QUADERN-DIARI D'UN PEREGRÍ

4 d'agost de 1999
RIBADISO DA BAIXO-ARCA ( PEDROUZO)

Avui hem dormit molt bé. El terra ja comença a ser cómode i tot, i ens hem despertat quasi a quarts de vuit, quan havien de tancar l'alberg.
El pitjor del dia és que, està plovent, plou bastant i aquesta és una experiència nova, caminar sota la pluja, però sense poder dir aquí em quedo. Es presentava bastant magre.
Vam preparar la motxil.la, la capel.lina i el bastó i ens vam acomiadar dels companys que encara s'ho pensaven el marxar. El Mosquetero i el seu amic italià, la Yolanda i la Billie i el primer gos PERREGRINO de l'història.
Vam començar a caminar, la pluja era intensa i la capel.lina cobria el mínim, no em preocupava gaire mullar-me, era vivificador, com deixar que el plor del cel et neteges dels teus pensaments i quedessin absorbit pel camí. Em preocupava la motxil.la.
Tothom anava bastant cansat i ens vam trobar un nombrós grup de gent al bar a on vam parar per esmorçar a Arzua.
La pluja no parava, el dia, es faria llarg.
Sortint d'esmorzar vam arribar a la parroquia d'Arzua a on ens van posar el segell i vam conèixer un noi molt simpàtic de Toledo, que ja feia 20 dies que feia el camí.
Aquí també vam recollir a un metge peruà al que li vam posar el sobrenom de "Fugi-Món", ens va acompanyar molt de tros quasi, quasi fins acabar l'etapa, encara que no parlava de xerrar i veritablement això incrementava les nostres ganes d'abandonar-lo, però era molt ràpid i no hi havia forces per a fer el spring necessari i deixar-lo enrera.
El paisatge continuava sent increible, eucaliptus, eucaliptus i més eucaliptus i tot tant verd. A part d'en "Fugi-Món", el camí va ser bastant solitari, entre que haviem sortit tard i la gent amb la pluja s'havia quedat bastant ancorada als pobles.
Vam parar per dinar i a la tarda vam continuar fins a l'alberg de Santa Irene, allà ens van dir que quedaven places però ben decidir continuar avançant. "Fuji-Món" es va quedar allà portava 50 km (gràcies senyor).
Vam continuar caminant fins a O-Pino; l'alberg es trobava a peu de carretera i quan vam arribar ens van dir que no hi havia lloc. La dona de la recepció, al veure'ns remullades ens va dir que ens podiem quedar, en un racó que hi havia a la recepció sota l'escala. Vam netejar una mica i vam deixar les motxil.les i els sacs, un cop allà, vam allà a dutxar-nos i vam rentar la roba,però no ens va servir de res, la humitat era intensa.
Quan ja estavem arreglades, vam anar fins al poliesportiu, on hi havien almenys unes 500 persones, era con una BÓSNIA en miniatura, els de dintre l'anomenaven així i allà estava tota la gent coneguda.
El noi de Toledo, els italians, els sevillans, la colla de Vic, els nois de Pontearenes.
Després vam anar a sopar.
A la tornada a l'alberg, tothom estava dormint, hi havia gent fins i tot a l'entrada i als passadissos. Vam ocupar el nostre territori darrera de la recepció i ens vam posar a dormir.
A les 3 de la matinada van començar a sonar despertadors i la gent s'aixecava per marxar, una petita revolució que a la gent que encara dormien no ens va fer gaire gràcia.
Vaig tornar a soterrar-me al sac per a no percebre la llum i descansar una mica més.
Al matí vam deixar l'alberg tard, quasi les últimes però sabent que avui arribariem a Monte do Gozo.