Ens han deixat els ulls de Hollywood.
lunes, 29 de septiembre de 2008
miércoles, 24 de septiembre de 2008
NOTICIA DE LA SETMANA
El famós plataner de Sant Narcís. El tallaran o no?
Doncs ves per on, AVUI l'han tallat.
Girona
L'Ajuntament de Girona ha decidit tallar els 480 arbres afectats pel projecte de l'AVE perquè tindrien poques possibilitats de sobreviure amb un trasplantament. L'única excepció podria ser el plataner monumental del barri de Sant Narcís. El govern municipal, però, encara no ha pres cap decisió sobre el futur de l'arbre centenari perquè dos informes tècnics en desaconsellen el trasplantament ja que està malalt. La Plataforma del TAV a Girona ha denunciat aquest dilluns que els arbres del parc central i de la plaça Europa havien de ser trasplantats i no tallats.
L'Ajuntament de Girona ha decidit tallar els 480 arbres afectats pel projecte de l'AVE perquè tindrien poques possibilitats de sobreviure amb un trasplantament. L'única excepció podria ser el plataner monumental del barri de Sant Narcís. El govern municipal, però, encara no ha pres cap decisió sobre el futur de l'arbre centenari perquè dos informes tècnics en desaconsellen el trasplantament ja que està malalt. La Plataforma del TAV a Girona ha denunciat aquest dilluns que els arbres del parc central i de la plaça Europa havien de ser trasplantats i no tallats.
MÚSICA PARA EL OTOÑO QUE LLEGA
M-Clan: ESPANTAPAJAROS
Mi corazón de paja
se quemaba en la ciudad.
Tus alas lo apagaron
me ayudaron a escapar.
Lejos queda el tráfico
esto es oro para respirar.
Ya no se ven las fabricas
negras de monóxido.
Entra en este campo
de mi mano y sin hablar.
No quiero ver más flores de plástico
No quiero volver a ser un espantapájaros
perdido en la ciudad.
Amor fotosintético
semilla, savia y sal.
Los duendes de la lluvia
nos invitan a bailar.
El escudo de la atmósfera
protege mi burbuja
que ahora es para ti.
Somos niños otra vez
cayendo por un tobogán.
Entra en mi garganta
y no preguntes nada más.
Lejos queda el tráfico
esto es oro para respirar.
Somos niños otra vez
cayendo por un tobogán.
Entra en mi garganta
y no preguntes nada más...
http://www.youtube.com/watch?v=NVC4YWYeTMk
FRAGMENTO: DELIRIO
No, no es real. No me acabo de tomar ese frasco de pastillas. No me acabo de fumar un paquete de cigarrillos entero. No me entretengo delante del espejo mirando mis desechos.
He cogido el teléfono y te he llamado desesperadamente para vomitarte mis miedos. Como siempre, para explicarte como me siento. Para decirte que esta vez va ser la última, la última vez que hablamos.
Y te he dicho que lo voy a hacer esta noche. Que me voy para siempre, para siempre. Voy a desaparecer, a acabar con todo de una vez.
He escogido esta dulce madrugada. Lo he intentando todo y tú sabes que Jacob, nos permite hacerlo. Cada uno puede cumplir su misión en el momento que uno crea conveniente.
Sólo quería escuchar tu voz por última vez. La única voz de la cual quiero despedirme. Sé, que me prometiste que no tratarías de evitarlo. Pero saldrás a buscarme en cuánto cuelgues el teléfono.
Yo ya estaré lejos.
Cruzaré la ciudad en mi coche, fugaz como el relámpago, con la música a todo volumen y totalmente descontrolada por el alcohol; cantando esa canción de The Cure que tanto me angustia.
Y llegaré a esa curva donde la carretera se abraza al mar y cerraré los ojos. Pisaré a fondo el acelerador y me lanzaré al vacío. Me precipitaré gritando.
He cogido el teléfono y te he llamado desesperadamente para vomitarte mis miedos. Como siempre, para explicarte como me siento. Para decirte que esta vez va ser la última, la última vez que hablamos.
Y te he dicho que lo voy a hacer esta noche. Que me voy para siempre, para siempre. Voy a desaparecer, a acabar con todo de una vez.
He escogido esta dulce madrugada. Lo he intentando todo y tú sabes que Jacob, nos permite hacerlo. Cada uno puede cumplir su misión en el momento que uno crea conveniente.
