SUNSET PARK AL TEATRE GAUDí

Sunset Park

Teatre Gaudí Barcelona

Fins al 12 d'octubre

Direcció i adaptació  Ivan Padilla

Amb  Ramon Bonvehí, Maria Clausó, Lara Diez, Dani Ledesma, Ivan Padilla, Bárbara Roig, Francesca Vadell

Música  Cels Campos

Teatre de reflexió sobre la situació dels joves i el món actual, temàtica social que ens ha de tocar la fibra sensible per valorar com està canviant el panorama.

Una gran aposta aquesta bona i valenta adaptació del llibre de Paul Auster, que ens presenta la companyia Retret al Teatre Gaudí.

Teatre com el d’abans, sense pretensions tecnològiques, música en directe i un únic espai molt ben trobat que ens proposa diferents escenes lliures també a la imaginació de cadascun dels espectadors.

Quatre universos okupant el que ells anomenen casa seva, un nucli al qual s’amaguen quatre projectes de futur atemorits per la seva propia experiència vital.

Ja des de les primeres frases del protagonista podem detectar la intensitat del que ens planteja el text.

Tot s’ha de dir, la sinceritat que em porta pel mal camí, pero els hi falta una mica de rodatge encara que jo crec que un ésser aliè (sense esforç ni treball) no pot posar-se mai a la pell del que surt a l’escenari i criticar obertament.

Una grata experiència que desitjo arribi a conquerir a un públic que no es quedarà de braços creuats.

TANDEM DE TEATRO

ELS DIES FELIÇOS
13 de juny

Teatre Lliure

20.30 h

 Tot un encert escollir aquesta obra per a descobrir una Emma Vilarasau en un paper magistral. Un treball en que la importància d’una bona expressió corporal i la immobilitat de la protagonista fan difícil mantenir l’atenció de l’espectador durant l’hora i mitja d’espectacle. Un registre desconegut per a mi d’aquesta actriu i que m’ha donat una visió més amplia i diferent del seu treball, un gir en la concepció que m’havia fet.

I el text de Samuel Beckett, no menys interessant, un contingut que ens fa reflexionar i que ens transporta a una situación difícil, potser ens plantegem que ens passaria en la mateixa situació i com ho portariem i que és el veritable important en el dia a dia, que ens fa gaudir l’existència, totes aquelles petites coses.

Però com diu Sergi Berbe, el seu director, a la presentació de l’obra el millor és oblidar tot i submergir-se en aquest món, en aquest desert, deixar-se envaïr per aquest personatge, la Winnie i tots els seus recursos, des de la seva desoladora supervivencia.

Un bon treball d’escenografia de l’equip artístic i técnic.

I una manera diferent de mirar el que tenim més aprop del que pensem.

EL HIJO DEL ACORDEONISTA

Teatre Lliure

14 de juny

21.00 H

Tanttaka Teatroa

Adaptación del libro de Bernardo Atxaga, Soinujolearen semea. La historia de dos amigos, Joseba y David (el hijo del acordeonista), marcada por una etapa convulsa en el País Vasco, que lleva al protagonista a exiliarse a California.

Emocionante de principio a fin, la narración, la excelente interpretación de los actores, la historia, el papel siempre presente del acordeón, desde su sonido (esa música maravillosa), su utilización en la escenografía, una escenografía moderna y con un criterio que deja mucho a la imaginación, que se agradece. Una hora y media que deja un buen sabor de boca, a pesar de la dureza del tema pero que en ningún momento uno se puede desentender, desenganchar de los acontecimientos en el escenario.

No voy a desvelar la trama en si porque creo que leer este libro debe ser excepcional y invito a todos los que tengan ganas a pasarse por sus páginas.

De lo mejor que he visto en el Lliure, un fin de temporada 2013-14 de 10.

TEATRE: L'ONADA

L’onada

Teatre Lliure Gràcia

Direcció Marc Montserrat Drukker
Text  Ignacio García May

20:30 h

 Un experiment que planteja una realitat paral.lela i enganyosa. Un record al passat, un fet que va marcar la Història Mundial. Un professor que vol transmetre els valors de disciplina, comunitat i acció per veure com responen els seus alumnes a través de l’experiment. El poder d’un món que pot ser perillós però al mateix temps fascinant. Que pot moure tot un país fins a extrems inimaginables.

