CUESTA DE ENERO: STROMAE/ALORS ON DANCE

Música para una nueva cuesta de enero...
Hay días en que el trabajo y la vida se convierten en una absurda condena.

FABRICA MORITZ BARCELONA 1856

Ronda St. Antoni 39-43

Avui tocava culte a la cervesa, perquè a part d'ésser la meva beguda preferida i d'haver recorregut mitja Europa visitant les fabriques més importants i gaudint del sabor inigualable d'aquesta beguda, la visita obligada era a casa, a Barcelona, al mateix centre, a Ronda St. Antoni 39.
I bé ens hem trobat amb un lloc 100% made for consumisme, en un termini curt  de temps tindrà: una discoteca, dos restaurants (Alquimia i un altre standard), una botiga de merchandising, una vinacoteca a on es podran comprar fins a 400  vins diferents, un tast de cervesa, una aula gastronòmica.... Les obres de conversió portades a terme per l'arquitecte Jean Nouvel  anomenades per ell mateix com  "d'arqueologia industrial", com de resorgiment d'aquesta tradició.
L'actual fabrica en funcionament es troba a Saragossa.
Però a on està l'esperit històric?, aquest nou centre guarda poca relació amb el romanticisme i la imatge de l'antiga fabrica. Mentre fent la visita per les instal.lacions la guia ens explica a on estaven situades les diferents parts: el refugi antiaeri, les cubes, els dipòsits del canal freàtic, una part dels tancs de formigó armat dels anys 20 (encara visibles)... però només podem veure de l'estructura la fantàstica "volta catalana" que ja mereix la pena de veure a la ronda. He trobat a faltar això, panells o bé algun tipus de reproducció del procés. Una visita una mica desnatada.
Per una altra banda, el local també disposa d'una microcerveseria a on es fabrica cervesa  (de canya) per al consum directe allà (amb aigua portada específicament del Montseny). La veritat és que té un gust diferent més dolç que la tradicional en ampolla (menys additius i conservadors, més natural).
Es convertirà en el nou centre de diversió de Barcelona, això segur.
Hauren de repetir visita per tastar les noves patates braves alsacianes.

http://www.moritz.com/start.htm

PERDIENDO EL TIEMPO

CIA. DE DANSA MAR GÓMEZ
Mercat de les Flors
Fins al 22 de gener

El temps, sempre el temps que marca esdeveniments i les nostres vides. Però quins són aquells petits moments dintre del nostre temps que consideren els millors, els més especials?
En aquest espectacle que conjuga dansa i circ amb poesia visual i humor ens ensenyen a perdre aquest temps, a ser conscients d'aquesta llibertat regalada.
Dos artistes que combinen técniques: Mar Gómez amb la dansa però destacant la seva vessant teatral i d'expressió corporal que m'ha captivat i Ignasi Gil, acrobata, amb la roda alemanya i el mastil xinés amb la seva manera delicada d'executar els exercicis i de retrobar-nos amb la sensibilitat.
Potser només caldria comentar que els quadres o escenes están ben pensats però que falta continuitat per tenir una història completa, amb un sentit de successió dels fets que ens dongui un fil argumental (és l'opinió d'un simple espectador, però ho he trobat a faltar)
El vestuari molt en concordància i la iluminació ben trobada. La música situa i acompanya les diferents parts de l'espectacle encara que en alguns moments pot ser una mica caòtica i a un volum inadequat.
Pel que fa a la feina dels artistes impecable, originalitat pel que fa al plantejament de les peces que arriben a emocionar i  correcte per la incorporació de l'estructura utilitzada per a l'espectacle que el complementa.
S'ha de tenir en compte que darrera d'aquests seixanta minuts que es poden valorar en poc temps hi ha el treball i l'esforç constant dels artistes, i tot allò que sigui crear, treballar i montar  un espectacle original en aquests temps d'incertesa per a mi ja mereix una valoració especial i l'admiració de tots els que ens consideren fora de les arts.
Un espectacle que ens transporta a un món que potser molts ja tenen oblidat.

IMPRESSIONISTES.COL.LECCIÓ CLARK

CaixaForum Barcelona
Fins al 12 de Febrer

Una petita descoberta dels mestres francesos que un no pot deixar perdre. Endinsar-se  dintre del món d’aquesta col.lecció, d’aquestes pintures que ens mostren el taranna d’aquests impressionistes, que ens deixen captar el color i la utilització del llum natural, que tant motiva a aprofundir més en el seu coneixement. Els excepcionals paissatges que passen a un primer pla i la nova relació amb la natura.

S’ha de fer una visita acurada i amb temps, aturar-se a estudiar les obres. Gaudir de les intimistes de Millet i de les puntillistes de Boldini, plenes de detalls i d’una animació extraordinària, dels fantàstics quadres del meu més que referent Monet, la seva recerca de la bellesa.

Observar el nu de noia de Bouguereau, excepcional, que ens transporta a la més delicada realitat i configurar d’aquesta manera una forma d’entendre el conjunt.

Uns pintors d’impacte encara que la part dedicada a Renoir, m’ha fet veure el seu efectivisme més que no la qualitat de l’obra (amb tots els meus respectes).

Sense oblidar tampoc els retrats molt interessants dels post-impressionistes.

Una manera d’entendre un temps, una manera d’entendre el col.leccionisme.
Exposició ben montada i distribuida.

EXPOSICIONS: LA MALETA MEXICANA

MNAC

Barcelona
Fins al 15 de Gener

In extremis he anat a veure aquesta exposició. Per què no em volia perdre conèixer les fotogràfies que són el testimoni i crónica d'una época històrica, d'una guerra que va portar la mobilització de prop de dos mil.lions de persones i les seves conseqüències, que ens deixen un recurs visual per a què aquests fets com altres fets que van succeir al segle XX no es tornin a repetir, (clara utopia ho veiem cada dia).
I la veritat és que l'exposició m'ha decepcionat, potser m'esperava poder veure més fotogràfies, poder accedir a més informació visual. I el que m'he trobat són (suposo) còpies dels negatius (correcte) que eran dificils d'observar o valorar per què estaven bloquejats per unes taules grandioses estrategicament col.locades. Clar no es pot pretendre que una persona s'hi passi moltes hores allà.
Pel cantó positiu m'he emportat unes clares explicacions sobre els fets en uns panells que valoro molt positivament, conèixer una miqueta més el cantó humà d'aquests fotogràfs: Chim, Taro (fotogràfa que va morir allà, durant la batalla de Brunete en un accident) i Capa i veure les famoses capses mexicanes i  a partir d'aquí descobrir la història quasi, quasi de pel.lícula, d'una emoció vital, d'aquest material que va viatjar a Mèxic i que no va ser retrobat fins a l'any 2007.
Aquestes fotogràfies ens apropen molt directament a la realitat, al que passava en aquells moments al front (la vida dels soldats i el desenvolupament de la guerra, la seva relació amb el poble), a les ciutats, les sensacions i sentiments de la gent,les necessitats, la incompressió, la penúria,ens apropa a les poblacions que fugien, al camp de concentració posterior, a l'abandoment, a la foscor dels temps. Una visió molt propera del conflicte i que ens transporta a aquells anys d'una manera molt planera i senzilla.
Recomanació per a completar l'exposició anar a veure la pel.lícula-documental que encara passen a Barcelona, la millor manera de fer-se d'un mateix la història i de gaudir d'un boníssim document.

CITAS: NIETZSCHE

"Contamos con el arte para que la verdad no nos destruya"

CLÀSSICA: CONCERT D'ANY NOU AL MUSIKVEREIN-MARXA RADETZKY

Un altre dels meus somnis per complir, anar a Viena a escoltar i viure el concert d'Any Nou encara que millor esperar que baixin els preus de les entrades i a més a més cal tenir molt sort en el sorteig d'adjudicació.

IMATGE DE LA SETMANA

ENIGMA DEL MES

EL PETIT TALLER D'EN HOMELESS

Estudi de petit format.

ARTISTES: JULIO VAQUERO

Continuo investigant, endinsant-me en el món de les tècniques pictóriques, buscant tot allò que em pugui servir com a referència, com a punt de partida, per a crear o desenvolupar un estil propi, una manera personal d'entendre el dibuix i la pintura.
És dificil discriminar que pot donar un ensenyament pràctic.-teòric efectiu, entre el que es mou dintre de l'anomenat art visual i el que és evidentment només una manifestació de marketing per part de certs artistes.
Julio Vaquero m'ha introduit a la técnica del llapís gras amb aiguada sobre paper vegetal, un descobriment ple de possibilitats però d'obligada excel.lent técnica a l'hora de l'execució per aconseguir aquest resultat impactant i al mateix temps donar-li un cert caràcter de tristor i inquietud que fa encara més interessant el conjunt.
Aquestes fotogràfies pertanyen a un conjunt de composicions de la sèrie "La nit dels animals eléctrics" i "El final de les aparences" força curioses i amb tot una sèrie d'interpretacions individuals darrera.
Com mesurar l'art que ens toca més de prop?

TAPES: LA COCTELERA

Aragó, 609 Barcelona, 08026
Districte: Sant Marti - Barri: Clot
Horari: Dilluns a Diumenge de 9 a 23
L1 i L2 Clot

Curiós lloc per començar la secció aquest 2012 amb les seves taules i cadires "paellera" i aquell regust a "bodega" d'una altra época amb parets recobertes amb tot d'objectes inimaginables, desde bitllets, estris del camp, antigues xapes...i un arbre de Nadal reciclat. L'atmòsfera fa còrrer molt l'imaginació.
Per amb unes bones tapes i un servei correcte, això si només tenen Moritz. Les olives gaspatxes boníssimes i l'assortiment de tapes a la carta també bastant complet, amb un assortit de tapes sorpresa que deixem per provar un altre dia.
Pel que vaig poder observar els plats i combinats tampoc tenen res negatiu a dir (bona pinta i racions correctes).

No es pot demanar més. Un ambient de barri tranquil i relaxat.

EL RACÓ DEL LECTOR

JAUME CABRÉ/ JO CONFESSO

Impecable. Una novel.la que representa i conté tots els punts que defineixen a un bon escriptor. D'aquelles que t'enganxen i que les gaudeixes des de la primera pàgina, des de que comences a fer teva la història d'aquest nen barceloní.
Tot s'ha de dir, el joc entre la primera i la tercera persona en narrativa és difìcil d'utilitzar sense que el lector no tingui problemes, però en aquesta obra li dóna una riquesa de perspectiva inimaginable i els recursos i la manera vivencial de l'escriptura complementen d'una forma extraordinària la narració.
He redescobert que la literatura no ha de seguir normes per aconseguir un bon resultat, el senyor Cabré fa una demostració de com la llengua pot portar-se per camins fora dels comuns. La història, el ritme ho marca directament la literatura, no l'autor.
L'he acabat avui mateix i ara necessito uns dies per païr aquest món de l'Adrià Ardèvol que m'ha agradat tant, que m'ha retornat les ganes de llegir més i més i continuar coneixent a aquest escriptor.
No tingueu por a enfrontar-vos a aquest llibre de 1000 pàgines i assaboriu-lo a poc a poc, buscant la reflexió i l'enteniment ple.
Per als que vulguin llegir una bona entrevista a l'autor:
http://www.eltemps.cat/noticia/335/jaume/cabr/picar/pedra/forma/part/essencial/escriptura