IMATGE DE LA SETMANA

Estaba fuera cuando me enteré de la noticia, he perdido a mi padre literario.
Junto a Edgar Allan Poe y Ana Maria Matute se convirtieron en mi lectura a partir de los ocho años y con ellos he crecido y me he acercado a la literatura.
Te recordaré siempre.

LOVE OF LESBIAN: LA FORÇA DEL CICLÓ MUSICAL

Tercer concert consecutiu a Barcelona  (amb les entrades esgotades) d'aquest grup que ens va fer vibrar al màxim i recuperar en molts casos les sensacions viscudes  fa diria dues Mercès a la Fàbrica de la Damm o desde farà  uns quinze anys a l'escoltar els seus discos (gira Thecuriana)
La veritat que l'ambient que es respirava era envejable, la gent molt entregada encara que l'aforament estava ultrapassat segons la meva opinió.
Però allà estava un Santi Balmes amb tota la seva colla, hipermotivat com sempre, descarregant tota  l'artilleria  i des de "La noche eterna" que se'ns va emportar al seu món, al món Love of Lesbian com si aquest concert fos l'últim i millor concert de les nostres vides, com si fos la nostra última oportunitat. Amb la voluntat de fer gaudir i de gaudir dels seus fidels seguidors.
Després van arribar "El hambre invisible" i una dedicada al seu públic "Los seres únicos", "WIO, antenas y pijamas", " Segundo asalto" i a continuació tres de les millors cançons del meu personal arxiu: "1999, Belice, Allí dónde soliamos gritar" Aquí el concert ja era un incendi, bon rotllo incombustible que portava una connexió especial, una connexió per recollir  records que ja no fan mal, que s'han de deixar canviar amb el temps, escapar.
I continuem gaudint de la nit amb:  "Nadie por las calles", una fantástica "Las malas lenguas, Incendios de nieve, Pizzigatos" i una excepcional "Si tu me dices Ben, yo digo Affleck" i de dos convidats especials: Ramon Rodriguez i Carlitos.
Santi Balmes reivindica la manca d'educació musical i les esperances de noves tecnologies, una reflexió sobre el que escoltarem d'aquí a uns anys...
I arriba la part més salvatge i d'extasi amb "Club de fans de John Boy" amb la caracterizació del cantant i després amb "Te hiero mucho (La historia del amante guisante)" a on puja a l'escenari una noia disfressada de beina de pèssol que va ballar amb el cantant, brutal, divertit  i emocionant el moment.
Després tots caracteritzats de superherois i personatges de còmic a la part final del concert, al.lucinant la proximitat d'aquest gent interpretant "Me Amo" amb una intro a lo Rocio Jurado del públic (molt canalla)
Això ja comença a acabar-se nois, l'ambient caldejat al màxim i comencen amb els primers bisos:  "Los niños del mañana, Los toros en la Wii (Fantástico)" (fascinant aquest tema) i el inigualable ball d'en Santi a "Algunas plantas". Festa total amb "Marlene, la vecina del Ártico."
No puc demanar més, segona tanda de bisos el meu preferit  album Maniobras de escapismo amb "Domingo astronómico"  i  per tancar un  "Oniria e Insomnia" apoteòsic.

Quizás,
si bajo las persianas,
la noche se hace eterna....

IMATGE DE LA SETMANA

Ens abandona l'escultor que va donar-ho tot a la Sagrada Familia.

TEATRE: L'ONADA

L’onada

Teatre Lliure Gràcia

Direcció Marc Montserrat Drukker
Text  Ignacio García May

20:30 h

 Un experiment que planteja una realitat paral.lela i enganyosa. Un record al passat, un fet que va marcar la Història Mundial. Un professor que vol transmetre els valors de disciplina, comunitat i acció per veure com responen els seus alumnes a través de l’experiment. El poder d’un món que pot ser perillós però al mateix temps fascinant. Que pot moure tot un país fins a extrems inimaginables.

La transformació d’uns seguidors fins a les últimes conseqüències sota la dominació d’un lider de fum. El moviment d’una onada que pot acabar provocant una situació incontrolable.

Actors joves amb una interpretació brillant amb un Eduard Farel.lo apassionant en el seu paper de mestre, Mr. Jones

Silenci total i absolut durant les més de dues hores d’espectacle.

Una obra trepidant i que fa pensar més a cada moment, descobrir amb expectació com evoluciona l’acció.

Agrair la investigació de la documentació i l’aplicació a l’obra que encara ens la fa més auténtica i que suposa un procés de treball que enriqueix el procés creatiu.

Una tercera onada que no podré oblidar mai.

MEMORIA ALIENA

Es fácil contemplar el paisaje desde el acomodado camino. Escuchar las campanas de la catedral. Ver desaparecer las nubes en los escaparates del barrio Viejo. Observar la vida de las ventanas. Escuchar el ruido de las calles, el bullicio de fondo. Sucumbir a un café con leche en la calle Llibreteria y perderse un rato entre los turistas para contemplar y percibir que la vida continua, que nada se para, que todo transcurre en una secuencia de movimientos ajenos a las secciones individuales y personales, a lo que nos pasa  por dentro, lo que atraviesa nuestras existencias y nos grita irremediablemente que no dejemos de movernos, de cambiar, de perseguir todo aquello que encienda  nuestras neuronas atrofiadas, que nos devuelva un papel protagonista en una película que no tendrá un final esperado.