La transformació d’uns seguidors fins a les últimes conseqüències sota la dominació d’un lider de fum. El moviment d’una onada que pot acabar provocant una situació incontrolable.

Actors joves amb una interpretació brillant amb un Eduard Farel.lo apassionant en el seu paper de mestre, Mr. Jones

Silenci total i absolut durant les més de dues hores d’espectacle.

Una obra trepidant i que fa pensar més a cada moment, descobrir amb expectació com evoluciona l’acció.

Agrair la investigació de la documentació i l’aplicació a l’obra que encara ens la fa més auténtica i que suposa un procés de treball que enriqueix el procés creatiu.

Una tercera onada que no podré oblidar mai.

UN ALTRE TÀNDEM DE TEATRE

Un altre cop al Lliure, en sesions separades per una setmana amb dues obres totalment opossades.

L'encarregat/ Harold  Pinter

Una obra que ens parla de les relacions entre persones, de com les persones conviuen a vegades en ambients inhòspits, situacions extranyes en certa manera. Un sense sostre (magistralment interpretat per Albert Pérez i un personatge amb problemes psicològics (en Carles Martínez) que mai troba el moment de posar-se a fer quelcom i amb un germà bastant particular (Marc Rodriguez)

Molt per pensar.

El Caballero de Olmedo

Veure a Rosa Mª Sardà aparèixer a l'escenari i dirigir-se al públic mentre la Kompanyia Lliure i la Jove Companyia Nacional de Teatre Clàssic escalfa per a cantar una cançó sobre l'obra ja de per si és un moment màgic.

Però no és aquest l'únic per a destacar. L'adaptació feta per Lluis Pascual per al Teatre Lliure m'ha sorprés molt positivament.

Escenografia i vestuari modern per a un text clàssic. L'incorporació d'un tango cantat per David Verdarguer i ballat en un segon terme per Samuel Viyuela i Paula Blanco) li dónen un aire més sentimental, profund i passional al text tant brillantment interpretat. Un altre moment a remarcar, la participacíó del flamenc de la mà de Pepe Motos i Antonio Sànchez.

Dues  companyies joves pero amb empenta i decisió, que ens va fer gaudir de Lope de Vega i de les desventures d'un cavaller, El Caballero de Olmedo.

Tothom coneix el text, gaudir del teatre clàssic en un marc incomparable com el Lliure encara el fa més intens.

TÀNDEM DE TEATRE

UN ENEMIC DEL POBLE
Henrik Ibsen

Teatre Lliure 

15 de febrer

21.00 h

Qui millor que Ibsen per escriure un text tant memorable, associat a la nostra vida actual també, però que a més ens fa pensar en el que ens envolta, en el que considerem correcte i incorrecte, en la nostra considerada democràcia,  o bé com es poden canviar facilment els arguments o les camises segons convingui, segons el poder de la demagògia.

Si ens fa pensar en el nostre moment actual, en el paper dels polítics, les empreses, els periodistes, la gent del carrer, a qui consideren actualment l'enemic del poble?

Un text interpretat d'una manera fantàstica per Pere Arquillué i un conjunt de bons actors que en cap moment et deixen indiferent i que ens fa sortir del teatre amb molts nous plantejaments dificils de mastegar.

Pel que fa a l'escenografia, l'aigua juga un paper molt important dintre de l'atmòsfera i la utilització en forma física impregna encara més les sensacions sobre el joc de l'escena. Una potent eina d'expressió.

El debat o assemblea trenca el llarg primer terme i ens endinsa encara més, veient-se un mateix el protagonista de la jornada. Quina valoració podem fer de l'estat actual de les coses?

OCELLS I  LLOPS

Josep Maria de Sagarra

22  de febrer

21.00 h

Lucrècia fa veure que viu en un món idealitzat mentre el que realment veu és com els seus fills s'enfronten entre ells i viuen una realitat negre que ella no hauria pas imaginat mai.

