IMATGE DE LA SETMANA

Como no echar de menos este lugar.

TAPES: BAR BITACORA

Bar Bitacora

Cr/Balboa, 1

De 10.00 h a 24.00 h

La Barceloneta

Retornem a La Barceloneta  en aquest estiu d’octubre que no s’acaba per gaudir d’aquell agradable ambient de barri a prop del mar (encara que aquest any sacsejat per els esdeveniments dels turistes no es pugui dir el mateix)

I provem les tapes d’un altre clàssic de la zona.

La veritat el local té una estética anys 70 que fa que en un primer moment et vegis enrera en el temps lluny d’aquesta moda estética, però tant el servei com les tapes queden molt ben situades en el meu ranking personal de les millors.

L’única pega que li vaig trobar el calor al local, es passa una mica malament quan vols gaudir d’un bon menjar i el calor és agobiant, la sensació de voler marxar acompanya el tast.

Haig de dir que el local disposa de terrassa però s’ha de fer reserva anticipada i potser això s’hauria de provar per no treure conclusions precipitades.

No tindré gaire en compte el tema, s’ha de dir que les tapes que vam assaborir eren de luxe: una truita de patates sensacional, pollastre a la vinagreta boníssim, xoriçets amb padrons molt ben condimentats, un tast de formatge correcte, olives, pa amb tomàquet excepcional, seitons i unes croquetes (d’espinacs i bacallà) d’aquelles de l’àvia per llepar-se els dits. Preu-qualitat excel.lent.

MORRISSEY AL SANT JORDI CLUB

10/10/2014

Sant Jordi Club

Barcelona

21.30 h

L’ambient internacional s’olorava i es sentia anant cap al concert. Entrant al Sant Jordi Club ens esperava una projecció d’imatges com antesala de l’aparició de sir Morrissey que ens evidenciaven els seus gustos antitaurins, musicals i de humor amb un potentíssim potencial d’impacte de masses.

Però jo vull parlar de música i de l’excel.lent però curt concert (1h 29’) que el mestre Morrissey ens va oferir la nit del divendres i que serà per recordar, tant per la seva qualitat de veu, la seva presència provocadora i carismàtica que omplena l’escenari, la superbanda liderada per Boz Boorer que portava, felicitar al bateria (Matt Walker)  i les escenes visuals que va acompanyar la nit (tot s’ha de dir em va semblar massa fort el video sobre el tema Meat is Murder i que em va produir certa angoixa a meitat del concert).

Fent un repás del seu últim disc amb: World Peace is none of your Business” però reprenent la seva etapa “The Smiths”, el primer tema de la nit “The Queen is Dead” demolidor, la millor manera d’escalfar motors, seguida de “The Bullfighter Dies” , “Kiss me a lot”, “Certain people I know”, “How soon is Now?” entre d’altres.

Moments estelars amb les cançons “Trouble loves me”, “Istanbul”, “Im not a man”. Una felicitació al grup Green Day per la seva entrada al Saló de la Fama del Rock que encara ens el fa reconèixer com a més cavaller de la música.

Moment de descans per canvi de vestuari.

I per finalitzar l’esperada i aclamada “Everyday is like Sunday” jo crec que molts hauriem sortit decepcionats si no la haguessin tocat.

Moment culminant del concert amb tothom saltant, ballant i cantant, aquesta cançó té un significat molt especial per a mi.

Espero que els meus companys de concert gaudissin tant com jo d’aquest petit moment i de la nit.

Morrissey aprovat amb nota.

IMATGE DE LA SETMANA

Su "Café de la Juventud Perdida" me fascinó. Nuevo Premio Nobel de Literatura 2014.

SUNSET PARK AL TEATRE GAUDí

Sunset Park

Teatre Gaudí Barcelona

Fins al 12 d'octubre

Direcció i adaptació  Ivan Padilla

Amb  Ramon Bonvehí, Maria Clausó, Lara Diez, Dani Ledesma, Ivan Padilla, Bárbara Roig, Francesca Vadell

Música  Cels Campos

Teatre de reflexió sobre la situació dels joves i el món actual, temàtica social que ens ha de tocar la fibra sensible per valorar com està canviant el panorama.

Una gran aposta aquesta bona i valenta adaptació del llibre de Paul Auster, que ens presenta la companyia Retret al Teatre Gaudí.

Teatre com el d’abans, sense pretensions tecnològiques, música en directe i un únic espai molt ben trobat que ens proposa diferents escenes lliures també a la imaginació de cadascun dels espectadors.

Quatre universos okupant el que ells anomenen casa seva, un nucli al qual s’amaguen quatre projectes de futur atemorits per la seva propia experiència vital.

Ja des de les primeres frases del protagonista podem detectar la intensitat del que ens planteja el text.

Tot s’ha de dir, la sinceritat que em porta pel mal camí, pero els hi falta una mica de rodatge encara que jo crec que un ésser aliè (sense esforç ni treball) no pot posar-se mai a la pell del que surt a l’escenari i criticar obertament.

Una grata experiència que desitjo arribi a conquerir a un públic que no es quedarà de braços creuats.

