Eduard Fernández/ Pep Ramis
Teatre Lliure de Gràcia
Una nova visió del relat de Caín&Abel des de la concepció de teatre gestual, el moviment com a peça fonamental,des de l’estudi d’un personatge, el protagonista marcat per una dualitat.
Com evoluciona el seu pensament, la seva vida, l’enfrontament psicològic al que es veu abocat davant dels fets que es van produir i que l’han conduit a un abisme experimental de buit sense sensacions.
Una bona manera d’apropar-se al teatre des del moviment. Uns textos simples que ens porten a la reflexió. Una impressionant escenografia, plena de simbolisme i d’art.
PEDRA DE TARTERA
Teatre Romea
La història de Catalunya, de les terres del nord, de la terra profunda i ferma, al Pallars, des de la vida d’una casa de pagés, des de la pobresa i la misèria. Una nena que ha de deixar casa seva i marxar lluny per ajudar la familia.
Una nena que es converteix en una dona passiva, en una dona condemnada a un silenci pel seu temps i pel seu entorn, comparada com diu la seva protagonista la “Conxa” en una pedra de tartera.
Compondre i fer-nos arribar una realitat de treball continu i evolució d’una societat allunyada és la missió de l’obra.
Molt d’agrair que els actors parlin en un català nord-occidental que fa més creible l’obra i li dóna un toc de realitat i d’apropament a aquella época i a uns personatges magistralmet executats per uns actors que viuen l’acció molt seva.
Destacar l’actuació d’una fantástica Àurea Márquez en el paper de “Conxa” que ens presenta a aquesta dona del Pallars des de la seva vessant més auténtica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario