ANDRÉS RÁBAGO A LA TECLA SALA

Fins al 24 de febrer
Centre d'Art Tecla Sala
Avd. Josep Tarradelles i Joan, 44
L'Hospitalet
www.teclasala.net
Metro: Torrasa

Ahir vaig anar a la ciutat del costat, a L'H per arribar-me a l'exposició sobre "El Roto" i sense saber-ho em vaig emportar una gran sorpresa, hi havia justament una visita guiada que va estar plena de detalls i comentaris per part de la noia (llàstima no preguntar-li com es deia, felicitats una altra cop per la teva il.lusió i ganes de mostrar-nos el món d'aquest dibuixant) que ens va acompanyar durant una bona hora llarga.
La veritat és que aquest home,  dibuixant vocacional, home culte, reflexiu  i que reclama el fet de l'importància del dibuix en els nostres temps, ha estat una veritable descoberta per a mí i continuo parlant sobre les trames, no paro últimament.
L'exposició está dividida en tres parts.
A la primera es fa un repás de la seva etapa amb el pseudònim OPS (relacionat  aquest nom amb un subterrani d'una casa, allò que queda amagat). La part potser més fosca, la més inconscient,  a on el dibuix  no respon a l'òptica de les coses, una doble vessant de les persones. OPS treballa a les revistes Madriz, la Codorniz, Hermano Lobo..., són temps de dictadura, de franquisme, referents de l'ambient cultural: Velázquez i el Greco, el món religiós molt present, animals imaginaris, treballant desde de la sàtira més cruel o crua.
Sorteja la censura amb l'estrategia de no utilitzar textos, imatges amb múltiples interpretacions.
Per a mi és la part, a on es pot conèixer millor el seu treball de trames, a on pot gaudir d'una manera personal de veure el dibuix i de captar les coses més inesperades per a convertir-les en consciència.



L'any 1984 apareix un dels seus millors treballs la sèrie la Ría, homenatge al dibuix, al desenvolupament de la línia, del treball plàstic i per a mi una de les peces més interessants de l'exposició.

A la segona part de l'exposició ens troben amb la correspondència amb el pseudònim "El Roto" (la planta carrer d'una casa, potser la part més visible d'aquest conjunt). Actualment treballa amb El País diariament.
Aquí es presenta un dibuixant menys hòstil que atrapa l'atenció del públic i que ha passat a treballar amb més simplicitat, treball de taques, inmediat, directe, més simple, atemporal i que mostra una tipologia dels personatges que dibuixa: obrers, militars, persones de color, continua amb la seva sàtira com a reflexió personal, creant consciència, cristal.litzant un pensament col.lectiu, una empatia manifesta.
Necessita un procés per fer silenci, treure el soroll ambiental.
D'aquest part m'agrada molt com és simplifica la línia, com l'autor es troba cómode introduint un text que complementa perfectament la imatge i com el dibuix evoluciona.

A la tercera última part, el dibuixant més introspectiu, més reflexiu amb ell mateix. Amb el pseudònim de Rábago (la planta primera de la casa), el dibuixant es passa al món de la pintura (oli sobre tela) Un món exclusiu Rábago, molts referents a la natura, a on personatges estàtics,  realitzant una acció però al mateix temps tenen un moviment interior. Personatges a on el color groc representa a l'espérit i el blau a l'ànima, uns quadres carregats d'emocions, amb una manera molt creativa, expressiva i particular de veure el seu propi món. A mi em certa manera em recorden una mica a l'estil rus pre-revolucionari.
Un fet curiós, quan acaba un quadre destrueix el dibuix preparatori i crea un dibuix nou per a cada quadre.
La veritat una última part totalment diferent però amb l'ànima de treball del pintor.

Després de la visita guiada em van quedar moltes ganes de donar una altra volta i de gaudir més encara dels detalls d'algun dels dibuixos i dels quadres i d'adonar-me de que el dibuix forma part de les nostres vides i que no podem deixar que desapareixi perquè és el treball d'expressió personal que ens fa entendre el món i la realitat des de la consciència del nostre interior.
El catàleg de l'exposició és supercomplert tant al disseny de les cobertes, com el paper escollit per a les il.lustracions i els comentaris.
Imperdonable no visitar aquesta mostra.
I per a tots aquells seguidors de "El Roto"  (i que tinguin la sort de no treballar fins tard) només comentar que estarà a la Sala Tecla el dia 20 de febrer a les 19.30 h per a una xerrada.