ELECCIONS 2007 A L'ABORDATGE

Sí, perquè ara toca decidir qui ha de governar durant els propers 4 anys la nostra ciutat. Una gran, diversa i ecològica ciutat, carregada de pisos de 30 o menys metres quadrats, mancances d 'ajuts per a joves i gent gran, hipoteques que van escanyant poc a poc la nostra economia, transports deficients que no acaben de funcionar, sense oblidar-nos de l' AVE i de totes les seves connotacions i moltes coses que formen part d' una llarga llista de temes pendents. Però clar, si volem demanar millores, considero que també hem de acomplir les nostres obligacions.
I veient com va anar la votació per a l' Estatut, a la qual sembla que mig país li va semblar millor gaudir d' un fantàstic dia de festa, el futur d' aquesta nova votació no és gaire esperançador i més si els comentaris que he sentit aquests últims dies van més encaminats cap als cartells electorals que cap als programes electorals, que son els que veritablement importen, encara que desenganyem-nos les ofertes acaben sent sempre les mateixes i amb poques probabilitats que s' acompleixin. Per una altra banda, qui es coneix els programes electorals de tots els partits? i pot fer una demostració del que és més convenient per a Barcelona?.
I parlant dels cartells electorals: que si al sr. Hereu li han posat més cabell, que si al sr. Trias li han tret les arrugues del front, que si han aprofitat el perfil grec d' en Portabella (amb el seu lema de campanya UTILITZA'NS), o les ulleres rejovenidores de la sra. Mayol. Però que és això senyors i senyores, és ara el que importa més, el que diriem l'estética de les eleccions. El candidat s'ha de presentar com un ésser esteticament perfecte, per això determina que sigui també el candidat ideal per les seves ofertes, per les seve noves idees o plans?
No ho sé, o potser és l'estética del poder.
Ahir a la nit vaig estar veient una estona el debat entre els diferents candidats i cap em va acabar agradant. Cap em va arribar a convèncer sobre quina serà la meva elecció d'aquí a una setmana. Per què com sempre, va ser el mateix de sempre, un no dir res i per una altra banda un intercanvi de retrets. Ja ho sé que no entenc gaire de política, i amb això no vull dir que no em mullo en determinats aspectes però estem parlant d'una ciutat, d'un ciutadania i uns condicions en les que tots hem de viure i conviure.
Per això només demano una mica de realisme i que el dia 27 de maig sigui una festa en tots els sentits per a la ciutat.