L'ENCANT DEL BELLCAIRE

Fa pena veure el lloc que ocupaven abans els antics Encants de Bellcaire, només un espai buit, ple de grafitis (alguns bons) a les seves parets i turistes o barcelonins que apuren les últimes hores per aconseguir una foto que mantenir en el record d'un temps que s'acaba. La remodelació de la Plaça de les Glòries porta a molta gent cap a aquesta zona de la ciutat.

Ahir en la nostra ruta, vam anar a parar els actuals Encants del Bellcaire, no em podia formar una opinió sense trepitjar in situ els seus passadissos  i veure les seves botigues.

De tant en tant acostumava a passar-me per aquest món.

La veritat és que l'espirit s'ha mantingut en la seva essència, els antics brocanters que buiden pisos per lots i les oportunitats d'altres époques continuen cobrint el terra de la planta baixa d'aquesta harmoniosa estructura, a la part de dalt el més nou, mobles, banys, cuines, roba i altres continguts d'abans també; continua sentint-se als botiguers cridar les seves ofertes i la remor de la gent que passeja, xerra, compra, busca i visita només. Potser els meus ulls es troben una mica cecs davant de les problemàtiques que s'han pogut trobar els comerciants però a part dels sostres i la seva polèmica i algunes zones que s'hauria de fer més acollidores per als botiguers, és una manera innovadora d'englobar un concepte que calia que Barcelona no perdés i que no es desplacés gaire de la seva ubicació per no perdre el seu caliu.

Cau la nit i encara, el sostre ens descobreix els integrants d'aquest mercat en tons daurats. Jo crec que s'ha guanyat en condicions de treball però el temps ho dirà.
Els botiguers i els compradors tenen la paraula.

A VISTA D'HOTEL 1/8 JUNY BARCELONA

Villa Emilia   BCN

Calàbria, 113-115

Aprovechando que esta semana algunos hoteles abren sus terrrazas para el público en general, hemos subido a la séptima planta del Hotel Villa Emilia para disfrutar de una copa de vino y de una sesión de música nepalí.

Aunque la vista no era demasiado privilegiada, ver anochecer poco a poco al aire libre, desde una zona alta, observar la ciudad desde otra perspectiva, los edificios también se quedan en calma, es un momento extraordinario de paz que bien le hace falta a nuestras vidas.

La verdad es que es una experiencia bastante aprovechable y que nos pone al alcance de la mano otros espacios de la ciudad que uno no conoce suficiente.

Siempre me ha interesado la vida en los hoteles, sus halls, sus zonas comunes decoradas con grandes y cómodos sofás que nos invitan a tomar asiento, el sentirse siempre en movimiento y  el nomadismo que predomina entre sus habitantes.

Compartir unas horas  y explorar las sensaciones que volveremos a repetir.

AVISTADHOTEL.CAT

FABRICA MORITZ BARCELONA 1856

Ronda St. Antoni 39-43

Avui tocava culte a la cervesa, perquè a part d'ésser la meva beguda preferida i d'haver recorregut mitja Europa visitant les fabriques més importants i gaudint del sabor inigualable d'aquesta beguda, la visita obligada era a casa, a Barcelona, al mateix centre, a Ronda St. Antoni 39.
I bé ens hem trobat amb un lloc 100% made for consumisme, en un termini curt  de temps tindrà: una discoteca, dos restaurants (Alquimia i un altre standard), una botiga de merchandising, una vinacoteca a on es podran comprar fins a 400  vins diferents, un tast de cervesa, una aula gastronòmica.... Les obres de conversió portades a terme per l'arquitecte Jean Nouvel  anomenades per ell mateix com  "d'arqueologia industrial", com de resorgiment d'aquesta tradició.
L'actual fabrica en funcionament es troba a Saragossa.
Però a on està l'esperit històric?, aquest nou centre guarda poca relació amb el romanticisme i la imatge de l'antiga fabrica. Mentre fent la visita per les instal.lacions la guia ens explica a on estaven situades les diferents parts: el refugi antiaeri, les cubes, els dipòsits del canal freàtic, una part dels tancs de formigó armat dels anys 20 (encara visibles)... però només podem veure de l'estructura la fantàstica "volta catalana" que ja mereix la pena de veure a la ronda. He trobat a faltar això, panells o bé algun tipus de reproducció del procés. Una visita una mica desnatada.
Per una altra banda, el local també disposa d'una microcerveseria a on es fabrica cervesa  (de canya) per al consum directe allà (amb aigua portada específicament del Montseny). La veritat és que té un gust diferent més dolç que la tradicional en ampolla (menys additius i conservadors, més natural).
Es convertirà en el nou centre de diversió de Barcelona, això segur.
Hauren de repetir visita per tastar les noves patates braves alsacianes.

http://www.moritz.com/start.htm

CONCERT: INSPIRA

Sala B Luz de Gas
13/01/2011
21:30 h

Haig d'agrair un altre cop a Emrac que em porti de tant en tant a fer una mica de país i conèixer nous grups de la plana de música catalana que s'està movent en aquests moments.
Sense saber res d'aquest grup i ni tant sols imaginar-me de quin tipus de música es tractava, em vaig portar una gran sorpresa amb aquests INSPIRA i la presentació del seu segon disc Escapistes.
El fonament d'aquest grup particular (sobretot un aire hippie dels anys 70 a on predominen les barbes i les camises d'aquell temps) és en Jordi Lanuza, clau bàsica d'un pop artístic, acurat i puntillista tant en les lletres (carregades d'optimisme i frescura) com en els arrengaments musicals. Unes lletres en un primer moment dificils de pair per la seva intensitat poética, però que aniré degustant aquests dies a poc a poc. Ja tinc aquest petit tresor a la bossa, preparat per escoltar.
A part d'uns petits problemes técnics, que queden enrere oblidats quan et trobes amb un bon directe que t'arriba al cor (un directe amb força, uns músics que viuen la música i la toquen amb tant optimisme i bon savoir faire), el concert va ser com una petita obra d'art executada amb delicadessa i glamour.
Es nota que estem davant d'un grup de nivell que porta darrera moltes hores de treball i ja d'una experiència consolidada.
Espero que gaudiu tant com jo del video: "Foc i brases" que he trobat aquest matí a myspace.
Així dóna gust començar un nou dia.

http://www.avivaveu.com/2010/07/inspira-escapistes.html

http://sinhacheintercalada.blogspot.com/2010/10/foc-i-brases.html

TAPES: LA ESQUINICA

La Esquinica
Fabra i Puig, 296

Continuem amb la nostra visita mensual pel món de les tapes (el proper mes ens anirem cap a L’H per aprofitar els coneixements d’uns anfitrions de luxe).

Aquest mes les nostres passes han anat dirigides cap a un altre clàssic de les nits taperes : La Esquinica.
Un lloc amb clara identificació aragonesa i al qual aconseguir una taula el cap de setmana pot ser una tasca dificil i de fins i tot una bona estona de cua al carrer. Per això decidim anar un dijous i així estalviar-nos festes i poder asseure’s a una taula al ben mig del local on poder copsar tot el seu carácter.

A més vam gaudir d’unes recomanacions telefóniques de platets per escollir des de la mateixa Zaragoza que van ser d’allò més profitoses.
I que dir del resultat de la investigació, doncs una sorpresa molt agradable respecte al tracte molt personalitzat, d’allà surts sense depressions ni problemas per què els cambrers apart d’eficients, es desviuen en oferir la cara més agradable de la vida i posar-la a les teves mans, cosa que es molt d’agrair quan entres a un local. I a més de qualitat,  molt bon preu.
Respecte a les tapes s’ha de dir que són d’escándol i que no desvirtuen gens la informació que ens havien donat.: fresques, complertes i bones. Una gran varietat de’oferta de peix, carn, embotits i de tapes clàssiques que faran que a aquest local no li afecti mai la crisi i continui servint les bones tapes que desde fa uns quanta anys l’han fet conegut.
Recomanació de la vetllada; la tapa de xipirons fregits, les patatiques braves i les olives, com sempre que no faltin.
Una hora i mitja de bona conversa, bona cervesa Ambar i moltes emocions.

