CONVERSES AMB UN POETA

No tots els dies tens l'oportunitat de poder endinsar-te en el treball personal d' un poeta. I jo em pregunto: què és la poesia? Què s' entén per poeta?

Compartim conversa amb un entrepà, unes patates i un tallat. Per què els poetes son humans, necessiten alimentar el cos i l' ànima com qualsevol ésser humà.
I el deixo parlar, topicant, el poeta posa el cor sobre la taula. Parla sobre la seva necessitat d'escriure, sobre les dificultats que es troba quan vol rememorar situacions passades, l'importància de trobar punts d'enllaç per escriure sobre les seves vivències: un viatge, un lloc en particular, la descripció d'un arbre. Confessa que ell mateix és el seu principal objecte d'estudi.

Ho trobo difícil.
L'encadenat dels versos, de les paraules, de les estrofes. Com es cuina i experimenta per donar forma als poemes.
Tot un treball i esforç, de fa uns anys, que queda recompensat quan tanca un nou poema, quan la cuina queda recollida i neta. I s'acaba el part, més o menys difícil, aquesta vegada.
Els poemes son fills molts estimats, que un cop surten a la llum son mesurats per tots aquells interessats en la poesía. Ja no pertanyen només al poeta. I son donats a moltes interpretacions.
També ens parla dels treballs pendents, que s'esperen pacientment el seu temps, el seu torn. De tot allò, que es capta quan interacciones amb el que t'envolta.

De l'important que és entendre l'obra distanciada de l'ego de l'autor; que l'obra està per sobre. Que només hi ha un camí.

Un ensamblatge de conceptes, de visions, un món dintre del món.
És tard, aquí acaba la conversa.
D'aquí a poc, arribarà el moment en que el poeta treurà els seus fills al carrer, els farà conèixer als quatre vents, sota un llum tènue que convida a escoltar. Potser serà l'últim cop en aquest local.
Els ferits de literatura aquesta nit, entendrem finalment que és la poesía.