jueves, 20 de noviembre de 2008
martes, 11 de noviembre de 2008
lunes, 10 de noviembre de 2008
LLEGIR ENS FA MÉS LLIURES (I)
Aloma
Mercè Rodoreda
Aloma és la novel·la de la pèrdua de la infantesa, del pas a la maduresa i de l’assumpció del propi destí. Protagonitzada per una noia jove, completament dedicada a la seva família i a la casa, solitària i marcada pel suïcidi del seu germà Daniel, als 18 anys, Aloma afirma una i altra vegada que l’amor li fa fàstic; però tot canvia quan s’enamora de Robert, un parent que s’ha instal·lat a casa seva. Paral·lelament, al seu voltant, l’ambient familiar va endinsant-se en l’espiral d’una crisi que no sembla tenir fi i que desembocarà en la pèrdua de la casa familiar de Sant Gervasi. Desenganyada, Aloma haurà de reunir totes les forces per tirar endavant.
Mercè Rodoreda
Aloma és la novel·la de la pèrdua de la infantesa, del pas a la maduresa i de l’assumpció del propi destí. Protagonitzada per una noia jove, completament dedicada a la seva família i a la casa, solitària i marcada pel suïcidi del seu germà Daniel, als 18 anys, Aloma afirma una i altra vegada que l’amor li fa fàstic; però tot canvia quan s’enamora de Robert, un parent que s’ha instal·lat a casa seva. Paral·lelament, al seu voltant, l’ambient familiar va endinsant-se en l’espiral d’una crisi que no sembla tenir fi i que desembocarà en la pèrdua de la casa familiar de Sant Gervasi. Desenganyada, Aloma haurà de reunir totes les forces per tirar endavant.
RATMATTAZZ IN PERFECT SYMMETRY
Sala Ratmattazz
9 de novembre del 2008
22.00 h
Keane arriba a la maduresa musical presentant el seu Perfect Symmetry. Tots aquells que van dubtar del seu saber fer pel poc éxit del seu segon treball, Under the iron sea, descobriran aquí, un bouquet de bones cançons, cançons tristes embolicades en una disfressa que ens omplena de ritmes accelerats i alegria. Un treball que ens porta aire fresc en aquest panorama.
Per amenitzar l’espera cal fer menció del grup teloner, FONSECA, amb un so molt bo, contundent, estética anys 80 (la marxa de la teclista era palesa en les seves gesticulacions i seguiment de la música) i unes cançons seductores que van concloure la seva actuació amb una versió del famós “Video kills de radiostar” acompanyada d’una cançó seva i que acabà de posar a to al personal.
Aquest cop Keane ha deixat enrera la seva màxima de “no guitarres” i s’han deixat acompanyar per el seu so genuí en directe en alguns dels seus temes.
A l’escenari, en un panell gegant la caràtula del seu disc. Un joc de llums espectaculars que ens feia vibrar encara més en els moments més especials de la nit.
Van començar el concert amb un més que impactant Black Burning Heart per continuar amb no menys intensitat intercalant temes del Hopes and Fears: Bend amb Break, We Might as well be Strangers, Everybody’s Changing, Your eyes open, She has no time, This is the last time... and temes del treball que presentaven: Spiralling, Pretend that you are alone,Better than this (amb aires David Bowie), Again and Again (amb la que van iniciar el concert), You haven’t told me anything, You don’t see me, Lovers are losing, Perfect symmetry... i algun tema del disc Under the iron sea (is it any wonder, nothing in my way, try again, atlantic) ens van fer passar una nit inoblidable, ho van donar tot, encara que una hora i vint minuts és un espai reduit de temps per gaudir de la seva esséncia. L’acústica bona i el so espectacular.
Un tema en acústic i tres temes en petit comité rememorant els seus inicis quan tocaven en un hotel.
Un bis de tres cançons per acabar el concert amb Bedshaped que el públic com em molts moments del concert va cantar inundant l’atmòsfera d’energia.
Agraïments per a la ciutat que tenen en molta estima i un aplaudiment de tot cor per aquests músics que ho entreguen tot dalt de l’escenari.
Anar acompanyada de 2/5 parts del components de THE FINAL CUT, ajuda a entendre el que és veritablement la música, els equips que porten, els instruments, els petits truquets a dalt de l’escenari, aconseguir entendre la música des de dins de la música i també esperant poder-los veure tocar un dia en un escenari per poder fer una crítica com cal (per què encara que diguin que no tenen una tonada cridanera o atractiva que identifiqui al grup, tenen proa qualitat per oferir-nos els seus nous temes en directe)
No és un comiat, és un fins aviat Keane, que moltes nits de concert siguin com aquesta.
POSI'M UNA MÉS D'OBAMA, SI US PLAU
Finalment han acabat les maratonianes sessions informatives sobre les eleccions a EEUU (després d'un any i mig) i sobre els seus honorables candidats. Obama no solucionarà tots els problemes, no cal veure'l com el salvador del món (i tampoc estic descobrint la sopa d'all, dels comentaris fets fins ara) però el que ha aconseguit és posar en funcionament la gran màquina: retornar la il.lusió a un país del qual depenem tots.
Que aquests 150 mil.lions de votants representin també la nostra discomformitat.
martes, 4 de noviembre de 2008
lunes, 3 de noviembre de 2008
FENT PAÍS: FRANCESC RIEROLA I MASFERRER
Manlleu
26 d'octubre
10.00 h
Paisatges capturats (1896-1907). El llegat fotogràfic de Francesc Rierola i Masferrer
La mostra permet veure al voltant 180 fotografies de Francesc Rierola i Masferrer preses entre els anys 1896 i 1907 d'una col·lecció de 1641 imatges, fruit de la donació del fons fotogràfic de la família Rierola i Riera al Museu Industrial del Ter, conservat durant més de 100 anys. Entre altres temes l'exposició recull un conjunt de fotografies inèdites sobre com era Osona fa més de cent anys.
La mostra és l'acte principal, de tot un seguit d'activitats programades per aquest 2008 per commemorar els cent anys de la mort de Francesc Rierola i Masferrer i de l'edició del seu Dietari, i té com a objectiu donar a conèixer un dels vessants desconeguts de la seva obra, la de fotògraf. A partir de la donació del fons fotogràfic de la família Rierola i Riera, el Museu Industrial del Ter ha produït la mostra amb la col·laboració de Caixa Manlleu, Fundició Dúctil Benito i la Diputació de Barcelona, on es podrà veure una part significativa d'aquest fons de 1641 plaques de vidre, conservat per la seva família durant més de 100 anys.
Francesc Rierola va fer fotografies entre 1896 i 1907, i el resultat és un fons d'un gran valor documental i històric sobre la comarca d'Osona, però també del conjunt del país. A banda d'això, Rierola fou un bon coneixedor dels procediments químics de la tècnica fotogràfica i dels conceptes bàsics de la composició, la qual cosa fa que al gran valor documental de les fotografies hi puguem afegir un important valor artístic.
En els temes tractats en la seva obra fotogràfica cal distingir dues etapes marcades per la seva residència. La primera, de 1896 a 1898, correspon als anys de Barcelona i fotografia els seus espais preferits: el port, la Ciutadella, Monjuïc, les platges, etc. És també quan fa alguns viatges i excursions: Montserrat, el Pirineu, el Berguedà, Mallorca... En aquest període inicial les imatges d'Osona corresponen a la casa familiar, la Rierola de Manlleu, la família, els paisatges propers, camins, el Ter i les fàbriques, les masies del voltant, etc.
La segona etapa abasta des de l'arribada a Vic el 1898, per treballar com a secretari de l'ajuntament, fins a la seva mort el gener de 1908. Aquí el seu espai vital ja ha canviat, i aprofita les poques estones lliures que li deixa la seva feina i fa passejos pel voltant de la ciutat resseguint el Meder i el Gurri, acompanyat pels seus dos fills Josep i Ramon. En aquest període el seu testimoni gràfic el fa únic: les imatges de masies, pobles de la Plana, rius, rieres, torrents, ermites, esglésies, etc. ens mostren un patrimoni cultural i natural en molts casos irreconeixible avui en dia.
Francesc Rierola, "Sobre la fotografia artística"
"...Distribuir la llum d'un paisatge podrà semblar impossible, i és molt senzill. Com se logra?... Deixant fer la llum mateixa... Arribat lo moment l'obra de la llum s'ha de collir a son hora.... En resum manera de compondre és ... l'hora. Cada paisatge té la seva..."
La mostra és l'acte principal, de tot un seguit d'activitats programades per aquest 2008 per commemorar els cent anys de la mort de Francesc Rierola i Masferrer i de l'edició del seu Dietari, i té com a objectiu donar a conèixer un dels vessants desconeguts de la seva obra, la de fotògraf. A partir de la donació del fons fotogràfic de la família Rierola i Riera, el Museu Industrial del Ter ha produït la mostra amb la col·laboració de Caixa Manlleu, Fundició Dúctil Benito i la Diputació de Barcelona, on es podrà veure una part significativa d'aquest fons de 1641 plaques de vidre, conservat per la seva família durant més de 100 anys.
Francesc Rierola va fer fotografies entre 1896 i 1907, i el resultat és un fons d'un gran valor documental i històric sobre la comarca d'Osona, però també del conjunt del país. A banda d'això, Rierola fou un bon coneixedor dels procediments químics de la tècnica fotogràfica i dels conceptes bàsics de la composició, la qual cosa fa que al gran valor documental de les fotografies hi puguem afegir un important valor artístic.
En els temes tractats en la seva obra fotogràfica cal distingir dues etapes marcades per la seva residència. La primera, de 1896 a 1898, correspon als anys de Barcelona i fotografia els seus espais preferits: el port, la Ciutadella, Monjuïc, les platges, etc. És també quan fa alguns viatges i excursions: Montserrat, el Pirineu, el Berguedà, Mallorca... En aquest període inicial les imatges d'Osona corresponen a la casa familiar, la Rierola de Manlleu, la família, els paisatges propers, camins, el Ter i les fàbriques, les masies del voltant, etc.
La segona etapa abasta des de l'arribada a Vic el 1898, per treballar com a secretari de l'ajuntament, fins a la seva mort el gener de 1908. Aquí el seu espai vital ja ha canviat, i aprofita les poques estones lliures que li deixa la seva feina i fa passejos pel voltant de la ciutat resseguint el Meder i el Gurri, acompanyat pels seus dos fills Josep i Ramon. En aquest període el seu testimoni gràfic el fa únic: les imatges de masies, pobles de la Plana, rius, rieres, torrents, ermites, esglésies, etc. ens mostren un patrimoni cultural i natural en molts casos irreconeixible avui en dia.
Francesc Rierola, "Sobre la fotografia artística"
"...Distribuir la llum d'un paisatge podrà semblar impossible, i és molt senzill. Com se logra?... Deixant fer la llum mateixa... Arribat lo moment l'obra de la llum s'ha de collir a son hora.... En resum manera de compondre és ... l'hora. Cada paisatge té la seva..."
Una exposició que és un tresor per a la nostra història.
FRAGMENTO: MAÑANA DE DOMINGO
Soprendentemente las paredes blanqueadas con cal de esta pequeña ciudad me traen el recuerdo de Granada, con su bruma matutina que divisaba aquellos días de noviembre desde los ventanales de la diminuta pensión frente a la Alhambra. El estúpido y divertido incidente con el posadero la noche anterior, creó una hostilidad mutua entre nosotros, que se fue consolidando con el paso de los días. Cuando ese tarde cruce el umbral ante su incrédula mirada y me planté en el zaguán de la casa con el gatillo que había recogido en la entrada entre mis brazos y con una sonrisa de lo más atrevida, no podía llegar a sospechar lo que me esperaba.
Una línea imaginaria y fina ponía cierta distancia entre los dos. El malentendido y las palabras del posadero hicieron que me tomará las cosas de otra manera, muy a la ligera y con ganas de risa e intentará ablandar el corroído carácter del posadero que pretendía que le pagará un suplemento por el minino.
Más inopinada e inexplicable fue su actitud cuando por la puerta apareció justo detrás de mi la dueña del animalito, toda una señora de postín, pidiendo una habitación doble.
Una línea imaginaria y fina ponía cierta distancia entre los dos. El malentendido y las palabras del posadero hicieron que me tomará las cosas de otra manera, muy a la ligera y con ganas de risa e intentará ablandar el corroído carácter del posadero que pretendía que le pagará un suplemento por el minino.
Más inopinada e inexplicable fue su actitud cuando por la puerta apareció justo detrás de mi la dueña del animalito, toda una señora de postín, pidiendo una habitación doble.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)