CRETA A LA CARTA

Creta, només hi ha una paraula que pugui destacar d'aquesta illa i és: blau. El blau del seu fantàstic mar i de les seves paradisíaques platges.
No podria destacar res més.Que pobre, no?. Això sí, qui vulgui gaudir d'un paisatge espectacular, que no deixi de visitar-la: muntanya pels quatre costats i senders GR.

Si, han estat realment unes vacances diferents (però en el fons en el sentit específic de vacances) i si no fos per les aventures i desventures de les participants (la companyia fantàstica i ingeniosa pel que fa al tema logística) ja ben bé des del començament, no hi hauria crónica possible.

Cal dir que les guies de la illa que ens venen són una inocentada en tota regla (i no penso fer-lis propaganda gratuita) i estic pensant en escriure alguna cosa al respecte per fer arribar la meva queixa.Les coses s'han de mostrar a mida real no amplificar-les tant que quan les veus et desil.lusiones o bé posar com a cosa estrella un lloc que no té per on agafar-se.

BARCELONA-HERAKLION-BARCELONA

Cal destacar que encara queden alguns seguratas a l'aeroport de Barcelona que es mereixen una menció honorífica, quan un tracta de creuar el control escurçant camí entre les tanques i el bon home diu que a on anem, que li estem desorganitzant l'estructura de la cua i ens atura. Bon Déu, que li hem fet al pobre home, que desmontant un cordó ja no sap com ho ha de tornar a posar per aconseguir un resultat correcte que ens porti rectes a la meta.

L'arribada a la illa també va ser contundent quan vam descobrir quin cotxe havien llogat, mare meva. Tampoc faré propaganda. Però al marxar cap al nostre primer lloc d'allotjament i veure com era inicialment el paisatge, les dues ens vam mirar amb una cara com dient: 15 dies aquí, uff. I si els ànims estaven pel terra.
Però mica a mica es van anar ressucitant.
Cotxe si que vam tocar, vam fer en total 1.900 km. De nord a sud i de sud a nord, amb algun rally pel mig, a destacar: Vai-Elounda (2 hours and a quarter) i Ierapetra-Kalamaki (2 hours and 3 quarters post a una crepe d'allò més bona).
O no dic res de les pues que vam arribar a fer, jo crec que ens hem saltat tot el codi de circulació: avançaments amb doble línia continua i corba, avançament sense sortir del carril, STOP col.locats tant malament, que es van quedar en CEDA, semàfor i pas de peatons a la sortida d'un poble en una corba, dec estar a -425 punts.I els cretencs que malament que condueixen, fan quatre carrils a on hi han dos.

Pel que fa a les ciutats més importants vista una vistes totes, mateixa estructura: port venecià, i carrers del barri antic i res més. Pel que fa a les tendes de records una plaga, no havia vist mai tantes tendes juntes des de Katmandhu. Pel que fa als llocs de copes i a la gent que allà s'hi podia trobar, els més fashions i moderns que he vist mai, no és raonable trobar-se amb això i bueno, les noies com anaven, no he vist unes noies més arreglades en ma vida, i ben arreglades, feien un goig. Era penós veure'm a mi, em sentia estranya allà al mig, com si estigués in outside. Mai millor dit Homeless in outside.

Els dies anaven passant i gaudiem de les platges i d'alguna resta arqueològica que em va fer certificar que els romans son uns copions. La civilització més antigua de Creta data del 1.900 a.C. (els minoics) i ja coneixin totes aquelles coses que els romans van aplicar després fent-les seves. Veritablement quina civilització més interessant. El museu arqueològic d'Heraklion, també estava en obres, what a pitty i la meva visita va durar només 40 minuts.

De les platges destacar: la illa de Chrissi, recomanació de Poppy d' Elounda, espectacular, semblava que estiguessim a Cuba o República Dominicana, la de Vai amb un palmeral digne de menció, la de Elafonisi i la de Matala per l'entorn.

Pel que fa a la coneixença que tenen dels catalans. Només cal dir una paraula BARÇA, et diuen la al.lineació, que si Ronaldhino que si Henry, que si Xavi, el resultat del partit del dia anterior en la Gira de pretemporada i parlen del greu que els va saber que perdés la Lliga d'aquella manera i s'identifiquen com a purs culés.

Però el que no canvio són les rises i els moments bons i divertits, els milkshakes i les postes de sol, les ovelletes i cabretes, el lavabo del cinema a on vam anar a parar l´últim dia, disseny que ni Mariscal i el recepcionista a lo Luis Merlo en Aquí no hay quien viva de Rethymno. No canvio tampoc nedar en aquella aigua de somni encara que fos molt a prop de la costa, els bons menjars i els kalamaris, el viatge en vaixell a Chrissi amb aquella fantàstica música grega i el record d'Egipte. I els sempre presents 40 º C……

ADELANTANDO VOY.......

NOTA: sento molt no poder oferir imatges vives del viatge però és que tinc problemes per baixar les fotogràfies.Espero algun dia no barallar-me més amb la tecnologia.