IT DANSA AL MERCAT DE LES FLORS

Dansa i arts en moviment
Mercat de les Flors
04/05/2013
20.30h

Ineludible l’espectacle de l’IT Dansa, primer per que les coreografies sempre són encertades, i segon, plenes de vitalisme gràcies a uns  joves ballarins i futurs professionals que s’entreguen en cos i ànima.

En aquesta ocasió destacar dues peces In Memoriam amb una magistral Melánie Suchel (espero no equivocar-me) l’expressivitat màxima dalt de l’escenari que ens transporta al món de les emocions i la peça final WHIM a on tota la companyia a través d’una representació fresca i divertida d’escenes reals de la vida mateixa, una presentació dels components molt original i una motivació extrema ens demostren que la dansa es complementa perfectament amb altres categories i que els joves valors tenen molt a dir.

Hi havien nervis, precipitacions i una mica de descoordinació (però les ganes de ballar van tornar a aparèixer), però això és normal i assumible quan gaudeixes d’un espectacle que tant de bo ho tinguessin a nivell internacional. 

Felicitats.

COMPANYIA NACIONAL DE DANSA AL MERCAT

Mercat de les Flors
20.30 h

Una nit que va començar amb una primera part brillant i sutil amb una coreografia de Jirí Kylián , Sleepless, adaptada a la Companyia Nacional de Dansa, molt ben executada i que semblava que era el preludi de dues fantástiques peces més, però que es va quedar només en això.
Les altres dues parts van acabar desinflant les perspectives: Babylon, descoordinació, col.locacions incorrectes, un record a Pina sense cap tipus d'innovació o element introduït pel que fa a la dansa i un Walking Mad amb una base del Bolero de Ravel però sense força, una sèrie de ballarins corrent per l'escenari una mica perduts.
I no es que entengui molt de dansa però així vaig viure la nit i a vegades també s'han de fer veure les parts més fosques dels espectacles desde la meva humil crítica constructiva. Sense desacreditar l'esforç d'aquests ballarins i les hores i hores de feina.
Encara molt camí per fer.

PERDIENDO EL TIEMPO

CIA. DE DANSA MAR GÓMEZ
Mercat de les Flors
Fins al 22 de gener

El temps, sempre el temps que marca esdeveniments i les nostres vides. Però quins són aquells petits moments dintre del nostre temps que consideren els millors, els més especials?
En aquest espectacle que conjuga dansa i circ amb poesia visual i humor ens ensenyen a perdre aquest temps, a ser conscients d'aquesta llibertat regalada.
Dos artistes que combinen técniques: Mar Gómez amb la dansa però destacant la seva vessant teatral i d'expressió corporal que m'ha captivat i Ignasi Gil, acrobata, amb la roda alemanya i el mastil xinés amb la seva manera delicada d'executar els exercicis i de retrobar-nos amb la sensibilitat.
Potser només caldria comentar que els quadres o escenes están ben pensats però que falta continuitat per tenir una història completa, amb un sentit de successió dels fets que ens dongui un fil argumental (és l'opinió d'un simple espectador, però ho he trobat a faltar)
El vestuari molt en concordància i la iluminació ben trobada. La música situa i acompanya les diferents parts de l'espectacle encara que en alguns moments pot ser una mica caòtica i a un volum inadequat.
Pel que fa a la feina dels artistes impecable, originalitat pel que fa al plantejament de les peces que arriben a emocionar i  correcte per la incorporació de l'estructura utilitzada per a l'espectacle que el complementa.
S'ha de tenir en compte que darrera d'aquests seixanta minuts que es poden valorar en poc temps hi ha el treball i l'esforç constant dels artistes, i tot allò que sigui crear, treballar i montar  un espectacle original en aquests temps d'incertesa per a mi ja mereix una valoració especial i l'admiració de tots els que ens consideren fora de les arts.
Un espectacle que ens transporta a un món que potser molts ja tenen oblidat.