No gosa dir res ni malmetre aquest espai que ha creat per tal que tot continui igual. Però no deixa de patir.

Excel.lent Carme Conesa, no li coneixia la seva vessant dramàtica i feia temps que tampoc no tenia papers al teatre però m'ha encantat el seu paper, ha demostrat la seva versatilitat i crec que es mereix un aplaudiment  ben guanyat.

La resta d'actors que formen l'obra: Roser Tapias, Llorenç González i Jaume Madaula, (els tres fills amb unes interpretacions a destacar),  Francesc Luchetti, David Bagés i una brillant Montse Pérez.

L'escenografia senzilla però efectiva per complementar aquest fantàstic text d'en Sagarra, dóna l'atmòsfera necessària per a la seqüència d'esdeveniments.

Tot un caramel.

ROSA TATUADA AL TNC

Teatre Nacional de Catalunya
20.00 h

Tot un gust veure com a protagonista a Clara Segura (Serafina delle Rose) en un paper que enfatitza encara més els seus dots interpretatius dramàtics.
Tot un plaer trobar-se davant d'una adaptació de Tenessee Williams que transmet el seu poder, que porta aquestes emocions a vegades oblidades fins a l'extrem i que et fa sentir molt viu, molt dintre de l'obra, tocat potser per aquest vent de sensualitat implicita que la vesteix.
Destacar també el paper de Marta Ossó (Rosa delle Rose) que evoluciona a mesura que transcorre la història.
I aquest conjunt, acompanyat d'unes veus en viu cantant i recitant que feien posar els péls de punta, un recurs divertit amb una cabra simbólica per trencar els moments de máxima intensitat i una escenografia d'una casa de modista que ens porta a l'ambient italià d'una barriada siciliana a Estats Units.
Un recordatori per part de Clara Segura a Anna Lizarran que fa un any ja que ens va deixar.
Aplaudiments sincer d'un públic que davant d'una obra de quasi tres horas no va perdre en cap moment l'atenció de l'escenari.
Intensitat i passió teatral juntes.

HIMMELWEG CAMINO AL CIELO

Sala Atrium

Consell de Cent, 345

21.00 h

Prorrogat fins al 29 desembre

La companyia Sala Atrium ens presenta un text de Juan Mayorga. Una reflexió sobre com el que veiem, ésser testimoni del món no ens mostra la realitat o aquesta está emmascarada en certes ocasions.

Una cooperant de la Creu Roja visita un camp d'extermini nazi o el que ella creia que era, però el seu informe reflexará el que va veure però no el que passava realment, el que el seu subconscient va detectar, per què en aquell moment no es va aturar a pensar.

A partir d'aquest text l'espectador es veu implicat en la trama asfixiant.

Sublim actuació de Patricia Mendoza, Guillem Gefaell i Raimon Molins. La veritat ha estat un gust veure'ls actuar.

La introducció dels puppets li dóna a l'obra un caire encara més intimista.

Reflexionar sobre una época històrica, sobre uns fets des d'un altra punt de vista enfocats, sobre el paper que va tenir la societat davant dels fets.

Pell de gallina.

TEATRE: UN AIRE DE FAMILIA

Teatre Romea
c/Hospital, 51
21.00 h

Direcció Pau Durà

Nova temporada de teatre, continuem amb les històries que ens apropen a la nostra quotidianitat, que ens apropen als conflictes de familia, a les problemàtiques entre fills, entre germans, el que és important i el que no, com es valoren les coses i com es resolen els conflictes, les personalitats de cadascun dels elements que formen el conjunt de la trama, la manera de veure la vida.

Uns bons actors, fantàstic repartiment (Francesc Orella, Maife Gil, Ramon Madaula, Cristina Genebat, Àgata Roca, Jacob Torres) en uns bons papers i primer contacte com a director amb Pau Durà. Una hora i mitja carregada de reflexió constant de com veiem els altres i de si sóm prou consideració amb els que els hi passa i amb allò que ens envolta. No cal buscar grans arguments sino situacions properes que toquin la fibra.