MUSICA PER A UN SETEMBRE MANDRÓS: COQUE MALLA

La veritat és que aquest setembre no ha donat gaire de si en entrades, esperem arribar amb més piles a l'octubre.
De moment una cançó d'un cantant i compositor que es fantàstic per escoltar al cotxe i reflexionar, passant per un paisatge desértic, silenciós i atapeït de records.
Un video a més molt original, espero que us agradi i arribeu "hasta el final"

TIERRA ASTUR

La verdad es que esta crónica llega con un mes de retraso, quizás este año me ha costado reincorporarme a la vida del trabajador  activo un poco más de lo que me esperaba y retomar mis historias en el blog que tenía muy abandonadas. No hay propósitos para esta vuelta al cole, no vale la pena argumentar cosas que no haré o sueños que no alcanzaré, no vale  la pena perder este precioso tiempo, vivir cada minuto y trabajar al máximo sin parar.

Junto a la Escalerona de Xixón comienza esta ruta por tierras Astur que nos devuelve a épocas de conquistadores, de reyes y historias de gentes han habitado estas tierras y han convivido con ese mar.

El cielo nos recibe a oscuras y la bajamar nos descubre una inmensa playa de San Fernando que sólo es transitada por los más arduos xixoneses  y por los aprendices de caballeros de las olas que se atreven con los 14 grados.

Esta ciudad que parece vivir anclada en un tiempo en que el esplendor de sus veranos la convirtió en un reducto de los acalorados habitantes de otras zonas que no gozaban de los tranquilos y frescos días del Norte.

Pero no por eso ha perdido su encanto. Pasear por Cimadevilla y encontrarse con el Elogio del Horizonte que se levanta en un lugar privilegiado o descender por las pequeñas calles para acabar entre la modernidad del rincón del postal del puerto deportivo o la grandiosidad de la plaza del Marqués con ese impactante Palacio de Revillagigedo.

El día siguiente se vuelve a cruzar con mis pasos el Camino de Santiago y me emociono viendo llegar a la Catedral de Uviéu a los primeros caminantes de la mañana.

Me aproximo al extremo de la plaza para disfrutar de la escultura de la Regenta y recordar a Leopoldo Alas Clarín, tras saludar al viajero de bronce de la Plaza Porlier. Una ruta de esculturas de varios artistas que llena de simbolismos y de elementos vivos la visita a la ciudad.

Comer en Sidrería Miguel:  https://es-es.facebook.com/SidreriaMiguel , compartir un cachopo de excepción,  plato de la gastronomía asturiana por excelencia preparado con los mejores ingredientes y los mimos de una buena cocinera.

Por la tarde, ruta de Prerrománicas y al anochecer paseo por el Parque de San Francisco con el fondo musical de concierto de solista brasileña que se divisa dentro del bosque junto a no menos de un centenar de oyentes encantados.

Otros días pasarse también por Bueño para contemplar el  fascinante museo al aire libre de Hórreos (casi 100) que tiene la población, empaparse con la tradición.

Recorrerse la costa hasta llegar a Llanes o colarse en una casa de Indianos en Colombres para viajar con tantos aquellos que se fueron a buscar mejor suerte, o acercarse al museo de la Sidra para degustar un culin de este arte del beber.

Tras estos días llegaron rutas de montaña (Somiedo, Picos de Europa, Covadonga) y bici para cuidar el alma y redimirla entre estos paisajes de cumbres y rocas vestidas de niebla matinal con toques de pobladores antiguos y ganaderías que campan en su paraíso a casi 2000 m

Y es en estos parajes de mochila, botas y silencio que uno se siente en la gloria, caminando con un mismo y reflexionando sobre lo ocurrido, tratando de olvidarse de todo lo pasado y dejándose llevar sin lastres, relojes ni artilugios que aprisionen esos momentos.

Lagos, collados, desfiladeros, descensos, sendas, carenas, percepciones de la vuelta a la vida sin el atosigamiento exhaustivo de las ciudades.

Bajar hasta Cangas de Onís para reponer fuerzas en la Sifonería  www.lasifoneria.net, no querría olvidarme de mencionar este lugar y que nos sorprendió muy gratamente.

Al regresar parada obligada para pasear por La Concha a 24 horas de incorporarme al trabajo es un placer, un desayuno en Oiartzun detrás del Ayuntamiento de Donostia.

Un espejismo que espero dure en mi memoria unos cuántos días para no intoxicarme con la vuelta irremediable en segundos.

PERSONATGES INSUSTITUIBLES

Em va ensenyar a estimar els llibres i em va descobrir el màgic món de les biblioteques i aquest és el meu homenatge.

TANCAT PER VACANCES

MÚSICA PER A UN JULIOL FULMINAT: EELS

S'acaba el mes de juliol sense ni tant sols recordar que n'he fet. He tingut el blog molt abandonat i les entrades son pèssimes. Potser massa temps pendent d'intentar transmetre coses que no he aconseguit ni apropar-me una mica a la meva intenció.
Però això sí, no podia faltar una bona cançó per oblidar-se de tot i baixar la persiana de moment o potser definitivament. Estic cansada.
Espero que us agradi. Bon estiu.