lunes, 11 de junio de 2007

RESPOSTES AL MINI-TEST. REFLEXIONS CAP DE SETMANA.MES DE MAIG 2007

Resposta al comentari d'en Jucasel:

Home previsor, de via ràpida i bon conformar, ment oberta enfront de tot el que es pugui trobar al seu camí. Que confia en els seus amics en els pitjors moments. I sempre amb música, afició que dóna a conèixer la seva sensibilitat. De tant en tant s'arrisca en fer coses noves que demostren la seva capacitat de superació día a día.


Resposta al comentari d'en Frattwocat:

Sí, si, ja tenim una edat.
Però clar, jo et vull veure d'aquí uns mesos, si també acabes trucant al RACC.
Pel que fa a l'anàlisi personificat cal destacar que estàs passant per uns moments de serenitat i maduressa que denoten el teu bon moment de joc. Destacar també que no presentes una gran originalitat pel que fa a les respostes, potser és una mica de comoditat del "ja tenim una edat" o potser és un moment com dius tú de deixar les visceres tranquil.les.


Resposta a l'amic anònim 1:

Et conec com si fossis jo mateix, estàs passant per un mal moment buscant el camí més difícil per arribar al mateix lloc, del qual has intentat escapar. Et desvies però hi tornes continuament sense poder fer res. Has de solucionar el problema que t'amoïna.
Destacar la teva agressivitat i impulsivitat a la conducció i la poca originalitat de les respostes.


Resposta a l'amic anònim 2:

Per tú també tinc paraules d'ànim, persona que recapacita molt en la seva vida, i que sap el que vol definitivament en cada moment però no sap a vegades com aconseguir-ho.Estàs buscant continuament la peça fonamental que et manca actualment per ésser totalment un ésser ple. Molt directe i que no es deixa impressionar fàcilment, però quan l'impressionen, ja no pot tornar enrera.
Respostes originals i recapacitades, no deixa entreveure gaire el seu caràcter.


Resposta al comentari d'en Álvaro:

Tenim davant un exemple de persona viatjada i cultivada, que mostra la seva practicitat en tot moment i que creu en la qualitat per sobre de tot. Busca sempre ser racional amb tots els seus pensaments.Persona molt realista i que toca de peus a terra.


Resposta a l'anònim Juanan:

La persona més original en referència a les respostes, supera molts cops la fantasía a la realitat, encara que denota una mica la seva inseguretat i incomoditat davant de diferents aspectes de la vida.Potser perquè cada dia li toca batallar amb petits futurs guerrers, li dóna un toc d'anar sempre pel camí recte i amb bon ferm.
Però un geni de la practicitat.


Resposta al comentari d'en Artane:

Amic Artane, et prens les situacions amb precaució i cautela, d'aquí podem deduir que ets un home just, previsor, servicial i pacient.T'agrada resoldre els problemes per tú mateix i no ets gens arriscat.Camines per vies segures i directes.
A vegades una mica despistat però raonablement raonable.



S'accepten contra-comentaris i qualsevol tipus d'acció enfront de les respostes donades amb una mica de retard.
Les respostes no estan basades en cap estudi seriós.Disculpin les molèsties.

viernes, 8 de junio de 2007

TRASH PEOPLE

Aquest matí he agafat la càmara i m'he endinsat en un exércit de silenci i deixalles. La meva primera impressió ha estat que em trobava envoltada per una multitud viva, impactant, però al mateix temps morta (llaunes, ordinadors, circuits, cables, pastes, esprais).Soldats que m'observaven i a mesura que fotografiava veia la seva semblança humana.
No hagués imaginat mai un emplaçament millor que la plaça Reial, per mi un dels llocs més emblemàtics i màgics de la ciutat de Barcelona.
És una col.lecció de 322 estatues (d'un conjunt de 822) realitzades pel artista mediambiental HA Schult que tenen la condició de denúncia del consumisme i de mirada al món.
La seva destinació final és l'Antàrtida, però adonem-nos del que representen "som deixalles i ens transformen en deixalles". És una manera més de concienciar-se del que estem fent amb el nostre estimat món.
L'art com a mitjà també de reivindicació.

