2013

Final de trajecte per a aquest 2013 que ens ha  portat bones i dolentes notícies i que ha estat marcat encara per aquesta crisi, o cua de crisi que no deixa que els  ánims progressin i es busquin alternatives sense recaure en aquest fatalisme que ens envolta i que ens fa evolucionar en certs moments cap a un espiral negativa de recreació negre.

Personalment ha estat un any que acabará com no esperava,  esdeveniments  personals que et marquen i et deixen potser un regust de boca amarg però superable. No em puc queixar, continuo tirant endavant aquest blog “a tranques i barranques” sense gaires aportacions d’originalitat (hauré d’ésser més exigent amb mi mateix) i intentant informar sobre tot allò que m’envolta i em  produeix curiositat, tot allò que m’arriba i considero interessant  dintre de les arts, dintre del panorama de la meva ciutat, de Barcelona, del meu espai personal. Encara tinc feina i gaudeixo del que estic fent, d’un de les meves passions a hores :dibuixar. L’altre,  la literatura abandonada per poca motivació i desànim a hores d’ara.

Però pel que fa a l’actualitat més  propera no deixem de rebre aportacions no gaire prometedores,  els bancs en els que ningú hauria de confiar continuent fent de les seves, els polítics comportant-se com a polítics amb un discurs que dista molt del que s’hauria de produir en aquests moments d’incertesa.

El país treien pit i afrontant una dura situació.

La cultura (ensenyament inclós) desarrelada i reben per totes bandes, els artistas intentant  sobreviure en aquest món. Els pobres més pobres (que pasar amb la sanitat?) i els rics més rics que és el destí final en aquest cruel capitalisme que ens absorbeix i ens desborda, que ens porta a no pensar en algunes ocasions més enllà d’allò que tenim davant dels ulls i no vull dir amb això que no hi hagi gent compromesa, continua havent  gent molt vàlida, a la que envejo i que em dóna  esperança sobre un món que cada dia hauriem  d’intentar rescatar de les urpes , de les garres d’aquest  llop dolent de la pel.licula.

Fets que encogeixen el cor: Filipines, Estats Units, Australia, Sudamerica, païssos àrabs enn conflicte etern  i altres…els de sempre problemàtica africana com a rerafons d’una situació que no canvia. Fets que produeixen rabia, com els tirotejos indiscriminats, la violencia a persones o animals, la poca sensibilitat col.lectiva, gent deshauciada sense possibilitats, la poca democràcia que es viu a algunes bandes (desaparició del canal 9 valencià, fatidica carrera contra el llengua mallorquina a ses illes, el referendum a Catalunya…) Traumatismes incompresos.

També  coses positives, no voldria tenir un discurs aprés dels diaris i sense mirar més enllà, la lluita contra el cáncer, la malaria, la Sida. Les actuacions ciutadanes, cada cop més evidents  i que posen de manifest  el carácter solidari de la gent. 

Hem perdut a molta gent coneguda que ha format part de les nostres vides, de moltes maneres, personatges públics que han destacat en algún àmbit i han aportat un gra de sorra a la civilització sostenible. Aquest any són tants, que em seria molt difícil, no deixar-me algún oblidat.

Han tancat o desaparegut molts llocs emblemàtics que quedaran també en el nostre record, en el punt a on volem que es quedin per sempre.  Anyorem a gent molt estimada que ha marxat fora o ha retornat al seu país però que porten al cor.

Desitjos per al 2014 de moment  només “Salut”, proje ctes o objectius, ara per ara, no vull  pensar, no vull projectar, m’he fallat tantes vegades a mi mateix que amb els anys , prefereixo  no explicar res,  centrar-me en viure segons les meves condicions actuals i evolucionar en el temps, obssessionant  temps,  a la recerca del que vull fer sincerament. Ja no em serveix desenfocar-me, o creure en unes il.lusions  fora del meu abast.

Avui escric des dels FCG camí de la meva Barcino, d’aquesta ciutat del món que em regala uns moments incomparables. Demà, ja veurem que faré demà.