SALVEM L'ESPAI MALLORCA

Normalment no faig gaires reinvindicacions però en aquest cas penso que és deure donar a conèixer situacions injustes, possibles tancaments, de tots aquells que defensen la cultura en tots els seus àmbits, i més quan és una tant propera a la catalana.
Si, l'Espai Mallorca del carrer del Carme tanca i és una pena que institucions com aquesta desapareguin (com ja ha passat amb les llibreries de la Generalitat) només demano això que us passeu per allí, compreu un llibre, us encuriosiu per les seves propostes o us preneu un cafè al seu bar, per gaudir d'aquests últims moments d'aquesta entitat.
Que no tinguem que empenedir-nos massa d'aquests temps.
http://www.espaimallorca.cat/botiga/

CAFÈS XINESOS AMB SORPRESA

Fa uns dies que per mogudes literàries els divendres acabo fent el cafè en un bar a prop de Sants-Estació que s’anomena “El Bosque”.
Una de les curiositats d’aquesta petita granja-bar és la seva decoració ben bé dels anys setanta (sembla que per aquí no ha passat el temps), és veritablement un bosc, les parets simulen arbres, un cucut rellotge encapçala l’entrada i la part alta del mateix està pintada d’un verd artificial que desentona encara més amb les tendències actuals del més fashion en llocs culturals actuals: o sigui bars i restaurants.
L’ altra curiositat és que es troba regentat per una família de xinesos que parlen molt poc espanyol i menys català. Però és una família entranyable i plena de sorpreses.
La nena petita d’uns tretze anys passeja un conill negre lligat amb una corretja de gos i m’explica que només té tres mesos mentre m’aclara que aviat sortiran a fer llargues passejades. La mare és prou espavilada i servicial tot i les dificultats idiomàtiques amb molta voluntat.
Però últimament aquests cafés (per cert econòmics i boníssims) s’han convertit en surrealistes.
El primer divendres del mes de maig la mestressa no em va voler cobrar i em va mirar amb una cara de felicitat com si hagués reconegut a una persona famosa darrera del taulell. Jo no ho vaig entendre, estava totalment descol.locada però em va dir que em convidava i tota estranyada vaig marxar mentre ella en xino i molt emocionada parlava amb la seva filla gran.
El tercer divendres del mes de maig quan a la meva hora de sempre vaig arribar per assaborir el meu cafè de descans al bar, em vaig trobar que no hi era la mestressa i en el seu lloc un senyor (que era el marit) em va indicar amb signes que passés darrera del taulell i em fes jo mateixa el cafè (no parlava res de res). Però com podia jo fer-m’ho i tocar una màquina que no sabia com funcionava?. Mare meva amb la poca traça que tinc pels aparells potser me la carregava i tot. L’home feia el mateix amb tothom que arribava, els més espabilats aprofitaven per servir-se ells mateixos: una cervesa, unes pastes, una aigua…però no em vaig veure amb cor i vaig marxar al veure que no tornava la dona passats deu minuts, quin espectacle.

Però el més surrealista de tot, va ser la setmana passada quan mentre m’estava prenent el cafè, van entrar d’una televisió “Pirámide TV” amb tot el material (càmares, il.luminació, guionistes, director i acompanyants...) i es van posar a rodar un capítol d’una sèrie amb 10 personatges caracteritzats allà mateix i al qual també participava la filla gran de la senyora xinesa.
Impressionant, ja no sabia a on ficar-me per evitar sortir en el programa com a ambient del bar.

Ja no sé qué m’esperarà aquesta setmana… anirem en compte abans d’entrar.

DENÚNCIA

Ahir em vaig assabentar que el Govern espanyol ha decidit que les ONG i associacions catalanes de desenvolupament no rebran les subvencions provinents de la recaptació de la declaració d'hisenda sino tenen cap seu o oficina en territori espanyol, per això crec que aquí tenim un altre moment crític per tal de denunciar que el moviment ONG de Catalunya és un dels més actius i que ha de rebre les mateixes consideracions que els altres.
Catalunya es troba molt concienciada i en moviment constant i representa una força molt important d'ajuda.
Considero una falta de respecte enfront de totes aquestes associacions, que fan una bona tasca i que lluiten per crear un món millor.

URBANITES PASSATS DE VOLTES

Fa uns dies vaig escoltar una notícia que m'ha indignat fins a límits insuperables. M'avergonyeixo molt, però molt de ser animal de ciutat veient com alguns dels meus iguals exerceixen un dret que no tenen, fan un paper bastant desagradable i abusen d'una situació de privilegi que no els hi correspon.
De tant en tant aquests éssers de ciutat, acostumats a totes les comoditats existents al món i més, s'endisen en el món rural, com qui descobreix un món fantàstic i meravellós, que ells han de conquerir i fer seu, buscant una relativa quietud que els desempallegui del seu estrés.

Alguns pagesos per exigències del guió s'han vist obligats a prendre unes mesures sorprenents per no destorbar el descans d'aquests ciutadans: posar insonoritzacions a les esquelles dels animals (ovelles, vaques, cabres...), tancar els galls per a què no cantin, silenciar campanars (que els hi han fet les campanes, que és un poble sense campanes), veure envaïts els seus terrenys i camps per segones residències, perdre els camins ramaders... i així moltes més accions que són un clara violació d'aquest món, d'aquestes costums, de tot allò que envolta el món del camp.
Com podem ser tant egoïstes i carregar-nos les seves vides?, desencantar un tipus de vida que ha estat sempre la manera més exemplar de convivència amb el medi que tenim?
S'ha d'entendre que el camp és així, amb les seves olors i els seus sons i sorolls que no podem canviar aquesta situació i que hem de conservar el patrimoni que tenim, que hem de transmetre la tradició a les noves generacions i no lluitar per viure a un trist món d'asfalt al qual tot sigui una creació artificial.