LLIURE AL QUADRAT

14/15 juny

Hedda Gabler/Ibsen

20.30 h

Teatre Lliure de Gràcia

Una dona de la que s’esperen moltes coses, que té un paper fonamental i exigible al cent per cent per la societat que l’envolta i que li ha organitzat la vida o bé, ella, es refugia en una vida normal que no està gens propera amb el que pensa, el que voldria fer o ser, la llibertat de la covardia.

Una situació traumàtica i dura que modificació tota l’acció.

Uns actors fantàstics: una Laia Marul que pren el paper d’una Hedda Gabler excepcional i un repartiment de luxe: Cristina Genebat, Pablo Dergui, Francesc Orella, Ernest Villegas i Marissa Josa. Incursió en la direcció de David Selvas, correcte i ben portada, que es va fer present entre els aplaudiments.

Els feréstecs

17.30 h

Lliure-Montjuic

Jornada de presentació de la Temporada 2013/14 al Lliure i visita guiada per les instal.lacions. Gràcies de tot cor a la Noemi Alesan, relacions públiques del Lliure per portar-nos a descobrir les entranyes del Lliure-Montjuic i rebre’ns amb la seva amabilitat i simpatia.

Després sessió de teatre “Els feréstecs” una comedia adaptada a la catalana i a fent referència a aquella gent catalana que tenia una particularisíma manera de viure i de sentir-se catalans. Una visió excepcional del comportament humà.

Uns actors que broden uns papers i ens fan passar una estona agradable, plena de situacions divertides per tancar una temporada a on el suport del públic i dels abonats ha estat essencial.

Per acabar una bona copa de vi blanc i un fins aviat.

TEATRE: BARCELONA

Barcelona

Teatre Nacional de Catalunya

20.30 h

Només  puc  començar felicitant al creador del text Pere Riera, una historia impressionant i impactant que em va mantener sense perdre detall durant les més de dues hores d’espectacle.

La meva ciutat retratatada en una época difícil, una época que m’és una mica llunyana però que va repercutir segurament en que jo en aquest momento estigui escrivint aquestes línees i no podía  ésser d’una altra manera que m’arribés a emocionar tant.

Bombardejos sobre Barcelona el març de 1938, una familia benestant que aguanta com pot rep la visita d’una amiga que havia marxat a França a fer carrera.

Dues dones que es retroben després de quatre anys, dues amigues abans inseparables i uns fets traumàtics. I no explicaré res més.

Els actors fantàstics, una Emma Vilarasau mesurada i recitant en francés teatre clàssic i Míriam Iscla que li dóna una replica que posa els pèls de punta, excepcionals les dues. Anna Moliner en un paper  entre la inocència i el món adult xapó i que haig de dir del senyor Banacolocha.

L’escenografia de película i el públic entregat. Una  nit memorable.

TEATRE: LITORAL

Teatre Romea

25/05/2013

20.30 h

Tenia davant un repte de tres hores, que com va dir el seu director, Raimon Molins abans de l'espectacle en una petita  intervenció, no ens havia de fer por.

I finalment encara n'hauria demanat més, d'aquest bon teatre que ens explica una història que ens toca d'a prop, que ens fa veure la nostra percepció sobre el món adult, com interaccionar i trobar-se en una societat que és el que en certa manera ens estructura individualment.

La mort inesperada d'un pare i com tot això fa canviar el que vius. Com abandonar als teus herois d'infantesa.

Tan Marc Rodriguez com Lluís Marco, tenen unes interpretacions excel.lents. Destaca la versatilitat de canvi de registre d'en Pepón Blasco, excepcional i les bones i destacables actuacions dels altres actors: David Verdaguer, Patricia Mendoza, Mireia Trias i Xavier Ruano.

L'escenografia sobria però ben plantejada per a les diferents situacions i escenes i actuant de pont entre els actors i els mitjans técnics per a mí, original i punt unificador del concepte teatre.

El viatge d'aquest noi que vol enterrar al seu pare al Liban no deixa indiferent.

