La història d’una terra, d’una época lligada al transport fluvial, als llaüts, les memòries d’una població marcada pels esdeveniments d’un temps, d’una Mequinenza que apareix i desapareix en un feed-back dels fets remarcables, una competició entre dues famílies benestants i tot això des d’una prosa culta, admirable, d’un mestre de les lletres que ens parla des de la proximitat del coneixement mutu, d’un recorregut per un món passat que ens endinsa en una Catalunya encissadora.
Vocabulari que ens arrela a una llengua. Una manera de reviure un passat proper.
Encara que és un llibre difícil, recomano no abandonar, el resultat final és culpidor.
M’havien parlat molt bé d’aquest escriptor novell i d’aquesta primera novel.la de presentació però el resultat de la lectura ha estat infructuós, predictible i amb un to de decepció. Una reunió de companys que no es veien des de feia 25 anys, un trauma, que delimiten l’argument d’aquesta història.
Amb una prosa que no destaca per la seva qualitat i uns diàlegs inconsistents, que porten a un desenllaç que em recorda a un dels millors llibres escrits en llengua catalana “Mecanoscrit del segon origen” de Manuel de Pedrolo, l’escriptor planteja uns fets estranys amb un to que no porta un clar segell original d’autor. Potser sóc una mica exigent en les meves opinions i caldria no tirar per terra l’esforç d’aquest escriptor en vies, llegirem el proper.
Conte amb clar sentit d’experimentació enfront les opinions que pot provocar al llegir-lo. Adjectius que el limiten i qualifiquen: l’egoïsme i la vanitat severa. Un personatge, protagonista total, potser d’un dels millors contes per adults que he llegit i a més en una edició de luxe amb il.lustracions del Premi Nacional d’Il.lustració 2010:Ana Juan.
Una petita joia
No hay comentarios:
Publicar un comentario