EL PETIT BUSCADOR DE SOMNIS

No era petit, perquè els seus incipients cabells blancs denotaven la seva edat. No era petit, perquè passaba del metre noranta. El que era petit, era el seu cor. No havia volgut crèixer al mateix ritme que el seu cos i ara protestava colpejant el seu pit cada vegada que ell somniava, però el nostre protagonista no el sentia.
En Gerard s’havia mudat a un racó de món i havia començat la seva nova vida. Lluny de gassos, cotxes. Guerres, ciutats.... només volia oblidar.
Cada dia anava en bicicleta a la biblioteca i recollia els llibres seleccionats el dia anterior, que la bibliotecaria li havia preparat molt acuradament.
En Gerard havia dedicat tota la seva vida a treballar com a psicòleg i ara havia renunciat a ajudar als altres per ajudar-se una mica a si mateix, per ajudar una mica al seu petit cor que bategava lentament, encara que ell no se n’adonés.
Actualment treballava reparant tot allò que la gent li portava: mobles, sabates, bolsos, quadres...Portava cinc mesos al poble i la gent el coneixia pel seu tarannà amable i seriós envers la feina que realitzava. No hi havia dates d’entrega, ni projectes de reparació inabastables. Cada tarda a la seva botiga reparava els objectes i es pressionava inconscientment, per aconseguir un resultat més aceptable, sense voler res més a canvi que un preu just per la feina ben feta.
El seu cor, el petit buscador de somnis que vivia dintre del seu cos, s’emocionava cada cop que alguna persona portava un nou objecte per reparar.Encara que per en Gerard només representés un altre objecte, intentava cercar el sentit de cada peça ara malmesa i quin havia estat el seu final. Cercava aquell somni que tot sol no havia pogut trobar encara.
En Gerard es refugiava totes les tardes a la botiga i quan ja era molt tard, pujava a la segona planta de la casa.
Es passava tota la nit llegint i ja de matinada aconseguia que la son l’abracés i li donés resguard.
Buscava també pàgina darrera pàgina, un somni que li retornés la il.lusió i l’esperança, que en els anys de professió havia dipositat en els seu pacients.
Però tampoc acabava de trobar allò que estava buscant.
Però hi ha vegades, que s’ha de saber descobrir que allò que es busca, no es pot trobar mai en els llibres i que d’alguna manera forma part d’un mateix, sense saber-ho. En Gerard, després de moltes nits sense dormir, de lectures que el portaven per tots els continents i cultures, es va adonar que realment no sabia el que estava cercant, ni per què ho estava cercant.
Fins que el petit buscador de somnis, va començar a crèixer en el seu pit. Aquell cor que durant anys va estar mantenint-se hivernant, es va manifestar provocant un fort dolor en el pit de l’home.
Al començament en Gerard es va sentir esfereït i aterrit, perquè sentia que alguna cosa allà dins creixia. Però després, com aquest cor es trobava tant il.lusionat per fer veure aquell cos que el tenia allà dintre preparat per viure, en Gerard va descobrir que allò que estava buscant durant tant de temps era el seu cor, que havia deixat oblidat en els seus anys d’infantesa.
I la nit de la descoberta, va dormir, sense problemes. No va haver de llegir ni d’aferrisar-se a cap d’aquells objectes que formaven part de la seva nova vida.
El petit buscador de somnis ja no era petit.