TEATRE: L'ESTRANGER

Albert Camus
Teatre Lliure de Gràcia
20.30 h

Excepcionals Francesc Orella i Ferran Carvajal en aquesta treballada i sorprenent adaptació de Camus.
No tot está inventat i dóna gust trobar-se amb una visió diferent de com representar una obra i donar-li valors afegits que la converteixen en una petita obra mestra i que fan que la gaudeixis cent per cent durant el temps que pots asimilar el context i el més enllà que quedarà en el teu enteniment i que et farà preguntar-te sobre el que has captat, sentit i fruit.
Una reflexió personal sobre les nostres situacions també davant el món, el que ens envolta, com volem o no interaccionar,  les nostres relacions personals, el ser inclós o no en un món complementari al d'un mateix, com entenem la vida, els dubtes, les incerteses i que representa certament per a nosaltres mateixos la vida.
Un plaer aquesta hora i mitja de sensacions.

TEATRE: AFTERPLAY

Sala Atrium
Consell de Cent, 435
www.atrium.cat
Fins al 28  d'abril
Fina Rius, Pep Ferrer
21.00 h

Una situació que pot canviar la teva vida, que pot donar una altra perspectiva, una trobada ideal però aquí torna a presentar-se la por, l'acomodament, el no voler sincerar-se, el no voler prendre partit per al que hauriem d'aprofitar i se'ns presenta davant nostra.
Uns actors excel.lents que et fan viure la història en primera persona, que ens apropen aquests personatges txèjovians d'una manera delicada i mesurada i que et fan gaudir davant d'aquesta trobada màgica.
La veritat és que vaig sortir amb un bon gust de boca i analitzant una mica més l'esséncia humana, el que s'esdevé quan s'actua en el món real i aplicant tot allò que he vist i gaudit, reproduint mentalment sensacions passades.

Només una petita nota per al teatre, sense intencions de molestar però s'hauria de modificar l'accés a la grada (una escaleta masssa complicada per a segons quines persones)  i posar una barana per a la seguretat dels assistents.
Seguiré la programació per a propers espectacles, he trobat un nou espai que cal explorar.

TEATRE: QUAN DESPERTEM D'ENTRE ELS MORTS

Teatre Nacional de Catalunya
Sala Petita
Lluís Marco, Esther Bové i Cristina Plazas

Henrik Ibsen signa aquest text carregat de raons per entendre el fet creatiu, per entendre la vida des de la vessant més profunda, la renúncia de l'artista autoimposada pel fet de crear, de arribar a la màxima bellesa, d'arribar a connectar amb el seu públic d'una manera quasi genial, connexió de cos i ànima.
L'artista es veu incapaç de portar una vida típica i es refugia en l'obra, en el seu món i tot això portat des del màxim sentimentalisme, des d' una intensitat emocional que els personatges ens mostren a l'obra que es podria qualificar de molt aconseguida i d'una interpretació magistral dels actors.
Molt per reflexionar sobre aquest fet, com comprendre el fet artístic actual.
Citant a Ibsen " Tot el nostre ésser no és més que una lluita contra les forces fosques dintre de nosaltres mateixos" i això no es pot oblidar.

TEATRE: EL MESTRE I MARGARITA

Teatre Sagarra
Santa Coloma de Gramanet
21.00 h

El dimoni  (Pep Tosar)  visita Barcelona any 2013 i ens mostra la seva vessant més crítica, més realista, no mesura les seves paraules i ens enfronta davant del que som, del que representen, ens sotmet a un judici satíric sobre tots aquells aspectes que avui dia ens recordem els diaris.
Per una altra banda, una història d'amor que ens transmet la sensibilitat de l'autor contraposada al tema central.
La companyia de Pep Tosar ens introdueix en una adaptació de l'obra de Mikhail Bulgakov del mateix nom, d'una manera divertida i cínica. Com a punt fort la combinació de música, cant i mitjans audiovisuals que enriqueix l'espectacle i una bona interpretació dels actors-actrius.
Per una altra banda s'hauria de comentar que a escena hi havia nerviosisme, neguit, poca vocalització en certs moments i descoordinació dels mitjans amb els actors que oferia en certs moments una imatge no gaire correcte per a la presentació.
Per deixant de banda això, és un espectacle força recomanable potser per adornar-nos del món en que vivim actualment i que no queda gens diferenciat del món de l'autor i de la ciutat protagonista.

TEATRE: ELS JUGADORS

Teatre Lliure

20.30 h
18/05/2012

Una cuina, una nevera sempre buida, uns records que no es poden deixar enrera, un futur sense perspectives i quatre amics, jugadors de cartes que comparteixen una vida plena de nostalgia, desesperança i fracasos personals/professionals, de recerca de noves perspectives vitals adormides.

No vull explicar/desvetllar el paper de cadascun dels personatges per què l’obra s’ha de veure, s’ha de viure en primera persona i s’ha d’assimilar, païr amb els dies però el que si que vull remarcar és la interpretació d’aquesta basa de grandíssims actors: Jordi Boixaderas, Jordi Bosch, Boris Ruiz, Andreu Benito que es posen a la pell d’altres, quatre protagonistes, de quatre móns diferents que ens posen en evidència l’autèntica cara d’aquesta vida que ens toca a prop. Ens llencen contra una sessió de vivències que t’atrapen des de el més pur sentit crític i irònic però amb una elegància que es desborda i finalment ens deixa assedegats de més història, que cadascú haurà d’imaginar a casa seva, que cadascú haurà de portar fins a l’extrem més digne.

Tot en el seu punt just, dintre de la seva mesura però immillorable, aquesta revolució final, aquest contra-atac a la derrota que ens proposa un Pau Miró totalment encertat en el plantejament i la temàtica, com en la manera de tractar el text.

Així tanco la meva temporada de teatre al Lliure.

TEATRE: INCENDIS

Teatre Romea
cr.Hospital,51
22/04/2012
21.00 h
Direcció: Oriol Broggi
Repartiment: Clara Segura, Julio Manrique, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Claudia Font, Xavier Ricart, Xavier Ruano
Direcció artística: Julio Manrique

Un altre nit de teatre per recordar, per emportar-se a casa una manera de fer, de viure la interpretació fora dels canons actuals, fora dels revestiments superficials, fora de tot l’estrictament comercial i retrobar-se amb una obra que destaca en molts aspectes i que no deixa indiferent un cop es traspassa la porta del Romea.

Primer un text de Wajdi Mouawad (reconeixo que llegint la seva biografia un enten d’on surten tantes emocions i aquesta reflexió cap a la seva terra) que no ens permet distreure’ns ni un moment i que ens narra en forma de narrativa épica, la vida i el patiment de la protagonista i el seu destí ple d’amor, desesperació, violència, impotència, silenci i submissió al mateix temps que lluita.
Una dona que vol explicar d’una manera diferent la seva història a uns fills que la veuen com un element discordant i al.liè al seu món.
Segon, una interpretació per part de Clara Segura que es podria considerar com a magistral davant d’un personatge/s (mare i filla) dificils, d’un paper múltiple que s’ha fet seu i ens transporta a l’espai-temps de les protagonistes.
No puc oblidar a l’actor que porta l’altra pes fort de l’obra amb els papers de fill/germà/pare, un Julio Manrique que ens apropa a tot un conjunt de sentiments colpidors i temperametals: amor, violència, tristesa, passivitat, enfrontament personal, fortalesa, evasió…lligats a una interpretació excel.lent. La resta del repartiment en uns papers correctes i com a recolçadors d’excepció dintre de la complexitat de l’obra.
Això com una menció especial per a Oriol Broggi a la direcció.

Una complexitat dificil de superar però que en aquest cas portada amb nota, davant d’uns canvis d’escena, d’uns canvis d’acció, de personatges principals amb uns recursos òptims i sense canvis d’escenari, simultaneament a l’acció que passa i sense trasbalsar el curs de l’obra, una actuació de rapidesa i efectivitat màxima que encara engrandeix més el treball de tots els actors i de tot el personal del teatre que no es veu: so, llum, efectes visuals, video, complements de l’escenografia.
Quasi quatre hores d’una intensitat màxima que ens posa en evidència la realitat d’un món molt més proper del que ens pensem.

TEATRE LLIURE: CORIOLÀ

William Shakespeare

Una altra adaptació lliure, molt lliure (d'Àlex Rigola) i moderna del dramaturg universal per excel.lència, que ens posa en el punt de mira l'implacable capitalisme, l'inexistència d'una  opinió crítica del món sobre els esdeveniments més propers que recorren les nostres vides. A qui entreguem el poder col.lectiu?, a qui donem la nostra força representativa? amb quines mentides partidistes captaran a uns indecisius que no faran res de la seva part per conèixer realment el programa, que patiran les conseqüències.
Tots els arguments que es poden considerar actuals i que afecten al nostre protagonista Caius Marci, Joan Carreras, per a mi un dels grans actors que té Catalunya, capaç de canviar de registre i de marcar la diferència en aquest personatge i enfrontar-se a un repartiment fantàstic sense perdre aquesta connexió amb el públic.
Però tot i això la densitat del text s'en va fer feixuga i l'obra es va convertir en una lenta seqüència d'esdeveniments que em portaren a un final concret i esperat. Haig de reconèixer l'esforç del director i dels actors en tot moment però l'obra no em va seduir com esperava.

TEATRE LLIURE: QUITT

Teatre Lliure
26/02/2012
de Peter Handke
direcció Lluís Pascual

Intèrprets: Andreu Benito, Jordi Boixaderas, Jordi Bosch, Eduard Fernández, Míriam Iscla, Lluís Marco, Marta Marco, Boris Ruiz.

Teatre postmodern per parlar-nos de l'autodestrucció del capitalisme i de la mecanització de les ànimes cap a uns objetius: productivitat i diners.

Costa no perdre el fil argumental per què el text és de tal vitalitat, complexitat i densitat, que ocupa tot el teu pensament, absorbint-te totalment. Una manera de reflexar la nostra realitat canviat i la nostra manera de convertir-nos en uns màquines que trepitgen qualsevol esperança d'un món millor.

Una bona i intensa interpretació dels actors que ens mostren diferents aspectes de les personalitats dels personatges.

Encara estic intentant païr quina és la interpretació amb que m'haig de quedar però totalment recomanable per a aquells incansables i pessimistes indignats que ens volen demostrar que existeix un altre camí.

TEATRE: ELS BAIXOS FONS

TNC
04/02/2012
17.00 h
Adaptació d'un text de Maxim Gorki, el primer text tractat al TNC d'aquest autor.
L'escenografia espectacular, només entrar et trobes amb una reproducció fantástica d'una estació de metro. La música en directe per part de Jordi Prats i Dani Nel.lo donant un toc més de sofisticació a l'obra i trencant els moments conflictius o de reflexió personal de l'obra.
Els actors,  indigents  al 2012 reflexe del 1902 (caracterització també a destacar), envoltats de tot allò que els identifica: desesperació, derrotisme, pobresa,alcoholisme, manques afectives, en resum víctimes d'un ferotge món capitalista. Però potser el plantejament de'aquesta trasl.lació als nostres dies no ens fa arribar totalment el text de Gorki, els problemes socials que envoltaven a aquells protagonistes no es intercanvien i això pot donar que en certs moments l'obra quedi mal encaixada per a l'espectador.
Però el més important de tot es la indigència espiritual que ens mostren. Qui de nosaltres no pot caure en breu dintre d'aquest món?, com es valora la manca de principis actualment? que fa que una persona entri dintre d'aquesta espiral?
Tota una sèrie de preguntes que neixen sense resposta.De comprendre fins a on pot arribar la nostra actuació extrema, la nostra deixadessa, la nostra manera de veure el que ens envolta i  quins baixos fons ens veiem obligats a visitar per quedar-nos, la crua mirada al món que ens toca a prop.
Destacar l'actuació de David Bagés, Nao Albet i Gabriela Flores encara que no puc deixar d'anomenar a tota la resta d'actors que he trobat molt creibles i amb una bona actuació: Manel Barceló, Lluïsa Castell, Daniela Feixas, Roger Casamajor, Albert Pérez, Lina Lambert, Jordi Collet, Xavier Ripoll i Mohammed el Bouhalí.
Molt a dir, ben plantejat.