CINEMA:PINA

Verdaderamente no hay mejor manera de visualizar e interiorizar el trabajo de Pina Bausch (a parte de ver sus coreografías en directo) que esta película.
En un primer momento me sorprendió el formato 3D pero sentirse como si descubrieras las composiciones, el trabajo de los bailarines como si estuvieras sentado en primerísima fila de un teatro, emociona y transporta a su mundo.
Pina Bausch esa gran bailarina y coreografa que nos dejó en el 2010, precursora de la llamada "danza-teatro" en la que comparten protagonismo lenguaje, música y danza.
Wim Wenders ha sabido captar la esencia de esta gran mujer (yo considero que de vida interior muy atormentada, pero un genio de la danza) y nos muestra la manera de trabajar y de aleccionar a sus alumnos, centrándose en trabajos como Café Müller, Das Frühlingsopfer" (La víctima de primavera), Vollmond" (Luna llena) o Kontakthof. Una película bien estructurada y de una elegante realización que sorprendre.
Excepcional documento para los amantes de la danza.

DANSA AL TNC

OCTOPUS
TNC
03/07/2011
18.00 h
No estavem molt segurs de quina classe d’espectacle (unes localitats de luxe, gràcies Emrac) arribava a Barcelona de la mà del coreògraf Phillipe Decouflé i la companyia DCA en l’anomenat espectable estrella d’aquest GREC 2011 (que passarà sense pena ni glòria). Però ens vam trobar amb una de les millors representacions de dansa actuals: técnica dels ballarins excepcional, decorats i vestuaris exquisits, música i veu en directe, original, dinamitzadora i amb fil conductor encissador.
Uns extractes-resum d’algun dels seus espectacles anteriors i actuacions noves, un catàleg que no deixa indiferent a ningú: balls amb talons impoSsibles, duets, solos, joc de llums i ombres, figures amb cordes per donar peu a abraçades, altres grupals entorn a elements que ens envolten: l’amor, la vida, l’existència, el dolor, les emocions desmesurades…elements que es converteixen en peces escéniques.
Una hora i mitja de recorregut per la dansa, per la bona dansa contemporànea i encara que no comparteixo aquest apassionament dels aplaudiments del final (hi havia alguna part una mica fluixa que no vaig entendre), s’ha de reconèixer que hi ha pocs espectacles que el puguin igualar.

CORELLA BALLET

Teatre Tivoli
28/01/2011

Verdaderamente este mes de enero ha dado mucho de si en espectáculos y me he pasado casi la mayor parte de este mes de blog metida en un teatro. Pero creo que ha valido la pena, para crecer y para fijarme todavía más en las pequeñas historias de cada día, en esas historias que me dedico a robar entre comillas.
Nunca había tenido la posibilidad de ver a este ballet en acción, aunque quién me habla del señor Corella o bien tener su carta de presentación ya certifica que el espectáculo será bueno.
Y no podía esperar menos de una actuación elegante, técnica y diversificada. El programa increible : clásico, una pieza para cuatro bailarines, una soleá con la presencia de Àngel Corella y su hermana (una bailarina completa y con una clase que llena el escenario)  y una coreografia DGV con música de Michael Nyman (una maravilla) que nos introduce en el contemporáneo más clásico.
Ver a esta compañia bailar, el esfuerzo que representa para ellos en cuánto a horas, ensayos y aprendizaje , reconocer su valía y poder disfrutar de la danza creo que es actualmente un lujo.
http://www.youtube.com/watch?v=f_Rk6GSuuFs&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=NSJqE7WNMDU
 http://www.youtube.com/watch?v=PhWSglu47x4&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=GNbavyZXuiA&feature=related

DANSA: EN ATTENDANT L'INATTENDU

Claire Ducreux & Toni Mira

“En attendant L’inattendu”
Mercat de les Flors
03/12/2010

Inmillorable manera d’encetar un cap de setmana llarg amb una elegant proposta que combina dansa contemporània i circ, de la mà de dos artistes que destaquen per la seva técnica i la seva teatralitat a l’hora d’expressar les sensacions que representen.
En attendant L’inattendu ens mostra dos mons diferents (solitud, llibertat, trobades, jocs…) que s’entrecreuaran i que conformaran un únic univers. Només dos objectes identificaran aquests mons : una taula i un banc, però crearan una atmósfera que donarà un carácter irrepetible a aquest espectacle.
Sense deixar enrere el sentit de l’humor que li dóna un toc alegre i sincer a l’espectacle, que apropa a l’espectador a l’escenari i l’endinsa en aquest món.

