CONVERSES AMB UN ESCRIPTOR DE NARRATIVA JOVE

12 de juny
La Central del Raval
20.30 h

Estar mig ficat en el món de la literatura dóna sorpreses i coneixences agradables; comparteixes esperances, somnis i projectes amb altre gent que escriu i troba en el món de les lletres una raó cada dia per omplenar de paraules, d’històries, de vivències fulls i fulls.
L’ altre dia vaig tenir l’oportunitat de xerrar amb un escriptor de narrativa jove: en Raúl Pérez Lumbiarres.
Aquest barceloní de trenta-tres anys té presents per experiència pròpia les dificultats que envolten a aquest món, des del moment que et planteges realitzar un projecte d’escriptura fins que pots arribar a publicar. Com s’ha de prendre aquest camí que un inicia i que no sap cap a on el portarà.

-Com va començar tot?

Mira, els meus primers contactes en el món de les lletres estan relacionats amb el cómic sobretot i amb la literatura fantástica (de fet, el primer llibre que em va agradar va ser un del cole: “El zoo d’en Pitus”; recordo que em va sorprendre molt el fet que m’agradés. “No pot ser”, em deia a mí mateix, “però si és un llibre”. Aquesta mateixa sensació és la que vull transmetre al jovent quan em llegeixin a mí. De fet, el que a mí m’agrada és crear històries i personatges; ho porto fent desde que tinc ús de raó (et puc explicar històries que em vaig inventar als sis anys). Als 26 anys es quan vaig decidir que volia donar sortida a tot aquest món interior. El primer dia que vaig llegir un text em van dir: “Millor que et dediquis a una altra cosa”. Però lluny d’ensorrar-me, m’ho vaig prendre encara més seriosament. El realment important a partir d’aquí, és que em vaig adonar de quines eren les meves debilitats i els meus punts forts i a partir d’aquí vaig poder anar millorant; i encara avui ho continuu fent.

-Quina és la teva raó per continuar?

Escriure és una part molt important de la meva vida, però també ho són la família, els amics, la feina, la hipoteca. El meu cap está ple d’un munt d’històries que explicar, que posar sobre paper, d’un munt d’idees sobre un món, un món nou i diferent a on els meus personatges tenen la seva vida pròpia.

-Quines diferències hi ha entre la narrativa per adults i la narrativa jove?

La narrativa ha de ser ágil, però això no vol dir que hagin de passar moltes coses en poc temps, no es poden utilitzar descripcions massa recarregades, el llenguatge ha de ser col.loquial. Quan un agafa una novel·la, el que vol es pasar-s’ho bé, no que li omplin el cap; si vols transmetre alguna mena de missatge, s’ha de fer de manera que no es noti. De totes maneres, totes les obres (literàries o no) transmeten els valors morals de l’autor (siguin “positius” o no); això sí, en una obra infantil-juvenil, un ha d’anar més amb compte amb el que diu i com ho diu; es un tema força més complex del que sembla.
Els lectors d’aquestes edats són molt exigents, saben el que volen llegir.

- Has publicat algun llibre?

Sí, he publicat el meu primer llibre “La Maldición del Reflejo” de l’editorial Hijos del Hule.

Pertany a una saga d’històries (ja estic preparant la cinquena part), a on els protagonistes són en Richi i la Raquel. Una manera fàcil de citar una obra és crear una relació amb una altra (com un “Señor de los Anillos”, però en versió més innocent i amb més humor.
Ara estic intentant publicar el meu segon llibre, enviant-lo a diverses editorials.

- Quina és una de les coses que t’ha produit més emoció des de que escrius?

Una nena va llegir el meu primer llibre i em va enviar una carta amb la seva crítica i preguntant-me quan publicaré la segona part. Em va dir que els personatges ara formaven part de la seva vida i necessita saber com continuava la història.
Ella també escriu i em va prometre enviar-me la seva novel.la.
És emocionant que la gent vulgui continuar sabent de les teves històries i més una nena de l’edat a la que van dirigides les meves novel.les i a més que no em coneix en persona.
Em sento molt recompensat i això m’empeny a seguir escrivint.

-Quàntes hores escrius al dia?

Normalment treballo totes les tardes, de mitjana són 2 hores. La meva feina m’ofereix la possibilitat de poder fer-ho. I així avanço més depressa en els meus textos.

-Què recomanes als nous escriptors?

Agafar en sentit positiu les crítiques i escriure, escriure i escriure, no deixar-se influenciar (si la influència és positiva, sí) ni abandonar per aconseguir la seva fita. Llegir molt i estudiar, preparar-se molt.

Així va acabar la xerrada. El vaig deixar a l’estació de Renfe de Catalunya, encuriosit pel seu nou llibre de lectura acabat de comprar a la Central.
Molta sort, Raúl.

Per si algú vol contactar amb ell: lumbiarres_74@hotmail.com