TEATRE: INCENDIS

Teatre Romea
cr.Hospital,51
22/04/2012
21.00 h
Direcció: Oriol Broggi
Repartiment: Clara Segura, Julio Manrique, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Claudia Font, Xavier Ricart, Xavier Ruano
Direcció artística: Julio Manrique

Un altre nit de teatre per recordar, per emportar-se a casa una manera de fer, de viure la interpretació fora dels canons actuals, fora dels revestiments superficials, fora de tot l’estrictament comercial i retrobar-se amb una obra que destaca en molts aspectes i que no deixa indiferent un cop es traspassa la porta del Romea.

Primer un text de Wajdi Mouawad (reconeixo que llegint la seva biografia un enten d’on surten tantes emocions i aquesta reflexió cap a la seva terra) que no ens permet distreure’ns ni un moment i que ens narra en forma de narrativa épica, la vida i el patiment de la protagonista i el seu destí ple d’amor, desesperació, violència, impotència, silenci i submissió al mateix temps que lluita.
Una dona que vol explicar d’una manera diferent la seva història a uns fills que la veuen com un element discordant i al.liè al seu món.
Segon, una interpretació per part de Clara Segura que es podria considerar com a magistral davant d’un personatge/s (mare i filla) dificils, d’un paper múltiple que s’ha fet seu i ens transporta a l’espai-temps de les protagonistes.
No puc oblidar a l’actor que porta l’altra pes fort de l’obra amb els papers de fill/germà/pare, un Julio Manrique que ens apropa a tot un conjunt de sentiments colpidors i temperametals: amor, violència, tristesa, passivitat, enfrontament personal, fortalesa, evasió…lligats a una interpretació excel.lent. La resta del repartiment en uns papers correctes i com a recolçadors d’excepció dintre de la complexitat de l’obra.
Això com una menció especial per a Oriol Broggi a la direcció.

Una complexitat dificil de superar però que en aquest cas portada amb nota, davant d’uns canvis d’escena, d’uns canvis d’acció, de personatges principals amb uns recursos òptims i sense canvis d’escenari, simultaneament a l’acció que passa i sense trasbalsar el curs de l’obra, una actuació de rapidesa i efectivitat màxima que encara engrandeix més el treball de tots els actors i de tot el personal del teatre que no es veu: so, llum, efectes visuals, video, complements de l’escenografia.
Quasi quatre hores d’una intensitat màxima que ens posa en evidència la realitat d’un món molt més proper del que ens pensem.