Recordar que todo lo que sucede, sólo pasa una vez y que el misterio de captarlo o de dejarlo pasar a nuestro lado puede marcar el destino de nuestras pequeñas vidas.

Las cartas que descubrí cuando desmontaba el piso de mi abuelo me llevaron a Francia.

.........

Aquí comienza mi "Memoria Aliena",  de nuevo escribiendo

MÚSICA PARA UN MES DE MARZO RÁPIDO

Hay momentos en que también me dejo llevar por el vídeo que presenta a una canción y este es uno de ellos. Un mes de marzo que ha pasado veloz y sin tiempo para nada. Eso si la música siempre acompañando.

IMATGE DE LA SETMANA

Estupenda presentación de Herido Mármol/Ernesto Frattarola en la libreria Pequod en Barcelona el pasado viernes.

UN ALTRE TÀNDEM DE TEATRE

Un altre cop al Lliure, en sesions separades per una setmana amb dues obres totalment opossades.

L'encarregat/ Harold  Pinter

Una obra que ens parla de les relacions entre persones, de com les persones conviuen a vegades en ambients inhòspits, situacions extranyes en certa manera. Un sense sostre (magistralment interpretat per Albert Pérez i un personatge amb problemes psicològics (en Carles Martínez) que mai troba el moment de posar-se a fer quelcom i amb un germà bastant particular (Marc Rodriguez)

Molt per pensar.

El Caballero de Olmedo

Veure a Rosa Mª Sardà aparèixer a l'escenari i dirigir-se al públic mentre la Kompanyia Lliure i la Jove Companyia Nacional de Teatre Clàssic escalfa per a cantar una cançó sobre l'obra ja de per si és un moment màgic.

Però no és aquest l'únic per a destacar. L'adaptació feta per Lluis Pascual per al Teatre Lliure m'ha sorprés molt positivament.

Escenografia i vestuari modern per a un text clàssic. L'incorporació d'un tango cantat per David Verdarguer i ballat en un segon terme per Samuel Viyuela i Paula Blanco) li dónen un aire més sentimental, profund i passional al text tant brillantment interpretat. Un altre moment a remarcar, la participacíó del flamenc de la mà de Pepe Motos i Antonio Sànchez.

Dues  companyies joves pero amb empenta i decisió, que ens va fer gaudir de Lope de Vega i de les desventures d'un cavaller, El Caballero de Olmedo.

Tothom coneix el text, gaudir del teatre clàssic en un marc incomparable com el Lliure encara el fa més intens.

IMATGE DE LA SETMANA

Cien años de Platero y yo.

LA CAPELLA: TRIPLE MORTAL

cr. Hospital, 56
18.00 h
21.02-23.03.2014
Sorprenent la tarda, la veritat la visita guiada a l'exposició Triple Mortal m'ha fet veure una nova perspectiva de l'art que es fa i es planteja actualment. I m'ha produit un canvi de percepció sobre tot allò que es mou al voltant del concepte i la transcendència dels artistes.
Judith López ens ha acompanyat per les diferents sales i ens ha donat una lliçó magistral amb la seva implicació (il.lusionant) i coneixements sobre les obres que formen part d'aquest projecte. Gràcies Judith ha estat un plaer.
Un projecte que ja queda del tot definit amb el seu títol: Triple Mortal. Tres entitats (Escola Massana, Escola Llotja i Facultat de Belles Arts) que ens mostren els treballs dels seus estudiants d'últim any i  Mortal (la paraula més representativa de l'estat actual del salt al món real dels nous artistes).
Una exposició dividida en tres parts: la precarietat en la consciència social, la precarietat  económica (materials i valors) i la precarietat del cos.
A la primera part destacar el treball de Mateu Targa i Octavi Serra amb Hands i la seva projecció social, un treball que impacta i determina un aturar-se a pensar i el treball de Judith Armengol: A preu de Manolo, creativitat i una mirada al que ens envolta.
A la segona part, un repàs al materials reciclats que continuen marcant un retorn a la utilització de tot allò que tenim a prop, disminució de costos i aplicació d'una utilitat més llarga. Destacant el treball del Col.lectiu Tropèl: Havaneres  i el de Noelia Vallano: B'Kid.
I la última part sobre la precarietat del cos, que ens parla dels nostres límits em quedaria amb el treball sobre un disseny gràfic inclusiu de Laboratorio Inclusivo  i Kafkianment de Sara Manzaneda.
Hauria de parlar de més obres que m'ha interessat  però no es tracta de fer una enumeració sobre el que es pot veure a l'exposició sino d'animar a la gent a visitar-la en el seu últim dia.
I poder descobrir en quin punt està el nostre art actual, com els artistes saben utilitzar les seves eines i realitzar un treball proper al seu temps. Ens permet conèixer les seves inquietuds i la seva crítica.
Un art que reflexa la inquietud dels artistes davant de la societat. L'art del segle XXI.
Una nova plataforma d'intercanvi que voldria destacar Art Trade per compartir experiències, cerca recursos i valorar la situació del col.lectiu.
Un concepte d'art modern que em posa en la pista de l'enteniment que em faltava.
Una experiència per valorar amb calma.