Aquest local va ésser inaugurat al 1933, propietat de Manuel Pastor, amant del ciclisme que li va posar aquest nom en honor a un velòdrom que va estar situat en aquest terreny a començaments del segle XX. Lloc de trobada, de xerrades literàries i reunions polítiques, de reunió també de la gauche divine als anys 60 i 70. Va estar actiu fins a l’any 2000 i després el local va ser comprat per Cerveses Moritz que el va tornar a reobrir al 2009.
El local té dues plantes, restaurat introduint nous avenços en acústica, il.luminació, climatització i ambientació. Però mantenint els símbols característics i identificatius: l’escala amb baranes de caoba, els miralls de la barra, la barra, el billar i els llums globus.
Però pel que fa al motiu d’aquest post no podem donar-li més que un aprovat justet. Les tapes són ensopides, tristes i no gaire complertes i pel que fa a les braves, si és que se les pot anomenar així de les pitjors de la meva vida. L’única tapa que es salva és: la vedella amb chimichurri.
Veritablement s’hauria de conèixer exactament un mica més l’oferta gastronòmica del local, potser el servei d’esmorzar i àpats es troba en acord amb el seu renom. Però tot s’ha de dir la música al nivell que toca per poder comunicar-se bé i el servei dels cambrers molt eficients i correctes.
L’ambient del local és fantàstic i segur que caurà una altra visita per gaudir d’aquest local recuperat.
Justet, justet, justet... i sent generosos!!!
ResponderEliminar