PROSUMIDORS

L'altre dia en una conversa d'aquelles de cervesa i anédoctes divertides, Emrac em va parlar d'un terme absolutament desconegut per a mi: PROSUMIDOR.
"El terme anglès és una fusió de les paraules productor i consumidor. El prosumer és el consumidor ben informat que és actiu en la difusió d'un determinat producte a través de la seua recomanació i que  col.labora en el seu desenvolupament pels canals de comunicació del productor dissenyat a l'efecte"
- Si, ets una prosumidora nata- em va dir.
En un bon començament no arribava a entendre la magnitud de la paraula, de qué em parlava. Però t'atures a pensar i verdaderament descobreixes que em podria comparar amb una fibra nerviosa a on arriben i des d'on parteixen estímuls. Estic al mig d'una sèrie de moviments d'informació ficticis o reals que m'arriba i al mateix temps produeixo.
Aquests estímuls em generen una sèrie de neguits o inquietuds irrefrenables. Perque la meva capacitat o necessitat d'explicar les coses s'ha convertit en el meu mitja d'interactuació, de comunicació amb el món exterior i forma part intrínseca d'aquest intercanvi, d'aquesta pretesa relació amb els meus mateixos que m'envolten.
Es podria parlar hores i hores sobre aquest fenòmen que m'envolta i del que ja formo part.
Hi han tantes qüestions que neixen al meu cap: és necessària tanta informació? a on està la barrera entre l'estrictament necessari i el superflu? Podem arribar a assumir, capturar tota la gran massa que ens arriba? En una situació hipotètica de des-informació total, com afectaria a l'ésser humà? Com actua el fenòmen sobre les noves generacions?.
Molts interrogants, una extensa producció de noves preguntes que potser tindran respostes en un altre prosumidor?