No sé que hago aquí, en este mundo virtual.Quizás un reto. sólo me puedo definir como un ser en constante movimiento, callejeando por la vida.¿A dónde me llevará? Tampoco lo sé.Pero ya lo acabaré descubriendo.
jueves, 25 de noviembre de 2010
VETLLADA A L'H: MOLTES GRÀCIES
Tenia pendent de fa un temps una visita a casa d'uns amics molt especials de L'H (la Glòria i en Joan), d'aquells que obren casa seva de bat a bat per compartir un sopar, una bona xerrada, alguna confidència amb cava ucranià (per cert molt bo) i que converteixen aquesta nit en una altra nit per al record, quan d'aqui uns anys rememori totes aquelles coses que donen sentit a la vida en certs moments.
Però aquesta visita tenia un objectiu més, és una llarga història, un llarg camí (aquesta paraula Glòria també té per tu un sentit molt especial). Aquest quadre que per un motiu molt especial els hi vaig regalar ocupa un lloc privilegiat de casa seva.
No sabeu quina il.lusió em va fer ahir veure'l penjat allà i que el cuideu tant bé, potser no ho puc expressar amb paraules, però per mi sempre estarà present aquell camí que va fer creuar les nostres vides i el desig que el vostre camí personal plegats sigui sempre planer i confortable.
MOLTES GRÀCIES.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Graciès per venir a casa teva,
ResponderEliminari nos seguimos viendo por el Camino.
"Todos tenemos un camino que recorrer en esta vida y todos sabemos lo importante que es.
La meta es una excusa..."
Qué suerte tienes,
ResponderEliminarperegrina,
teniendo las puertas siempre abiertas
de este acogedor albergue
donde siempre serás bien recibida
por sus dos anfitriones
y donde podrás reponerte
con una buena cena, tertulia y cava
para recobrar fuerzas
para subir la moral
para reirte
para seguir tu viaje
diario
en el Camino.