Sólo quería escuchar tu voz por última vez. La única voz de la cual quiero despedirme. Sé, que me prometiste que no tratarías de evitarlo. Pero saldrás a buscarme en cuánto cuelgues el teléfono.
Yo ya estaré lejos.
Cruzaré la ciudad en mi coche, fugaz como el relámpago, con la música a todo volumen y totalmente descontrolada por el alcohol; cantando esa canción de The Cure que tanto me angustia.
Y llegaré a esa curva donde la carretera se abraza al mar y cerraré los ojos. Pisaré a fondo el acelerador y me lanzaré al vacío. Me precipitaré gritando.
ART A LA SALA PARÉS
Exposició:
50 anys Premi Pintura Jove Sala Parés
30 de setembre al 21 d'octubre del 2008
Per a la Núria Balcells , premi Pintura Jove 1986 (28a edició) amb la meva admiració i respecte.
Que aquesta col.lectiva sigui tot un éxit i demostració del vostre art.
A ON TROBAR BONS PROFESSIONALS?
Com a escriptor virtual reconeixo que aquesta és una de les maneres més globalitzants de relacionar-se en aquest estressant món real a on vivim
Per mi que sóc una persona de paper i llapís (ja em poden dir retrograda), aquesta tecnologia informàtica em sobrepassa algunes vegades i em fa dubtar de tot. Em fa veure la meva poca capacitat davant d'aquest gran món de possibilitats.
Ja feia uns dies que em volia comprar una CPU nova (i el que explicaré ara sembla copiat de la secció "Exposi vostè el seu cas" d'algun diari. Acompanyada per la meva assessora personal, la meva germana que es coneix aquest sidral, vam començar una peregrinació per les diferents tendes i megatendes que complauen les necessitats de tots aquests mortals que estan malalts de xarxa.
La cosa no va ser gens fàcil: GB, RAM, Pentium, disc dur, memòria, targeta gràfica, windows vista basic o premium, anti-virus, anti-espies, nero i altres... i altres coses que donaven voltes al meu cap cada cop que sortiem d'una tenda.
Quan ja teniem un mòdel escollit que acomplia totes les premises demanades, vam fer un pas més parlant amb el depenent-assessor d'una botiga. I quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure que encara en sabia menys que jo (que veritablement és molt dir) i em pregunto com pot ser que aquesta botiga arxiconeguda, de la qual no diré el nom, no tingui un personal qualificat per a aquesta batalla. A on es troben els bons professionals?
Ja no demano que tinguin uns coneixements nivell master però al menys que s'involucrin una mica en la seva feina i que donguin una imatge més correcte, per què a persones com jo ens aniria bé un recolzament òptim a l'hora de comprar una cosa tant específica i penso que actualment això passa en molts camps.
De ben segur que era per perdre els nervis la situació i plantejar-se no comprar, però hi ha moments en que després d'una dura recerca de prop de cinc hores, les neurones no arriben a reaccionar i t'agafes al que tens davant, encomanant-te a tot.
I aquí no acaba tot, el procés de la preparació de la factura es va convertir en interminable. Després de dir que no a tot els serveis complementaris inútils que t'ofereixen per tal d'obtenir un contracte de manteniment que com a única finalitat té cobrar-te més, vam arribar a la zona de les caixes de pagament i va ser quan vaig descobrir que el món està boig. A la única caixa que estava oberta hi havien quatre dependents jugant a caixeres i compradors, com si es tractés d'un joc d'adolescents i passaven olímpicament de la gent que feiem cua.
A punt vaig estar de sortir sense pagar i endur-me per la cara aquell objecte que m'havia costat tant d' aconseguir i amb la previsible empipada vaig acabar discutint amb la caixera.
No va servir de res, jo crec que li era igual el meu missatge.
Pagat i barrat el tema.
Conclusió: no anem pel bon camí, nois i noies.
Per mi que sóc una persona de paper i llapís (ja em poden dir retrograda), aquesta tecnologia informàtica em sobrepassa algunes vegades i em fa dubtar de tot. Em fa veure la meva poca capacitat davant d'aquest gran món de possibilitats.
Ja feia uns dies que em volia comprar una CPU nova (i el que explicaré ara sembla copiat de la secció "Exposi vostè el seu cas" d'algun diari. Acompanyada per la meva assessora personal, la meva germana que es coneix aquest sidral, vam començar una peregrinació per les diferents tendes i megatendes que complauen les necessitats de tots aquests mortals que estan malalts de xarxa.
