sábado, 18 de febrero de 2012

FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES




Potser oportunista, potser intentant centrar-me una mica en aquest artista que desconec totalment i que no m'ha produit mai la curiositat necessària per estudiar la seva obra en profunditat, aquests dies m'he deixat caure per la Fundació Tàpies.
S'ha de reconèixer que conec la seva vessant defensora de causes importants, defensor de la seva terra: Catalunya,  reconegut arreu del món, no mancat tampoc de polémiques, enamorat del Montseny, defensor d'un nou tipus de pintura: l'informalisme.
Primer  per descobrir l'edifici, l'antiga editorial Montaner i Simon, imprescindible, que m'ha meravellat per l'estructura i per l'espai, que desenvolupa un clima d'harmònia i de calma que millora la percepció del que allà et pots trobar i segon per la fantàstica biblioteca que guarda documentació i llibres sobre artistes, projectes, obres que resideixen entre les seves parets.
Respecte a l'obra d'en Tàpies m'ha produit una reacció confrontada, per una banda trobo que hi han obres molt interessants com "Llibre-Mur", "Gris, taronja i rosa" i "Gran matèria amb papers" que m'han donat a conèixer una textura, una forma de treballar materials diferent, expressiva i coherent, amb una simetria i una técnica que m'han portat fins a una asimilació del concepte, d'allò que vol delimitar la seva obra.
Però d'altres potser més relacionades amb la quotidianitat no m'han impactat tant perquè queden incloses en els espais comuns que tots guardem, que tots relacionen a les nostres vides, no m'ha produït cap tipus d'emoció, de manifestació, de recerca. Potser per què son massa evidents, massa diàries.
Però tot s'ha de dir ha resultat una visita força instructiva i que m'ha introduit una mica en l'informalisme que penso continuar investigant.
Fundació Tàpies
cr. Aragó, 255
http://www.fundaciotapies.org/site/spip.php?rubrique65

1 comentario:

  1. No he estado nunca... y mira que he pasado veces por delante!!! Me gusta Tàpies: iré a disfrutar del edificio, tocar las texturas de sus cuadros, intentar decodificar su personalísimo lenguaje, ojear/hojear en la librería, escribirle un d.e.p. en su libro de visitas y pasar un buen rato (no espero grandes emociones).

    Pero tendrá que esperar un poco: primero tengo una cita con Eugène.

    ResponderEliminar