INTRO DESDE LA CIUDAD VERTICAL

Dos días no dan todavía para valorar mis sensaciones sobre Nueva York, sobre una ciudad rápida y en continuo movimiento en la cual quiero aprovechar todos los minutos, todos los segundos para llevarme a casa su forma de respirar, de seducir al viajero y crear una incierta sensación de proximidad, de eterna necesidad.
De momento callejear, perderse por la Quinta sin palomas, empaparse de los Masters de la Frick, disfrutar de Big Fish en Broadway, ser atropellado en el MOMA,comer una hamburguesa de luxe en PG CLARKE'S, subir al cielo planta 70 y gozar del sonido de la ciudad.
Todavía impactada y alucinada no puedo ser objetiva.
Nos vemos en Barcelona.

PORTES OBERTES MERCÈ 2013: MEAM

Museu Europeu d'Art Modern
Palau Gomis
Barra de Ferro, 5
Born

Monumental decepció aquest museu que tenia tantes ganes de veure. És cert que el món figuratiu actual ha canviat molt respecte els temps i que les nostres actituds, interessos, entorn i simplement el reflexe de la societat en que vivim tampoc no dóna per crear potser una obra que sigui impactant i que reflexi una clara evolució respecte a tots els moviments dels segles XIX i XX, donar  un sentit visual accessible però al mateix temps procuri una atmòsfera que et dongui raons per quedar-te eclipsat davant d'una obra.
El millor el Palau una mica atrotinat però l'arquitectura i ornamentació valen la pena, mirar al sostre i apropar-se a la grandiositat d'altres époques.
Respecte a les obres, atapaït  a més no poder i sense cap sentit de la distribució una mica coherent o uniforme que segueixi una continuitat, una pauta d'exhibició atractiva.
Tot s'ha de dir que no sóc cap experta en art però la meva petita vinculació a aquest món en comença a fer saber valorar el que tinc davant.
Només es tracta d'una crítica constructiva, s'ha de tenir en compte que obrir un nou espai, mantenir-lo i donar forma, a més de mostrar les obres dels artistes contemporanis vius és tot un exemple de conciència artística.
Per finalitzar el post, unes fotos del que m'ha semblat més interessant.

MÚSICA PER A UN SETEMBRE DE PEL.LICULA: U2

D'aquí a unes quantes hores, passejaré pels carrers de la cançó. La veritat és un somni que he trigat a fer realitat uns quants anys (al 1993 una proposició a un amic músic que no va resultar)  però que espero sigui una experiència que no pugui oblidar, la ciutat sembla que s'ho mereix i les expectatives culturals força intenses.

TAPES: BAR MUNDIAL

 Plaça de St. Agustí Vell, 1

933 19 90 56

13.00-16.00, 20.00-00.00

Un agradable passeig per la que va estar la zona medieval de la ciutat, descobrint arcades i cases totalment fascinants ens porta fins a la Plaça St. Agustí Vell, un petit racó de pau que no hauria imaginat.

La vetllada va estar molt bé, encara que recomano anar una mica d'hora perque el local no és molt gran i s'omplena de seguida, tot i que el servei de cambrers eficient i molt agradable va controlant el personal. S'admeten reserves però no  targetes de crèdit.

La veritat que a part d'un local amb una decoració divertida, les tapes van ser d'allò més bones, jo diria excel.lents i la relació qualitat-preu correcte. Tenen gran varietat de tapes de peix, embotits i les braves es poden posar en posicions considerades del nostre ranking.

Vam compartir espai amb una parell d'americans (ja una mica grans) que semblaven molt entretinguts amb l'experiència i a l'altre banda del país en anglés era com sentir-se un altre cop a l'estiu i potser més enllà de les nostres fronteres però al sortir vam recuperar la Barcelona que gaudim ara.

Repetirem.

ENIGMA DEL MES

POESIA: JOAN MARGARIT

Uno de los incondicionales de cabecera, disfrutar ratos leyendo  sus poemas es un premio nocturno.

Cosas en común

Habernos conocido
un otoño en un tren que iba vacío;
La radiante, aunque cruel
promesa del deseo.
La cicatriz de la melancolía
y el viejo afecto con el que entendemos
los motivos del lobo.
La luna que acompaña al tren nocturno
Barcelona-París.
Un cuchillo de luz para los crímenes
que por amor debemos cometer.
Nuestra maldita e inocente suerte.
La voz del mar, que siempre te dirá
dónde estoy, porque es nuestro confidente.
Los poemas, que son cartas anónimas
escritas desde donde no imaginas
a la misma muchacha que un otoño
conocí en aquel tren que iba vacío.

EL RACÓ DEL LECTOR

CLAUDIO MAGRIS. MICROCOSMOS

Una exposición sobre la Trieste de Magris en el CCCB y este libro me llevaron a cruzar Italia para conocer la ciudad, para respirar los pequeños microcosmos (históricos, sociales, humanos...) que este libro nos da a conocer como aperitivo de un lugar para el recuerdo.
Claudio Magris con una literatura clara y sugestiva nos lleva de paseo por su mundo, toda una colección de sensaciones y pensamientos.

ELVIRA LINDO: LUGARES QUE NO QUIERO COMPARTIR CON NADIE

Visitar una ciudad virtualmente, leyendo un libro que nos explica la experiencia de una persona, de una escritora que nos introduce en una de las ciudades más excitantes y auténtica del mundo es otra manera de viajar, de conocer la impresión de una persona que conoce la ciudad y quiere compartir lugares en los que sus emociones o vivencias han sido especiales.
Este es el caso de este libro que con una prosa clara y amena nos lleva de paseo por Nueva York y nos devuelve las impresiones de estos últimos años en su vida.

TEATRE: UN AIRE DE FAMILIA

Teatre Romea
c/Hospital, 51
21.00 h

Direcció Pau Durà

Nova temporada de teatre, continuem amb les històries que ens apropen a la nostra quotidianitat, que ens apropen als conflictes de familia, a les problemàtiques entre fills, entre germans, el que és important i el que no, com es valoren les coses i com es resolen els conflictes, les personalitats de cadascun dels elements que formen el conjunt de la trama, la manera de veure la vida.

Uns bons actors, fantàstic repartiment (Francesc Orella, Maife Gil, Ramon Madaula, Cristina Genebat, Àgata Roca, Jacob Torres) en uns bons papers i primer contacte com a director amb Pau Durà. Una hora i mitja carregada de reflexió constant de com veiem els altres i de si sóm prou consideració amb els que els hi passa i amb allò que ens envolta. No cal buscar grans arguments sino situacions properes que toquin la fibra.

TERRASSES DE SANTA MARIA DEL MAR

Setmana pre festes de la Mercè i tot un munt d’activitats al carrer en aquests últims dies d’estiu. Ahir a la tarda descobrint la Barcelona medieval, fent una visita a les terrasses de Santa Maria del Mar que des d’aquest juliol es poden veure.

La veritat és que la guia t’apropa una mica més a l’estructura física de l’esglèsia, als contraforts i a tots els elements arquitectónics gótics que es poden destacar, el sistema de ventilació innovador. Així com el motiu per al qual fou construida, com a  eix fonamental d’un barri prosper de comerciants i artesans que otorga a Barcelona la categoría d’una ciutat emergent i en constant activitat.

Acabava la primera fase de restauració de la pedra, preservant l’originalitat, ens parla dels efectes de la guerra civil, durant els bombardejos i dels terratrèmols que va patir sobre el 1400 i com això va determinar canvis en la seva construcción (rosetó) i façana principal. Actualment s’estan fent investigacions sobre els colors de les pintures dels escuts, perque es pensa que tot l’edifici mostraba una decoració molt colorista en els seus inicis.

Impressionant la vista del barri de la Ribera, amb les seves cases de dues o tres plantes i més enllà, la catedral, el Parc de la Ciutadella, la torre Agbar, la Sagrada Familia, el Vela i la proximitat del mar i Collserola…

Una nova experiència a la ciutat, una ciutat de la que em falta molt per conèixer.

Per continuar una passada per la Fira del Llibre en català, una foto a la catedral (mágica) fa pocs dies acabada de netejar i les sempre emocionants sardanes a tocar del Col.legi d’Arquitectes.

MIQUEL WERT AL FORT PIENC

Del 5 al 26 de setembre del 2013
Centre Cívic Fort Pienc

OUT OF THE PAST

Una recomanació que ha estat una descoberta interessant, una altra manera d'entendre la representació de la vida quotidiana i de crear una atmòsfera visual emocional que transporta els sentits.
No s'amaga i ens deixa veure el procés a l'obra acabada, les linees mestres i perspectives i l'acció del humitejat (remullat) de la tela que es barreja amb el dibuix (carbó i acrílic sobre tela) donant-li un valor afegit, una dimensió global que aporta al treball delicat i acurat, una manera de fer personal.
Acompanya l'exposició un video a on l'artista ens col.loca davant de l'actuació, del pas a pas que porta a la culminació de l'obra.
Dues parts, a la primera personatges anònims i un passat vist des de la seva vessant teatral i de posada en escena i la segona part a on la cartografia (retalls de mapes i senyals orogràfics)  com a base en un treball de técnica mixta sobre fusta ens porta a buscar l'història dels personatges.
M'ha impactat aquesta netedat en el treball, el traç que utilitza i la manera de reproduir, la perspectiva del blanc i negre com a forma de treball vital, perquè hi ha una vida, una emoció que no es pot deixar de voler robar, captar.
www.miquelwert.com

IMATGE DE LA SETMANA

Novetats i clàssics davant de la catedral