martes, 24 de abril de 2012

TEATRE: INCENDIS

Teatre Romea
cr.Hospital,51
22/04/2012
21.00 h
Direcció: Oriol Broggi
Repartiment: Clara Segura, Julio Manrique, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Claudia Font, Xavier Ricart, Xavier Ruano
Direcció artística: Julio Manrique


Un altre nit de teatre per recordar, per emportar-se a casa una manera de fer, de viure la interpretació fora dels canons actuals, fora dels revestiments superficials, fora de tot l’estrictament comercial i retrobar-se amb una obra que destaca en molts aspectes i que no deixa indiferent un cop es traspassa la porta del Romea.

Primer un text de Wajdi Mouawad (reconeixo que llegint la seva biografia un enten d’on surten tantes emocions i aquesta reflexió cap a la seva terra) que no ens permet distreure’ns ni un moment i que ens narra en forma de narrativa épica, la vida i el patiment de la protagonista i el seu destí ple d’amor, desesperació, violència, impotència, silenci i submissió al mateix temps que lluita.
Una dona que vol explicar d’una manera diferent la seva història a uns fills que la veuen com un element discordant i al.liè al seu món.
Segon, una interpretació per part de Clara Segura que es podria considerar com a magistral davant d’un personatge/s (mare i filla) dificils, d’un paper múltiple que s’ha fet seu i ens transporta a l’espai-temps de les protagonistes.
No puc oblidar a l’actor que porta l’altra pes fort de l’obra amb els papers de fill/germà/pare, un Julio Manrique que ens apropa a tot un conjunt de sentiments colpidors i temperametals: amor, violència, tristesa, passivitat, enfrontament personal, fortalesa, evasió…lligats a una interpretació excel.lent. La resta del repartiment en uns papers correctes i com a recolçadors d’excepció dintre de la complexitat de l’obra.
Això com una menció especial per a Oriol Broggi a la direcció.

Una complexitat dificil de superar però que en aquest cas portada amb nota, davant d’uns canvis d’escena, d’uns canvis d’acció, de personatges principals amb uns recursos òptims i sense canvis d’escenari, simultaneament a l’acció que passa i sense trasbalsar el curs de l’obra, una actuació de rapidesa i efectivitat màxima que encara engrandeix més el treball de tots els actors i de tot el personal del teatre que no es veu: so, llum, efectes visuals, video, complements de l’escenografia.
Quasi quatre hores d’una intensitat màxima que ens posa en evidència la realitat d’un món molt més proper del que ens pensem.

No hay comentarios:

Publicar un comentario