MUCHA A CAIXAFORUM
Del 18/09/2008 al 04/01/2009
Del 18/09/2008 al 04/01/2009
Alphonse Mucha fou un dels creadors i difusors de l'estil Art Nouveau, i va establir una iconografia eficaç vinculada a la modernitat publicitària. Gràcies als seus cartells teatrals, publicitaris i decoratius, protagonitzats per unes dones fascinants que donaven peu a un desenvolupament gràfic original i virtuosístic, i a partir de la seva relació amb la cèlebre actriu Sarah Bernhardt, Mucha va assolir la fama.Aquesta exposició, produïda per la Fundació ”la Caixa” en col·laboració amb la Mucha Foundation, presenta una àmplia selecció de les seves fotografies, a més d'oferir-nos una visió retrospectiva de la seva carrera. La visita s'estructura a partir de quatre grans nuclis temàtics, Teatre, Bellesa, Misteri i Modernitat, i quatre capítols més breus que ajuden a situar l'aportació de Mucha a l'art del segle xx, La metròpoli com a escenari, La fotografia, eina i art, L'epopeia eslava, una visió i La difusió de l'estil Mucha: Barcelona.Alphonse Mucha (1860-1939). Seducció, modernitat i utopia ofereix una àmplia lectura de l'obra d'aquest artista, un dels pares de l'Art Nouveau, i convida l'espectador a reflexionar sobre les complexes relacions entre l'art modern i el kitsch, entre utopia i comerç, entre individualitat creadora i projecte col·lectiu; en definitiva, sobre les funcions, els objectius i les estratègies de l'art modern
MACBA:ARXIU UNIVERSAL
Arxiu universal. La condició del document i la utopia fotogràfica moderna
23/10/2008 - 06/01/2009 MACBA
09/03/2009 - 03/05/2009 Museu Berardo de Lisboa
Aquesta exposició analitza la noció de document en la història de la fotografia a partir de l'estudi i l'escenificació d'alguns debats sobre el gènere al llarg del segle xx. Amb l’objectiu de valorar diverses hipòtesis sobre els significats i els mecanismes del documental, traça un recorregut històric que arrenca amb l'inici de l'hegemonia de la fotografia a la premsa il·lustrada, al primer terç del segle xx, i arriba fins a la suposada crisi del realisme fotogràfic a l'era digital, a la fi del segle. L'exposició, però, no pretén ser una història del gènere ni esgotar les seves possibles definicions, sinó que intenta estudiar com el document fotogràfic s'ha constituït –sempre d’una manera ambivalent i polèmica– en determinats contextos històrics. D’ençà que John Grierson, fundador del moviment documental britànic a la fi dels anys vint, definís el documental com el «tractament creatiu de l'actualitat», aquest gènere va esdevenir el nucli dels discursos sobre el realisme en la fotografia i el cinema. Això no obstant, els conceptes de document i documental han adquirit significats canviants al llarg del segle XX. La complexitat de la seva definició deriva del fet que aquests conceptes s’inscriuen en la filosofia del positivisme, subjacent al saber científic occidental, i s’imbriquen en diversos camps discursius a més de l’artístic, com el de les ciències socials i naturals, el dret i la historiografia. L'exposició s'organitza en dues grans parts que se subdivideixen en diversos àmbits. La primera part planteja alguns dels principals debats sobre el document fotogràfic en el període modern, aproximadament del 1850 al 1980. La segona part situa aquest debat en la trajectòria històrica de Barcelona, entesa com un cas específic d'estudi.
23/10/2008 - 06/01/2009 MACBA
09/03/2009 - 03/05/2009 Museu Berardo de Lisboa
Aquesta exposició analitza la noció de document en la història de la fotografia a partir de l'estudi i l'escenificació d'alguns debats sobre el gènere al llarg del segle xx. Amb l’objectiu de valorar diverses hipòtesis sobre els significats i els mecanismes del documental, traça un recorregut històric que arrenca amb l'inici de l'hegemonia de la fotografia a la premsa il·lustrada, al primer terç del segle xx, i arriba fins a la suposada crisi del realisme fotogràfic a l'era digital, a la fi del segle. L'exposició, però, no pretén ser una història del gènere ni esgotar les seves possibles definicions, sinó que intenta estudiar com el document fotogràfic s'ha constituït –sempre d’una manera ambivalent i polèmica– en determinats contextos històrics. D’ençà que John Grierson, fundador del moviment documental britànic a la fi dels anys vint, definís el documental com el «tractament creatiu de l'actualitat», aquest gènere va esdevenir el nucli dels discursos sobre el realisme en la fotografia i el cinema. Això no obstant, els conceptes de document i documental han adquirit significats canviants al llarg del segle XX. La complexitat de la seva definició deriva del fet que aquests conceptes s’inscriuen en la filosofia del positivisme, subjacent al saber científic occidental, i s’imbriquen en diversos camps discursius a més de l’artístic, com el de les ciències socials i naturals, el dret i la historiografia. L'exposició s'organitza en dues grans parts que se subdivideixen en diversos àmbits. La primera part planteja alguns dels principals debats sobre el document fotogràfic en el període modern, aproximadament del 1850 al 1980. La segona part situa aquest debat en la trajectòria històrica de Barcelona, entesa com un cas específic d'estudi.
Una exposició que he visitat.
ResponderEliminarMolt interessant, i val la pena fer la visita guiada.
Artane