LES FLORS DEL GANGES

És impressionant per la seva amplada, quasi de 2 km i també més que impressionant per les seves flors, cents i cents de flors il.luminades per petites espelmes que viatgen corrent avall en silenci portant els somnis, desitjos i oracions de molta gent. Gent del país o estrangera que arriben a aquesta caótica ciutat Varanasi impulsats per la seva espiritualitat.
Aquella tarda vaig compartir gath amb una vaca sagrada que em mirava mentre remugava i movia les orelles, estirada damunt del negre ciment sense cap més preocupació que espantar les mosques.
Van estar potser les 12 hores més intenses de la meva vida. De 8 a 8, davant de tot aquell espectacle de sensacions, com un escenari que s’obria davant meu. Tot un món, venedores de flors (clavells moros), venedors d’espelmes, d’ofrenes, sadhus encaramats als llocs més impensables i sadhus totalment pintats amb aquella pólvora blanca de la qual no recordo el nom. I el trafec de gent amunt i avall de la riba del riu, les bicicletes, rick-saw, els tuck-tuck, les bocines, la cridoria.... Tot allò que veritablement a BCN et podria posar dels nervis, allà era un formigueig sorprenent, indomable, encissador però al mateix temps et feia obrir molt els ulls per captar com la vida continua mentre tú estás allà. És el que denominariem una experiència personal. Un camí al ben mig d’un mateix.
Vaig comprar-me un gran sari i vaig camuflar les meves robes occidentals, no volia que ningú em veies diferent i pretengués sorprendre’m de nit al meu racó de meditació.
Vaig acabar-me el meu sopar, un bol d’arrós i una mica de pollastre i vaig continuar contemplant el riu. Fins que un noi em va convidar a pujar a una del es barques que estaven allà anclades. No vaig dubtar perque hi havia altres estrangers. Vaig pagar el preu del passeig i em va regalar una flor amb espelma. La barca va recórrer només 200 metres i es va situar davant d’un lloc d’ofrenes a on van contemplar un ritual ple de llum i color. La cerimonia va durar uns 20 minuts, les barques allà situades formaven un entramat, una xarxa d’espectadors hipnotitzats.
Acabat el ritual, la barca va continuar el seu passeig Ganges amunt fins a la zona dels crematoris, per retornar ja cap la part sud un altre cop. Vaig deixar a sobre de l’aigua sagrada la flor amb l’espelma, mentre pensava el meu desig i vaig veure com baixava també corrent avall i s’allunyava de la barca com un puntet minúscul en aquella immensitat.
Ja començava a ser tard i ja tornava a estar al moll, assentada al costat d’una gran columna amb una imatge gegant de Ganesha.
El silenci va fer-se a poc a poc més evident. I les gents desapareixien o dormien tranquil.lament.
La nit va ser curta, observava el riu i les flors il.luminades que continuaven passant davant meu en petits grups. Silenci i pensament.
A les 5 de la matinada, va començar a arribar tota una sèrie de gent preparada per rebre el nou dia i fer la seva pregària. I aquí està a on radica la belleza d’aquest lloc. Veure sortir el sol a poc a poc en una nova albada i observar l’espiritualitat de la gent al entrar dintre de l’aigua. Com reben el nou dia, el seu món interior i la seva força que queden reflectits exteriorment.
Com es vesteixen després sabedors que han netejat i preparat el seu cos per un nou dia, en pau amb si mateixos. Es queda la pell de gallina.
Va fent-se clar i el sol surt per l’altra banda del riu, com en un renaixement, com il.luminant un altre dia amb el seu calor. No he vist mai un altre lloc més maco per veure sortir el sol, l’espectacle del silenci, el paisatge, el lloc i allò que hi ha més enllà sigui el que sigui, i que cadascú identifica de manera diferent fa que tots ens posem en funcionament i veure el món d’una manera diferent.
Per això, no podreu oblidar mai les flors del Ganges.