Mòbil

El que trobo a faltar en el meu mòbil d'última generació i que em faria la persona més feliç del món és la funció de teletransport. No sé com no ho han pensat abans les companyies fabricants de tecnologia. Enmig de tantes funcions: música, internet, mp3, càmara, cuina, visual set, buscapisos, agenda, yavoy..... em perdo. Jo només vull enviar missatges i poder trucar en cas que el cotxe em deixi tirada (això sí sempre que hi hagi cobertura) al mig del meu peregrinatge per les carreteres de Catalunya. Però em sembla que encara ens queda molt per tant desitjada, ecològica i còmoda opció.

Fa uns dies vaig anar a veure una obra de teatre al Lliure, titolada Mòbil (text de Sergi Berbel i direcció de Lluís Pascual) a on el protagonista era aquest objecte tant seductor de masses ( s'ha de recordar que tenim 46 mil.lions de mòbils circulant....). Però no vaig arribar a cap conclusió nova. L'obra és molt recomanable. Els actors van estar esplèndids, només em va sobrar una mica l'histerisme de la sra. Marta Marco i el paper de massa xulo del sr.Francino Junior (fill del presentador del Telenotícies més requerit per les dones entre 40-55 anys del nostre país).

Però com a telò de fons la incomunicació.Com és que aquesta paraula s'està fent un espai cada vegada més gran a les nostres vides? No som capaços de parlar amb les persones dels nostres problemes cara a cara i ens hem d'amagar darrera d'un cada vegada més minúscul apèndix del nostre cos?. És una manera d'apaivagar la nostra creixent soledat?

D'aquí a uns dies, pagarem tots la nostra addicció al mòbil amb una pujada de tarifes, que ens anirà foradant la butxaca de mica en mica, a veure si això ens fa ser una mica més comunicatius i reivindicatius o bé s'hauran de prendre mesures com les proposades als EEUU, de multar amb 100 dolars a tot aquell que vagi incomunicat pel carrer (walkman, mòbil, mp3) i sigui un possible risc d'accident pels també incomunicats conductors.