La cosa no va ser gens fàcil: GB, RAM, Pentium, disc dur, memòria, targeta gràfica, windows vista basic o premium, anti-virus, anti-espies, nero i altres... i altres coses que donaven voltes al meu cap cada cop que sortiem d'una tenda.
Quan ja teniem un mòdel escollit que acomplia totes les premises demanades, vam fer un pas més parlant amb el depenent-assessor d'una botiga. I quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure que encara en sabia menys que jo (que veritablement és molt dir) i em pregunto com pot ser que aquesta botiga arxiconeguda, de la qual no diré el nom, no tingui un personal qualificat per a aquesta batalla. A on es troben els bons professionals?
Ja no demano que tinguin uns coneixements nivell master però al menys que s'involucrin una mica en la seva feina i que donguin una imatge més correcte, per què a persones com jo ens aniria bé un recolzament òptim a l'hora de comprar una cosa tant específica i penso que actualment això passa en molts camps.
De ben segur que era per perdre els nervis la situació i plantejar-se no comprar, però hi ha moments en que després d'una dura recerca de prop de cinc hores, les neurones no arriben a reaccionar i t'agafes al que tens davant, encomanant-te a tot.
I aquí no acaba tot, el procés de la preparació de la factura es va convertir en interminable. Després de dir que no a tot els serveis complementaris inútils que t'ofereixen per tal d'obtenir un contracte de manteniment que com a única finalitat té cobrar-te més, vam arribar a la zona de les caixes de pagament i va ser quan vaig descobrir que el món està boig. A la única caixa que estava oberta hi havien quatre dependents jugant a caixeres i compradors, com si es tractés d'un joc d'adolescents i passaven olímpicament de la gent que feiem cua.
A punt vaig estar de sortir sense pagar i endur-me per la cara aquell objecte que m'havia costat tant d' aconseguir i amb la previsible empipada vaig acabar discutint amb la caixera.
No va servir de res, jo crec que li era igual el meu missatge.
Pagat i barrat el tema.
Conclusió: no anem pel bon camí, nois i noies.
sábado, 20 de septiembre de 2008
EL PETIT TALLER D'EN HOMELESS
De tant en tant penjaré algun intent de quadre, que em perdonin els veritables artistes.
miércoles, 17 de septiembre de 2008
QUE CADASCÚ L'ENTENGUI COM VULGUI
CORREO FARMACÉUTICO
Correo farmacéutico.com archivo
El bilingüismo en la niñez favorecería el tartamudeo
Investigadores de la Universidad de Londres (Reino Unido) aseguran que el bilingüismo a edades tempranas eleva el riesgo de ser tartamudo.
CF 15/09/2008
El estudio, publicado en el último número de Archives of Disease in Childhood, se realizó en 317 niños de entre 8 y 10 años que consultaron por tartamudeo. Según los autores, los niños que son bilingües antes de los 5 años tienen mayor riesgo de ser tartamudos y de sufrir recurrencias que los que retrasaron el aprendizaje de una segunda lengua. Aconsejan que este aprendizaje se retrase en el caso de niños cuya lengua materna difiere de la del país donde habiten.
Correo farmacéutico.com archivo
El bilingüismo en la niñez favorecería el tartamudeo
Investigadores de la Universidad de Londres (Reino Unido) aseguran que el bilingüismo a edades tempranas eleva el riesgo de ser tartamudo.
CF 15/09/2008
El estudio, publicado en el último número de Archives of Disease in Childhood, se realizó en 317 niños de entre 8 y 10 años que consultaron por tartamudeo. Según los autores, los niños que son bilingües antes de los 5 años tienen mayor riesgo de ser tartamudos y de sufrir recurrencias que los que retrasaron el aprendizaje de una segunda lengua. Aconsejan que este aprendizaje se retrase en el caso de niños cuya lengua materna difiere de la del país donde habiten.
AGRAÏMENTS I COINCIDÈNCIES
Avui faig l’inauguració de la secció agraïments.
Gràcies al senyor Raül Guerra Garrido per haver-se pres la molèstia de llegir-se el meu somni redactat, que li vaig enviar per al seu llibre-recopilació. Rebre la seva amable resposta per correu explicant-me que li havia agradat molt i que pensava fer-lo servir per al llibre, m’ha fet moltíssima il.lusió.
Encara cre que existeixen al món persones properes i que es mereixen tot el meu respecte.I en aquest cas admiració com a escriptor.
jueves, 11 de septiembre de 2008
Suscribirse a:
Entradas (Atom)