TAPES: LA CANTONADA DE PRIM

Inauguro aquesta secció que farà un recorregut en companyia d'Emrac pels llocs de tapes més concorreguts de la meva Barcelona. No és que de cop i volta hagi descobert el meu interés amagat per la gastronomía tapera, sino que no hi ha altra manera d'anar retrobant alguns dels petits racons d'aquesta ciutat.
Hem començat la nostra ronda nocturna en un local de Sant Martí: La Cantonada de Prim (Rambla Prim 160, cantonada Gran Via):
http://lacantonadadeprim.com/contacto.htm

Un local d'aquells de tota la vida, a on la gent gaudeix d'una bona xerrada, una cervesa i unes tapes d'allò més bones i complertes. Aquelles tapes que recordes de les primeres sortides però ara especialment amenitzades per música dels 80, que encara li dóna un aire més càlid i singular al bar.
Quin gust trobar un servei educat, ràpid, eficient i  atent a les peticions i xerrar, xerrar de tot allò qu envolta la petita realitat d'un barri desconegut però proper.
Aquest mes tapes recomanades: pinxos morunos i seitons en vinagre, les millors que hem menjat mai.

FENT PAÍS: FRANCESC RIEROLA I MASFERRER

Manlleu
26 d'octubre
10.00 h

Paisatges capturats (1896-1907). El llegat fotogràfic de Francesc Rierola i Masferrer

La mostra permet veure al voltant 180 fotografies de Francesc Rierola i Masferrer preses entre els anys 1896 i 1907 d'una col·lecció de 1641 imatges, fruit de la donació del fons fotogràfic de la família Rierola i Riera al Museu Industrial del Ter, conservat durant més de 100 anys. Entre altres temes l'exposició recull un conjunt de fotografies inèdites sobre com era Osona fa més de cent anys.
La mostra és l'acte principal, de tot un seguit d'activitats programades per aquest 2008 per commemorar els cent anys de la mort de Francesc Rierola i Masferrer i de l'edició del seu Dietari, i té com a objectiu donar a conèixer un dels vessants desconeguts de la seva obra, la de fotògraf. A partir de la donació del fons fotogràfic de la família Rierola i Riera, el Museu Industrial del Ter ha produït la mostra amb la col·laboració de Caixa Manlleu, Fundició Dúctil Benito i la Diputació de Barcelona, on es podrà veure una part significativa d'aquest fons de 1641 plaques de vidre, conservat per la seva família durant més de 100 anys.
Francesc Rierola va fer fotografies entre 1896 i 1907, i el resultat és un fons d'un gran valor documental i històric sobre la comarca d'Osona, però també del conjunt del país. A banda d'això, Rierola fou un bon coneixedor dels procediments químics de la tècnica fotogràfica i dels conceptes bàsics de la composició, la qual cosa fa que al gran valor documental de les fotografies hi puguem afegir un important valor artístic.
En els temes tractats en la seva obra fotogràfica cal distingir dues etapes marcades per la seva residència. La primera, de 1896 a 1898, correspon als anys de Barcelona i fotografia els seus espais preferits: el port, la Ciutadella, Monjuïc, les platges, etc. És també quan fa alguns viatges i excursions: Montserrat, el Pirineu, el Berguedà, Mallorca... En aquest període inicial les imatges d'Osona corresponen a la casa familiar, la Rierola de Manlleu, la família, els paisatges propers, camins, el Ter i les fàbriques, les masies del voltant, etc.
La segona etapa abasta des de l'arribada a Vic el 1898, per treballar com a secretari de l'ajuntament, fins a la seva mort el gener de 1908. Aquí el seu espai vital ja ha canviat, i aprofita les poques estones lliures que li deixa la seva feina i fa passejos pel voltant de la ciutat resseguint el Meder i el Gurri, acompanyat pels seus dos fills Josep i Ramon. En aquest període el seu testimoni gràfic el fa únic: les imatges de masies, pobles de la Plana, rius, rieres, torrents, ermites, esglésies, etc. ens mostren un patrimoni cultural i natural en molts casos irreconeixible avui en dia.
Francesc Rierola, "Sobre la fotografia artística"
"...Distribuir la llum d'un paisatge podrà semblar impossible, i és molt senzill. Com se logra?... Deixant fer la llum mateixa... Arribat lo moment l'obra de la llum s'ha de collir a son hora.... En resum manera de compondre és ... l'hora. Cada paisatge té la seva..."

Una exposició que és un tresor per a la nostra història.