A ON TROBAR BONS PROFESSIONALS?

Com a escriptor virtual reconeixo que aquesta és una de les maneres més globalitzants de relacionar-se en aquest estressant món real a on vivim
Per mi que sóc una persona de paper i llapís (ja em poden dir retrograda), aquesta tecnologia informàtica em sobrepassa algunes vegades i em fa dubtar de tot. Em fa veure la meva poca capacitat davant d'aquest gran món de possibilitats.
Ja feia uns dies que em volia comprar una CPU nova (i el que explicaré ara sembla copiat de la secció "Exposi vostè el seu cas" d'algun diari. Acompanyada per la meva assessora personal, la meva germana que es coneix aquest sidral, vam començar una peregrinació per les diferents tendes i megatendes que complauen les necessitats de tots aquests mortals que estan malalts de xarxa.
La cosa no va ser gens fàcil: GB, RAM, Pentium, disc dur, memòria, targeta gràfica, windows vista basic o premium, anti-virus, anti-espies, nero i altres... i altres coses que donaven voltes al meu cap cada cop que sortiem d'una tenda.
Quan ja teniem un mòdel escollit que acomplia totes les premises demanades, vam fer un pas més parlant amb el depenent-assessor d'una botiga. I quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure que encara en sabia menys que jo (que veritablement és molt dir) i em pregunto com pot ser que aquesta botiga arxiconeguda, de la qual no diré el nom, no tingui un personal qualificat per a aquesta batalla. A on es troben els bons professionals?
Ja no demano que tinguin uns coneixements nivell master però al menys que s'involucrin una mica en la seva feina i que donguin una imatge més correcte, per què a persones com jo ens aniria bé un recolzament òptim a l'hora de comprar una cosa tant específica i penso que actualment això passa en molts camps.
De ben segur que era per perdre els nervis la situació i plantejar-se no comprar, però hi ha moments en que després d'una dura recerca de prop de cinc hores, les neurones no arriben a reaccionar i t'agafes al que tens davant, encomanant-te a tot.
I aquí no acaba tot, el procés de la preparació de la factura es va convertir en interminable. Després de dir que no a tot els serveis complementaris inútils que t'ofereixen per tal d'obtenir un contracte de manteniment que com a única finalitat té cobrar-te més, vam arribar a la zona de les caixes de pagament i va ser quan vaig descobrir que el món està boig. A la única caixa que estava oberta hi havien quatre dependents jugant a caixeres i compradors, com si es tractés d'un joc d'adolescents i passaven olímpicament de la gent que feiem cua.
A punt vaig estar de sortir sense pagar i endur-me per la cara aquell objecte que m'havia costat tant d' aconseguir i amb la previsible empipada vaig acabar discutint amb la caixera.
No va servir de res, jo crec que li era igual el meu missatge.
Pagat i barrat el tema.
Conclusió: no anem pel bon camí, nois i noies.