JAUME CABRÉ/ JO CONFESSO
Tot s'ha de dir, el joc entre la primera i la tercera persona en narrativa és difìcil d'utilitzar sense que el lector no tingui problemes, però en aquesta obra li dóna una riquesa de perspectiva inimaginable i els recursos i la manera vivencial de l'escriptura complementen d'una forma extraordinària la narració.
He redescobert que la literatura no ha de seguir normes per aconseguir un bon resultat, el senyor Cabré fa una demostració de com la llengua pot portar-se per camins fora dels comuns. La història, el ritme ho marca directament la literatura, no l'autor.
L'he acabat avui mateix i ara necessito uns dies per païr aquest món de l'Adrià Ardèvol que m'ha agradat tant, que m'ha retornat les ganes de llegir més i més i continuar coneixent a aquest escriptor.
No tingueu por a enfrontar-vos a aquest llibre de 1000 pàgines i assaboriu-lo a poc a poc, buscant la reflexió i l'enteniment ple.
Per als que vulguin llegir una bona entrevista a l'autor:
http://www.eltemps.cat/noticia/335/jaume/cabr/picar/pedra/forma/part/essencial/escriptura
No hay comentarios:
Publicar un comentario