domingo, 3 de junio de 2007

COSAS QUE SE HACEN POR AMOR

Nadie sabe como llega pero todos alguna vez lo han conocido en su vida, en su piel. A veces nos lanza al espacio, otras veces nos desespera, otras nos desgarra por dentro. Las lágrimas por amor son las más dolorosas, son aquellas que mojan nuestro corazón.
Cuando desaparece, todos desaparecemos un poquito con él porque la herida que deja, nunca llega a cicatrizar del todo.
Pero lo más divertido del caso, son las cosas que se hacen por amor, nunca digas nunca, dijo el más sabio de todos.
Cosas como tomar clases de bailes de salón, de idiomas, de cocina, de natación, de ajedrez o de frontennis....... Visitar concesionarios o supermercados. Viajar a Pamplona con frío, nieve y lluvía, para estar más cerca de un gran amor. Comprarse un coche, cuando ya se tiene uno, sólo para compartir unos instantes con el ser más querido. Sé de otros que dejaron su adorado país y cruzaron el mar para reunirse con ese ser, que en un momento iluminó su camino. Otros hicieron todo un Camino de Santiago para acabar conociendo a la que hoy es su pareja en la antepenúltima etapa o a otros los unió para siempre un mal momento en un hospital tras un accidente involuntario.
Sí, cuantas cosas se hacen por amor, esperar incansablemente a aquella persona que se cruza contigo en el metro todos los lunes a los 8 de la mañana durante 4 años, para que se de cuenta de que existes, tirar piedras a un patio, comprarse toda la discografía The U2.....
Este post me ha quedado de los más romàntico pero tenemos que recordar que es el motor que nos une y que en este tiempo está infravalorado y pisoteado.

LA CHISPA DE LA FELICIDAD

Nos hacen falta anuncios como el de la Coca Cola para darnos cuenta de cuánto hemos caminado en estos años, de cuantas cosas nos vienen a la memoria, de aquellos juegos o palabras que nos inventábamos, de aquellas tardes de bici, fútbol y merienda (pan con chocolate), de aquellos días de colegio en los que el tiempo no corría y de los largos viajes en autocar para ir de vacaciones. (Cada cual que haga un feed-back de aquello que más le marcó).
Aquellos años en que eramos personalmente un poquito más libres, como por ejemplo a la hora de vestir, en que no todos necesitábamos alinearnos en una movida o sufrir la esclavitud de las tallas para anorexicas, para como grita el anuncio: "SER FELICES".
Días que vivir sin pensar en el futuro que nos encontraríamos después.
Algunos han evolucionado y han llevado su vida por un camino exitoso, lleno de mieles pero se ha de reconocer el esfuerzo realizado y valorándolo con el tiempo quizá se paga un precio demasiado caro.
Otros, todavía vivimos en el mundo de Peter Pan sin tomar las decisiones que nos corresponden.
Pero como dice el artículo de Cristina Fallarás del jueves pasado: ¿Qué es lo verdaderamente correcto en esta vida?, ¿Ser un ikeista?, ¿Vivir autonegándonos la crítica?.... ¿Tenemos que seguir todos esta corriente?.
Busquemos realmente en nosotros mismos los valores que nos llenan, que nos mueven, que nos desplazan.
¿Y si nos planteáramos como vivir después de atrevernos a pensar como queremos hacerlo?
Lo peor de toda esta aborágine que vivimos es que no nos damos cuenta de que todo lo tenemos a nuestro alcance, solamente alargar la mano y nos pueden aterrizar nuestros sueños, deseos con el mínimo esfuerzo. ¿Quién nos ha enseñado a aniquilar la ilusión?
¿Quién explicará a los futuros niños de dónde vienen los sueños?¿Cómo les haremos comprender que el viento susurra a las nubes, si se pasan media vida aferrados a una maquinita y si les preguntas de dónde viene los pollos ellos te responden del Area de Guissona ya empaquetados?
Que nos ha hecho cambiar tanto en tampoco tiempo,¿ quién nos ha robado todo aquello que nos emocionaba?
A pesar de esto, algunos sábados encuentro respuestas, encuentro gentes de mi generación que todavía me aleccionan y me devuelven de los pasos perdidos, de todos aquellos años vagando en un mundo de impresiones y pueden hacer cambiar mi punto de vista original.
Deseo no volver a perderme y que finalmente triunfe la diferencia con diferencia.

viernes, 1 de junio de 2007

DE HABERLO SABIDO

Comença el mes de juny, després d'eleccions, noves ubicacions i blindatges del tunel del Carmel, polémiques sobre xarops tóxics, de la Lliga no en parlem, període en que tots pensem més en les vacances, que no pas en altres problemes que ens ronden pel cap. En concerts i trobades amb amics per compartir cerveses i confidències. És hora de treure la bicicleta al carrer.Posar-me les albarques i la faldilla curta.Pedalejar tranquil.lament, sentir el vent i el silenci de les rodes sobre l'aslfalt. Baixar pel Born, passar per davant de Santa Maria del Mar i anar a la platja a trobar-me amb el mar, perquè és increible però tenim l'infinita sort de viure en una ciutat amb mar( ho havia oblidat), no gaire blau, depenent dels dies però capaç de transportar-me per una estona. I assentar-me allà davant del Port Olimpic i observar a altres ciclistes, a altres solitaris, a les parelles, a les gavines i coloms que s'apropen. És moment de gaudir el mar, de sentir el mar......

I d'escoltar bones cançons.....

De haberlo sabido

no hubiera dado todo en un principio

no hubiera sido la noche en tu espalda

ni congelándote de frío.

De haberlo sabido

me hubiera ido sin decirte nada

no hubiera sido tan duro contigo

no hubiera habido corazón en la garganta

Peor que el olvido

fue frenar las ganas de verte otra vez

peor que el olvido fue volverte a ver

Me sobran Motivos

pero me faltas tú sobre la cama

y ahora que las calles están llenas de bandidos

cuando necesito de tu madrugada

cuando ya te has ido

cuando me parte en dos de una tajada

no hubiera dudado en quedarme contigo

de haber sabido que no me esperabas

Peor que el olvido

fue frenar las ganas de verte otra vez

peor que el olvido fue volverte a ver.

Quique González

martes, 22 de mayo de 2007

FENT PAÍS (I)


Pintura: Didier Lourenço

Finalment dissabte em vaig poder arribar a St.Cugat per anar a veure l'última exposició de Didier Lourenço. Pintor i escultor nascut a Premià de Mar el 1968. És un dels exponents actuals de la pintura figurativa i ja l'he adoptat com a exemple a estudiar. La seva técnica impecable i l'utilització dels colors magistralment fan que cadascun dels seus quadres es converteixi en una nova història per a explicar, en un nou món, tota una sèrie de pinzellades capaces d' impregnar la nostra vida.
En la seva última exposició titulada VIATGES…. ens mostra petits tresors captats a ciutats com Nova York, París, Venècia, Istambul i finalment acaba el seu recorregut amb la serenitat de L'Empordà.
Aquest cop ha abandonat el paper predominant dels personatges humans per centrar-se més en el paisatge, però tot i això, un s'imagina en aquestes ciutats voltant i descobrint coses mitjançant la seva mirada. O bé redescobrint-les..…
Gràcies també a la gent de La Galeria (www.batlleargimon.com) per la seva dedicació i la seva sempre amabilitat, que fa que aquesta excursió es converteixi en un nou retrobament amb l'art en el seu càlid i acollidor espai de linea moderna i agradable lluminositat.
Podeu fer una visita virtual de l'exposició i tornar vosaltres mateixos a resdecobrir aquestes ciutats.

sábado, 19 de mayo de 2007

ELECCIONS 2007 A L'ABORDATGE

Sí, perquè ara toca decidir qui ha de governar durant els propers 4 anys la nostra ciutat. Una gran, diversa i ecològica ciutat, carregada de pisos de 30 o menys metres quadrats, mancances d 'ajuts per a joves i gent gran, hipoteques que van escanyant poc a poc la nostra economia, transports deficients que no acaben de funcionar, sense oblidar-nos de l' AVE i de totes les seves connotacions i moltes coses que formen part d' una llarga llista de temes pendents. Però clar, si volem demanar millores, considero que també hem de acomplir les nostres obligacions.
I veient com va anar la votació per a l' Estatut, a la qual sembla que mig país li va semblar millor gaudir d' un fantàstic dia de festa, el futur d' aquesta nova votació no és gaire esperançador i més si els comentaris que he sentit aquests últims dies van més encaminats cap als cartells electorals que cap als programes electorals, que son els que veritablement importen, encara que desenganyem-nos les ofertes acaben sent sempre les mateixes i amb poques probabilitats que s' acompleixin. Per una altra banda, qui es coneix els programes electorals de tots els partits? i pot fer una demostració del que és més convenient per a Barcelona?.
I parlant dels cartells electorals: que si al sr. Hereu li han posat més cabell, que si al sr. Trias li han tret les arrugues del front, que si han aprofitat el perfil grec d' en Portabella (amb el seu lema de campanya UTILITZA'NS), o les ulleres rejovenidores de la sra. Mayol. Però que és això senyors i senyores, és ara el que importa més, el que diriem l'estética de les eleccions. El candidat s'ha de presentar com un ésser esteticament perfecte, per això determina que sigui també el candidat ideal per les seves ofertes, per les seve noves idees o plans?
No ho sé, o potser és l'estética del poder.
Ahir a la nit vaig estar veient una estona el debat entre els diferents candidats i cap em va acabar agradant. Cap em va arribar a convèncer sobre quina serà la meva elecció d'aquí a una setmana. Per què com sempre, va ser el mateix de sempre, un no dir res i per una altra banda un intercanvi de retrets. Ja ho sé que no entenc gaire de política, i amb això no vull dir que no em mullo en determinats aspectes però estem parlant d'una ciutat, d'un ciutadania i uns condicions en les que tots hem de viure i conviure.
Per això només demano una mica de realisme i que el dia 27 de maig sigui una festa en tots els sentits per a la ciutat.

viernes, 18 de mayo de 2007

Sense paraules només Lisa Germano

The darkest night of all

Goodnight
How can you sleep?
How can you sleep through this?
What are your thoughts?
As you turn to dream?
I wouldn't know I never look
These things are hard
These things can hurt
All of the secrets
Nobody needs to know
How does it feel?
Falling asleep so hard
How could ask?
How could I say?
The things I need to
You'd go away
Goodnight
Memory must
Fill you with love
Positive days
Positive years
Older than lonely
Older than old
There's only minutes
Minutes to go
You have to feel this
You have to cry
I can go on
I can deny
This stuff it hurts
Always it will
Now I can ask
Now I can say
The things I need to
You've gone away
Goodnight

miércoles, 16 de mayo de 2007

AMIGA DUDA

Muy a mi pesar cada día me planteo mi futuro profesional. Cada mañana me enfrento a una serie de dudas que cargan mi subconsciente de armas como la pasividad y la desavenencia entre lo que pensaba y lo que pienso ahora. Muchos ya conocéis mi carácter derrotista pero hace unos días me demostré a mi misma por una vez en mucho tiempo porque escogí estudiar lo que desde hace 10 años ocupa mis horas mensuales de actividad laboral.
La conferencia de Pedro L. Alonso sobre la vacuna de la malaria me devolvió el sentido de aquello que creía haber perdido. La ilusión de sus palabras sobre el hecho de haber encontrado un pequeño y nuevo camino para los países en vías de desarrollo y sus confirmadas pruebas aunque aún muy iniciales, dan fe de que hay gente que se mueve en otras coordenadas realmente positivas y practicas.
Mozambique, esperanza de vida 42 años, porcentaje de contactos con el parásito 365 días de los 365 días que tiene el año. Fase experimental II de la vacuna contra la malaria en niños entre 1 y 4 años. Nivel de protección conseguido del 48 %.
En junio se dará un paso más si todo sale bien (y observó como cruza los dedos el Dr. Alonso) a la fase III en niños menores de un año. Quizás para la mayoría sean sólo datos estadísticos pero es un pequeño haz de luz en un país cuya mayor lacra esta producida por un mosquito. En el que la mayoría de niños muere antes de cumplir un año.
Y con el inconveniente que es una enfermedad no reproducible a nivel animal ni se tiene posibilidad de conocer un estado de predicción de control en organismo.
Y por una vez, sin lucro para los países desarrollados. El coste que estos países deberán pagar por esta primera vacuna no generara grandes gananciales a las compañías y asegurará quizás que algún día estas personas puedan borrar un problema de sus vidas.
No hay que olvidar que sobretodo lo más importante es la información de estos países. Crear los medios para que puedan continuar ellos mismos la investigación y aplicar todas las medidas preventivas que estén a su alcance. Por una vez sr. Gates le voy a tener que agradecer algo.(aunque quiero confirmarlo con personas relacionadas con estos temas y que conozcan el panorama verdadero). La concienciación de la población y el interés no propagandístico hará posible que un equipo de profesionales tire hacia delante este proyecto que hoy por hoy aúna los esfuerzos de varios equipos multidisciplinarios.
No intentó demostrar con esto que todo va bien, hay muchos otros conflictos que estrangulan a nuestros iguales de otros lugares del mundo. Pero quiero dar a conocer con esto, que la investigación avanza, que la medicina y la ciencia unen sus fuerzas para crear algo que repercutirá favorablemente en el mundo futuro.

EL VIOLIN


Mèxic 2006
Francisco Vargas
Aquesta pel.lícula ens mostra un fenomen extrapolable a gran part de Llatinoamérica, ens permet conèixer i fer una mirada a les atrocitats que s'han comés i s'estan cometent durant tot aquest temps i esdevé una crítica de les situacions límit en que s'han de trobar els éssers humans.
Seguint 3 generacions de músics que recolzen la guerrilla que lluita contra el Govern opressor, ens dóna pas al món rural mexicà.
Pocs recursos, però pel.lícula molt treballada, cal destacar el paper de l'avi Plutarco com a puntal del film, donant un toc dolç i entranyable a aquesta defensa de les veus silenciades del passat i present.
Per a aquells qeu volen descobrir els conflictes de més enllà. Un 8 molt merescut.