17/03/2011
20.30 h
Text: Josep Maria Benet i Jornet
Anna Lizaran/ Alícia Pérez
Dues dones que es veuen obligades a compartir hores en un espai limitat. Una a la plena maduresa i l’altra a la vellesa.
Dues vides marcades per moments tormentosos i que viuen atrapades dins de les seves realitats.
Poc a poc aquesta relació accidental anirà canviant fins a convertir-se en una complicitat alliberadora, cadascuna aconsegueix obrir-se a l’altra i trencar una barrera amb un final inesperat.
D’un dramatisme terrible però amb certs moments d’un humor compromés amb les situacions que uneixen a aquestes dones. Una interpretació més que magistral de les dues actrius que encaixen perfectament en els seus papers i que ens mostren a aquests personatges molt propers. Des del minut ú i en cadascuna de les parts no es pot deixar de pensar en tots aquells sentiments que ens fa entendre l’obra : amargor, indiferència, egoïsme, incomprensió, estupidessa, desil.lusió…i com aquests envolten l’existència.
Que puc dir d’Anna Lizaran, només elogis, per mi una de les millors actrius del panorama català. Un somni robar-li un dia una petita entrevista, endinsar-me i viure la seva professionalitat mentre prenem un cafè a la Barceloneta.
I d’Alícia Pérez, també les millors paraules perquè no sabria dir quin dels dos papers reporta la màxima dificultat i per què me la crec. Tampoc li deixaré de seguir el rastre.
Una obra que no es pot deixar prendre i un espai teatral molt especial.
L’escenografia molt correcte i ben ambientada fa que el públic formi part directe d’aquella saleta-menjador.
Dues dones que continuaran marcat un estil propi per molt de temps.
Podria parlar i parlar però prefeixo que la gaudiu vosaltres mateixos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario