20.30 h
18/05/2012
Una cuina, una nevera sempre buida, uns records que no es poden deixar enrera, un futur sense perspectives i quatre amics, jugadors de cartes que comparteixen una vida plena de nostalgia, desesperança i fracasos personals/professionals, de recerca de noves perspectives vitals adormides.
No vull explicar/desvetllar el paper de cadascun dels personatges per què l’obra s’ha de veure, s’ha de viure en primera persona i s’ha d’assimilar, païr amb els dies però el que si que vull remarcar és la interpretació d’aquesta basa de grandíssims actors: Jordi Boixaderas, Jordi Bosch, Boris Ruiz, Andreu Benito que es posen a la pell d’altres, quatre protagonistes, de quatre móns diferents que ens posen en evidència l’autèntica cara d’aquesta vida que ens toca a prop. Ens llencen contra una sessió de vivències que t’atrapen des de el més pur sentit crític i irònic però amb una elegància que es desborda i finalment ens deixa assedegats de més història, que cadascú haurà d’imaginar a casa seva, que cadascú haurà de portar fins a l’extrem més digne.
Tot en el seu punt just, dintre de la seva mesura però immillorable, aquesta revolució final, aquest contra-atac a la derrota que ens proposa un Pau Miró totalment encertat en el plantejament i la temàtica, com en la manera de tractar el text.
Així tanco la meva temporada de teatre al Lliure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario