sábado, 15 de septiembre de 2012

EL RACÓ DEL LECTOR

ELS JUGADORS DE WHIST
Vicenç Pagés Jorda
 
 
Lectura super recomanable i del pa´si. Un repás a la cultura pop i un record nostàlgic portat per un recorregut musical amb tocs d'història recent.
D'una manera molt directa i amb un llenguatge i veus que s'adapten als diferents personatges ens porta a recòrrer Figueres.
Un llibre del qual no es perd l'interés en cap moment i que et presenta una trama ben estructurada amb moments excentrics  i inmillorables.
 
 
LA HABITACIÓN
Emma Donoghue


No és que el món del best-seller tingui el meu màxim interés però de tant en tant va bé per desintoxicar i fer una recerca de títols que es puguin considerar correctes, bé pel seu contingut o bé per la motivació de l'autor.
I en aquest cas, m'he mogut més per un tema que pot donar molt a pensar encara que trobo que l'escriptor va quedar curt en el seu plantejament.
Una situació difícil i compromesa, que costa d'imaginar pel que fa referència a les seves conseqüències.


EL RUMOR DEL OLEAJE
Yukio Mishima

Una pequeña joya, una historia relatada como si de un cuento se tratara y que te transporta a un pueblo de pescadores, te permite conocer una cultura y una forma de vida que te distancia del trasiego de ciudad. Uno de los temas universales de la literatura llena sus pàginas y esa manera de comunicar sosegada, crea un grado de interacción con el autor.

 


1 comentario:

  1. "Dejaron que el barco se meciera en el suave oleaje.
    -Eh, muchachos, ¿qué os parece eso de que el viejo tío
    Teru Miyata haya traído de vuelta a su hija? -les preguntó
    Jukichi de improviso.
    -No sabía que tuviera una hija.
    -Yo tampoco.
    Los dos jóvenes hicieron gestos negativos con la cabeza,
    y Jukichi les resumió la historia de aquella familia.
    -El tío Teru tuvo cuatro hijas y un hijo. Dijo que estaba
    harto de tantas chicas, así que casó a tres de ellas y dio a la
    otra en adopción. Se llamaba Hatsue, y la adoptó una familia
    de buceadoras que vivían en Oizaki, en Shima. Pero
    entonces, quién lo iba a decir, el año pasado su único hijo,
    Matsu, se muere de una enfermedad pulmonar. Como es
    viudo, el tío Teru empieza a sentirse solo, y pide a Hatsue
    que vuelva, la empadrona de nuevo como miembro de su
    familia y decide adoptar un marido para ella, de modo
    que su apellido se perpetúe... Hatsue se ha hecho adulta y
    es una auténtica belleza. Habrá muchos jóvenes deseosos
    de casarse con ella... ¿Y vosotros, eh? ¿Qué decís?". Mishima, tomo nota.

    ResponderEliminar