MÚSICA PER A UN MES DE MARÇ LIGHT

Otra vez repite este grupo M-Clan, que creo que no ha sido muy bien tratado en su trayectoria.

De una calidad excepcional en sus composiciones y de una fuerza arrasadora, Tarque con su voz y su música nos representa a muchos, a todos los que nos falta ese punto de locura para abandonar a nuestros miedos y cerrar la puerta a los fantasmas. Esas historias cotidianas que pueden ser tan nuestras.

Esta letra grita por mí.  Allí dónde estés...
Buenos días de vacaciones para disfrutar a partir de esta noche, un cuento pendiente que acabar y unos cuantos dibujos por imaginar.
 

TAPES: CERVESERIA D'OR

Consell de Cent, 339

Un clàsssic a Barcelona per la seva gran varietat de cerveses però una mica decepcionant per el tipus de tapes que cauen a la categoria de turista i encara que bones, no tenen una presentació massa acurada. Amb la qual cosa la meva valoració de la nit no pot ser del tot satisfactoria. Les braves correctes i la descoberta de la cervesa Nolla (del país) una bona troballa
Això si, no tinc res a dir del servei que va ser del tot correcte i del local que amb un certa semblança amb les cerveseries alemanyes ens va donar un bon racó per fer la xerrada.
Continuarem buscant.

TEATRE: AFTERPLAY

Sala Atrium
Consell de Cent, 435
www.atrium.cat
Fins al 28  d'abril
Fina Rius, Pep Ferrer
21.00 h

Una situació que pot canviar la teva vida, que pot donar una altra perspectiva, una trobada ideal però aquí torna a presentar-se la por, l'acomodament, el no voler sincerar-se, el no voler prendre partit per al que hauriem d'aprofitar i se'ns presenta davant nostra.
Uns actors excel.lents que et fan viure la història en primera persona, que ens apropen aquests personatges txèjovians d'una manera delicada i mesurada i que et fan gaudir davant d'aquesta trobada màgica.
La veritat és que vaig sortir amb un bon gust de boca i analitzant una mica més l'esséncia humana, el que s'esdevé quan s'actua en el món real i aplicant tot allò que he vist i gaudit, reproduint mentalment sensacions passades.

Només una petita nota per al teatre, sense intencions de molestar però s'hauria de modificar l'accés a la grada (una escaleta masssa complicada per a segons quines persones)  i posar una barana per a la seguretat dels assistents.
Seguiré la programació per a propers espectacles, he trobat un nou espai que cal explorar.

IMATGE DE LA SETMANA

Te recordaremos bailando Bebo Valdés

CHIHARU SHIOTA A CASA ÀSIA

Sincronitzant fils i rizomes
Fins al 30 de març
Casa Àsia
Avd. Diagonal, 373

Tot un plaer anar a Casa Àsia i examinar la seva planta baixa, la ceràmica, la pedra, la font, el delicat terra ple de detalls que transporten a una altra época carregada de colors, expressions artístiques que omplenen els nostres sentits. Un edifici del que els barcelonins són posseïdors i que podem gaudir tot ingressant a les seves sales i endinsant-nos a la propera ara cultura asiàtica que ens porta una altra perspectiva del món, una altra forma també de viure l'art.
Avui un passeig per les instal.lacions de Chiharu Shiota, estructures de fil negre com teranyines que donen lloc a dues interpretacions: que sóm i que ens separa del món, de l'objecte de les nostres vides, de la nostra estada aquí. Moltes maneres d'entendre-ho, cadascuna comparativament veritable.
Però sobretot una sensació de frustació, de foscor. Dificultat i aïllament  (també el nostre propi aïllament personal) cap a allà a on voldriem arribar. Pensant una mica més sobre les teranyines, que també son nosaltres mateixos, fluxes, sentiments, percepcions que tenim, reflexades a aquí amb un recorregut semblant al neuronal, al de les nostres artèries, per tots aquells estats que vivim.
Trepidant encara que molt, molt petita mostra.
Les maletes en una altra sala, potser també reflexen els nostres diferents compartiments i tots aquells viatges interiors i exteriors que realitzem.
Per a aquells que entenen que l'art és troba a la senzillesa sense buscar més antecedents.

NOLOTIL 3 - ENANTYUM 6

El dolor me agota, corroe mis fibras nerviosas y irrumpe en mi sueño para desconcertar mis sentidos.
Hoy no he encontrado nada que pudiera doblegarlo, ni el arsenal terapéutico más completo y estos días (8 consecutivos) lo he adoptado en mi vida como silencioso acompañante de sobremesa.
Hay momentos en que abandona su estado físico más real, más tangible, esa sensación de malestar constante y traspasa la frontera convirtiéndose en algo más profundo que ataca directamente al cerebro y que se mimetiza con el dolor personal que llevo dentro, que estaba olvidado, enclaustrado, deshabitado y retoma sus fuerzas para atacar a mi parte más indefensa.
El dolor ajeno también me hace daño estos días, me llena de tristeza, desasosiego, desamparo que se perpetua veinticuatro sobre veinticuatro horas y que no me redime tampoco del que yo he causado, porque eso es lo que más me duele en el fondo.

EL RACÓ DEL LECTOR

WILLIAM FAULKNER
MIENTRAS AGONIZO

Una increible historia, una fantástico retrato de la sociedad americana, de una familia pobre que recorre las tierras del sur con el cádaver de su esposa y madre para enterrarla en un lugar de su propiedad.
Quizás el fallo, no leerlo en versión original pero por lo que respecta al contenido, las penalidades y las relaciones personales entre los miembros de la familia marcan un análisis exhaustivo hacía la naturaleza humana.
Trágico pero absorbente, nada mejor que compartir unas noches con los Bundren.


JOHAN WOLFGANG GOETHE
PENAS DEL JOVEN WERTHER

Estos días me he dedicado a repasar esta novela-epistolario que leí hace ya unos cuántos años, porque me siento en algunos momentos identificado con el personaje que no puede acomodarse a una sociedad que no corresponde a sus intereses y quizás por esa desesperación afectiva que rodea al personaje, que lo hace desdichado en todos sus pasos.
Apuesta segura.

IMATGES DEL CAP DE SETMANA

Dues imatges per a recordar aquest cap de setmana: un fantàstic espectacle de titelles i ombres sobre "Les  Chants de Maldoror" a LaFutura (ja tinc un llibre més per localitzar) i una cervesa per brindar un any més per Saint Patrick al Collins.

HUMOR MUY NEGRO

Agradecer a los señores ladrones que entraron en casa la semana pasada que sólo se llevaran la grifería completa, el cobre de la instalación del agua y la comida de los gatos, que fueran tan cuidadosos con sus investigaciones en los armarios y lo volvieran a dejar casi todo como estaba.
Muchas gracias

IMATGE DE LA SETMANA

Cinquanta anys després de la seva inauguració aquet museu ens depara encara moltes més interpretacions de l'obra de Picasso. Felicittats.