Final de trajecte per a aquest 2013 que ens ha portat bones i dolentes notícies i que ha
estat marcat encara per aquesta crisi, o cua de crisi que no deixa que els ánims progressin i es busquin alternatives
sense recaure en aquest fatalisme que ens envolta i que ens fa evolucionar en
certs moments cap a un espiral negativa de recreació negre.
Personalment ha estat un any que acabará com no
esperava, esdeveniments personals que et marquen i et deixen potser
un regust de boca amarg però superable. No em puc queixar, continuo tirant
endavant aquest blog “a tranques i barranques” sense gaires aportacions
d’originalitat (hauré d’ésser més exigent amb mi mateix) i intentant informar
sobre tot allò que m’envolta i em
produeix curiositat, tot allò que m’arriba i considero interessant dintre de les arts, dintre del panorama de la
meva ciutat, de Barcelona, del meu espai personal. Encara tinc feina i gaudeixo
del que estic fent, d’un de les meves passions a hores :dibuixar. L’altre, la literatura abandonada per poca motivació i
desànim a hores d’ara.
Però pel que fa a l’actualitat més propera no deixem de rebre aportacions no
gaire prometedores, els bancs en els que
ningú hauria de confiar continuent fent de les seves, els polítics
comportant-se com a polítics amb un discurs que dista molt del que s’hauria de
produir en aquests moments d’incertesa.
El país treien pit i afrontant una dura situació.
La cultura (ensenyament inclós) desarrelada i reben per
totes bandes, els artistas intentant
sobreviure en aquest món. Els pobres més pobres (que pasar amb la
sanitat?) i els rics més rics que és el destí final en aquest cruel capitalisme
que ens absorbeix i ens desborda, que ens porta a no pensar en algunes ocasions
més enllà d’allò que tenim davant dels ulls i no vull dir amb això que no hi
hagi gent compromesa, continua havent
gent molt vàlida, a la que envejo i que em dóna esperança sobre un món que cada dia hauriem d’intentar rescatar de les urpes , de les
garres d’aquest llop dolent de la
pel.licula.
Fets que encogeixen el cor: Filipines, Estats Units,
Australia, Sudamerica, païssos àrabs enn conflicte etern i altres…els de sempre problemàtica africana
com a rerafons d’una situació que no canvia. Fets que produeixen rabia, com els
tirotejos indiscriminats, la violencia a persones o animals, la poca
sensibilitat col.lectiva, gent deshauciada sense possibilitats, la poca
democràcia que es viu a algunes bandes (desaparició del canal 9 valencià,
fatidica carrera contra el llengua mallorquina a ses illes, el referendum a
Catalunya…) Traumatismes incompresos.
També coses
positives, no voldria tenir un discurs aprés dels diaris i sense mirar més
enllà, la lluita contra el cáncer, la malaria, la Sida. Les actuacions ciutadanes,
cada cop més evidents i que posen de
manifest el carácter solidari de la
gent.
Hem perdut a molta gent coneguda que ha format part de les
nostres vides, de moltes maneres, personatges públics que han destacat en algún
àmbit i han aportat un gra de sorra a la civilització sostenible. Aquest any
són tants, que em seria molt difícil, no deixar-me algún oblidat.
Han tancat o desaparegut molts llocs emblemàtics que
quedaran també en el nostre record, en el punt a on volem que es quedin per
sempre. Anyorem a gent molt estimada que
ha marxat fora o ha retornat al seu país però que porten al cor.
Desitjos per al 2014 de moment només “Salut”, proje ctes o objectius, ara
per ara, no vull pensar, no vull
projectar, m’he fallat tantes vegades a mi mateix que amb els anys , prefereixo no explicar res, centrar-me en viure segons les meves
condicions actuals i evolucionar en el temps, obssessionant temps,
a la recerca del que vull fer sincerament. Ja no em serveix
desenfocar-me, o creure en unes il.lusions
fora del meu abast.
Avui escric des dels FCG camí de la meva Barcino, d’aquesta
ciutat del món que em regala uns moments incomparables. Demà, ja veurem que
faré demà.
