És per això que vull engrescar a tot aquell que pugui tenir un mínim interés per la pintura a que ho provi, que intenti només expressar-se, no importa la técnica només la voluntat de sentir-se seduit per l’art