17/12/2010
21:00 h
L’hort dels cirerers
Antón Chéjov
Com sempre Chéjov ens porta les seves meravelloses històries, les històries que ens parlen d’una época i d’un país, d’unes circunstàncies que es converteixen en el mirall d’una realitat llunyana.
La pèrdua en aquest cas d’una propietat amb un hort de cirerers per part d’una familia burguesa desacreditada i vinguda a menys.
Però es veu que aquest any no encerto amb les obres de teatre i per segon cop no puc defensar i em sap molt greu, tant l’adaptació del sr. David Mamet com la direcció d’un Julio Manrique que ja ens ha demostrat repetides vegades la seva qualitat (com a nou director del Romea l’any que ve, ja estàs més que aprovat) però que aquest cop ha volgut recarregar un estil propi de per si sòl original, d’una manera artificial que empitjora el resultat.
Respecte als actors, no conecten amb el públic, a on es troben aquests sentiments que reflexen la temàtica de l’obra i no estic demanant una sobreactuació, sino una manera més lliure i vital, menys distant de manifestar que els hi passa als personatges, potser una versió més tocada de sensibilitat.
Cal valorar com a positives les actuacions d’en Oriol Vila (m’ha sorprés realment) i de la Gemma Brió (potser el seu paper és el que em crec més) i un David Selvas molt crescut. Però una gran decepció amb la Montse Guallar.
De totes maneres, la obra em mereix tots els meus respectes.
Si algú l’arriba a veure m’agradaria que dongués la seva opinió, potser m’estic passant amb la meva severitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario