Barcelona
Teatre Nacional de Catalunya
20.30 h
Només puc
començar felicitant al creador del text Pere Riera, una historia
impressionant i impactant que em va mantener sense perdre detall durant les més
de dues hores d’espectacle.
La meva ciutat retratatada en una
época difícil, una época que m’és una mica llunyana però que va repercutir
segurament en que jo en aquest momento estigui escrivint aquestes línees i no
podía ésser d’una altra manera que
m’arribés a emocionar tant.
Bombardejos sobre Barcelona el març de 1938, una familia benestant que aguanta com pot rep la visita d’una
amiga que havia marxat a França a fer carrera.
Dues dones que es retroben
després de quatre anys, dues amigues abans inseparables i uns fets traumàtics.
I no explicaré res més.
Els actors fantàstics, una Emma
Vilarasau mesurada i recitant en francés teatre clàssic i Míriam Iscla que li
dóna una replica que posa els pèls de punta, excepcionals les dues. Anna Moliner en un paper entre la inocència i
el món adult xapó i que haig de dir del senyor Banacolocha.
L’escenografia de película i el
públic entregat. Una nit memorable.
No hay comentarios:
Publicar un comentario