Una escenografia senzilla però molt expressiva i una obra que amb elements simples, crea una petita joia que arriba al cor.

CIA.TRÀNSIT DANSA/ DÉSIR

La coreògrafa Maria Rovira ens parla a Désir, la seva nova creació, del desig i del món simbòlic que l’envolta prenent com a punt de partida l’obra Las arquitecturas del deseo, de J. A. Medina. L’espectacle, interpretat per set ballarins, dóna veu al desig com a recurs per imaginar una felicitat superior i ens mostra com aquest condiciona el comportament de l’ésser humà, escenificat amb una presentació onírica i circense. La música, una composició original, té en aquesta peça un paper rellevant, interpretada en directe per les mateixes ballarines.

Maria Rovira, Premi Nacional de Dansa 1998, és una de les coreògrafes més internacionals del país; ha estat convidada a diversos ballets i companyies de diferents països del món com Caracas, Cuba, Mèxic, Argentina, els Estats Units, França o Itàlia, entre d’altres. Amb més de vint produccions, la companyia que va fundar Rovira l’any 1985 celebra enguany el seu 25è aniversari.

CRÓNICA:
 Veritablement un espectacle ingeniós i ple d'efects sorprenents, una combinació de dansa i sentiment, que queda reflexat en les actuacions dels ballarins,  en les variacions lentes i ràpides que es produeixen a l'escenari, encara que els hi falta una mica de rodatge per a coordinar moviments de grup i vigilar el resultat final, en el treball púlid de dansa (s'han de marcar bé els pasos).
La creació de Maria Rovira és una petita joia que ens parla del desig. La música complementa l'espectacle tant adequadament que es pot parlar d'una composició de premi.
La durada de l'espectacle correcte: una hora i el joc de llum i ombres que tanca la història fascinant.
Una nit de dansa en companyia del desig.

21/10/2010
21:00 h
Mercat de les Flors

ALES PER BALLAR

Mercat de les Flors 08/02/08

La Companyia Nacional de Dansa presenta el seu espectacle "Alas", fruit de la col.laboració entre el director teatral eslovè Tomaz Pandur i el coreògraf, ballarí i director de la Companyia, Nacho Duato. Alas es va inspirar en la pel.lícula de Win Wenders "El cel sobre Berlin" i el protagonista és un àngel que decideix renunciar a la seva immortalitat per viure entre els homes.

Per mi ha estat la millor obra de dansa que he vist mai. La técnica utilitzada pels ballarins és inmillorable, jo crec que els hi han donat unes ales per ballar, els seus pasos definits i el marcat llenguatge corporal que fa que et puguis imaginar que parlen. Els monòlegs utilitzats per primer cop en aquest tipus de creació, són totalment escaients i donen un cert caire filosòfic a l'espectacle, una reflexió a temps.

A part d'això la utilització d'aigua com a pista de ball a l'escenari en la última part impregna a la coreografia de moments d'art i relaxació. I una música excepcional, de creació original per a l'espectacle. Realment 65 minuts memorables a on la dansa es tracta en el seu màxim esplendor.

En poques paraules una obra d'art en totes les disciplines. Un 10.

Text III

"Vull...conquerir la meva pròpia història. Transmutar allò que he après mirant cap avall totat una eternitat, en una mirada sobtada que es manté, en un crit breu, en una olor penentrant. He estat absent temps suficient, fora temps suficient. Temps suficient fora d'aquest món. vull formar part de la història d'aquest món. O simplement agafar una poma amb la mà."