Em torno a retrobar amb els missatges escrits que m'acompanyen, aquest cop al metro aquest matí.
I penso en la última vegada que vaig escoltar alguna cosa increible. Va ser lluny d'aquí, en un paisatge desèrtic, un violinista japonés que interpretava una peça de música clássica, un camí d'espelmes apropiant-se de la nit i un bon te entre les meves mans.
I vosaltres?
