Moltes gràcies, moltes gràcies a tots els que van venir el dia 30 (Joan, Glòria, Lourdes B, Lourdes T., Susanna, Ernesto, Núria, mini-D, Joan Romero, Alejandro, JuanAn, Maca,Charlie….) per regalar-me unes hores compartides inoblidables d’aquest concurs que és la vida. No sóc una persona que exterioritzi gaire les emocions (i aquest és el segon cop que faig servir el blog per un tema personal i l'oportunitat s'ho mereix), però aquest serà un gran record de tots aquests moments que van nèixer ja fa uns quants anys. Admiro la vostra il.lusió, la vostra voluntat i compromís per fer més amable tot i el vostre bon rotllo positiu, que és molt d’agraïr en aquest temps.
I si, sóc una persona que té molta sort, la gran sort de la vostra coneixença i de tenir-vos com amics (encara que això soni molt solemne, és així). Gràcies.
Al escritor irlandés Brendan Behan
ResponderEliminar-que solía describirse a sí mismo como "alcohólico con problemas de escritura"-, se le hacía siempre patente que a fin de cuentas lo único importante de este mundo es "tener algo que comer y algo que beber y alguien que te quiera".
Gracias por habernos dejado compartir contigo unas buenas tapas, unas Coronitas y unas risas en una noche inolvidable.
Buen camino, Homeless!!!
Juanan
Gràcies per ser com ets, per ser tu, Homeless!
ResponderEliminarPer nosaltres sí que va ser un privilegi poder compartir sopar, cerveses/sucs, concurs i, sobretot, molt bona companyia... Una gran manera de celebrar l'aniversari, sí senyor!
ResponderEliminarI un gran plaer tenir-te com amiga...
La propera vegada, cita més privada (la tenim pendent).
Un petonàs,