Estadi Olímpic Barcelona
21.50 h
Recordaré siempre este concierto por muchas razones (como conseguimos las entradas, mi primo Joan de L'H y sus cassettes grabados por Navidades, la emoción contenida que llevo dentro......) pero por encima de todo porque creo que es un concierto irrepetible y que hemos tenido la gran oportunidad de colarnos en nuestra memoria de reciente juventud y rememorar cada momento al cual pertenecen cada una de estas formidables canciones.
Una mano y una baqueta y el público atento al escenario. Sting nos saluda "¿Que tal Barcelona?" y "Gracias por venir" mientras empiezan a sonar los acordes de "Message in a bottle".
El "mejor trio de la historia", como comentaba un fan apasionado con nuevo acento andaluz. Hora 21.50 h. Nos espera una hora y cuarenta minutos de alucinante concierto.
A mi lado derecho otro fan más preocupado por el estado del césped para el encuentro futbolero de este fin de semana pero con los ojos ilusionados.
Concierto cerrado y sobrio, ni una más ni una menos de las canciones que han estado programadas para esta gira.
Allí en el escenario sólo los tres mosqueteros ingleses haciéndonos vibrar un poco más a medida que suenan sus canciones y dándolo todo: Walking on the moon, Don't stand so close to me, Invisible sun, Wrapped around your finger,Bring on the night, Synchronicity-II, I can't stand losing you, De do do do, De da da da.....
Hasta se permiten unos saltos valientes. Las pantallas nos hacen más próximos al escenario y un juego de luces y colores básicos: azul, amarillo y rojo, junto con unas fantásticas imagenes del grupo denotan la elegancia del espectáculo que envuelve el concierto.
Prosiguen:Roxanne, Truth hits everybody,Voices inside my head,Every thing She does is magic, King of pain,Hole in my life, So lonely, Every breath you take....
Para mi, momentos enloquecedores el "Roxanne", "Hole in my life" y el "Every breath you take". Cuantas veces las he escuchado desde los 11 años y las he cantado cuando jugaba con una guitarra imaginaria y un micrófono de cartón o un peine de púas , imaginando ser Sting delante del espejo. No he podido evitar emocionarme un poquito. (Como en este momento que escucho el cd de nuevo).
Luego desaparecen del escenario y vuelven a aparecer para los bises.
El concierto acaba con un apoteósico NEXT TO YOU, of course next to me.
Se encienden las luces del Estadi y la imagen fotográfica de la noche es el mar de gente que abandona la pista central.
El escenario queda vacío. Adiós, hasta siempre.
viernes, 28 de septiembre de 2007
miércoles, 26 de septiembre de 2007
FRONTERES AL CCCB
“La mirada a les fronteres que proposem en aquesta exposició és una exploració de territoris límit que, en certa manera, expressen les contradiccions d’un món que es mou entre la hipercomunicació i les fractures profundes. A mesura que ens unim, el món esdevé més laberíntic.”
El CCCB presenta l’exposició Fronteres, una reflexió sobre el concepte de frontera i les seves tipologies i una panoràmica sobre diverses fronteres geopolítiques d’avui (els límits d’Europa, EEUU-Mèxic, Israel-Palestina, Corea del Nord-Corea del Sud, Caixmir, Miami-l’Havana, el cas de Melilla...).L’exposició ha estat concebuda com un viatge a través de mons diferents, en un gest que alia història i geopolítica, la mirada de fotògrafs i testimonis, sons i mapes, reflexions generals i estudis de camp.
S'ha d'anar amb temps per gaudir d'aquesta fantàstica exposició, que ens fa descobrir que les veritables fronteres difícils de superar no son les físiques sino les socials.
LA VIDA MISMA EN UNA CANCIÓN
Empty spaces
what are we living for
Abandoned places
I guess we know the score
On and on, does anybody know what we are looking for...
Another hero, another mindless crime
Behind the curtain,
in the pantomime
Hold the line,
does anybody want to take it anymore
The show must go on,The show must go on
Inside my heart is breaking
My make-up may be flaking
But my smile still stays on.
Whatever happens,
Ill leave it all to chance
Another heartache, another failed romance
On and on, does anybody know what we are living for?
I guess Im learning,
I must be warmer now
Ill soon be turning,
round the corner now
Outside the dawn is breaking
But inside in the dark
Im aching to be free
The show must go on
The show must go on
Inside my heart is breaking
My make-up may be flaking
But my smile still stays on
My soul is painted like the wings of butterflies
Fairy tales of yesterday will grow
but never die I can fly my friends
The show must go on
The show must go on
Ill face it with a grin
Im never giving in
On - with the show -Ill top the bill,
Ill overkill
I have to find the way to carry on
On with the -On with the show -The show must go on...
QUEEN
THE SHOW MUST GO ON
what are we living for
Abandoned places
I guess we know the score
On and on, does anybody know what we are looking for...
Another hero, another mindless crime
Behind the curtain,
in the pantomime
Hold the line,
does anybody want to take it anymore
The show must go on,The show must go on
Inside my heart is breaking
My make-up may be flaking
But my smile still stays on.
Whatever happens,
Ill leave it all to chance
Another heartache, another failed romance
On and on, does anybody know what we are living for?
I guess Im learning,
I must be warmer now
Ill soon be turning,
round the corner now
Outside the dawn is breaking
But inside in the dark
Im aching to be free
The show must go on
The show must go on
Inside my heart is breaking
My make-up may be flaking
But my smile still stays on
My soul is painted like the wings of butterflies
Fairy tales of yesterday will grow
but never die I can fly my friends
The show must go on
The show must go on
Ill face it with a grin
Im never giving in
On - with the show -Ill top the bill,
Ill overkill
I have to find the way to carry on
On with the -On with the show -The show must go on...
QUEEN
THE SHOW MUST GO ON
martes, 25 de septiembre de 2007
PENTINANT ELS VENTS
PENTINANT ELS VENTS/HOMELESS 2006
Los ojos para mirar
los ojos para reír
los ojos para llorar¿valdrán también para ver?
Eduardo Chillida "Preguntas"
Una muestra de mis horas de pinceles y óleos.
http://www.taller4pintors.com/
domingo, 23 de septiembre de 2007
REFLEXIONS DE CAP DE SETMANA-II
Aquí teniu el segon mini-test amb preguntes no tant bàsiques sobre aquesta vida moderna que ens toca viure.La direcció de la web-blog es compromet a comentar tots els qüestionaris completats.Moltes gràcies per la vostra participació.
1. que trobem a faltar els homes en les dones d'avui dia? o les dones en els homes d'avui dia?
2. rossa/ros o morena/rè?
3. amb o sense llibre d'instruccions?
4. que no canviarieu mai o valorarieu més d'aquesta persona (home o dona)?
5. primeres impressions sempre son les correctes?
Esperem que aquest test produeixi moments memorables.
1. que trobem a faltar els homes en les dones d'avui dia? o les dones en els homes d'avui dia?
2. rossa/ros o morena/rè?
3. amb o sense llibre d'instruccions?
4. que no canviarieu mai o valorarieu més d'aquesta persona (home o dona)?
5. primeres impressions sempre son les correctes?
Esperem que aquest test produeixi moments memorables.
LES FLORS DEL GANGES
És impressionant per la seva amplada, quasi de 2 km i també més que impressionant per les seves flors, cents i cents de flors il.luminades per petites espelmes que viatgen corrent avall en silenci portant els somnis, desitjos i oracions de molta gent. Gent del país o estrangera que arriben a aquesta caótica ciutat Varanasi impulsats per la seva espiritualitat.
Aquella tarda vaig compartir gath amb una vaca sagrada que em mirava mentre remugava i movia les orelles, estirada damunt del negre ciment sense cap més preocupació que espantar les mosques.
Van estar potser les 12 hores més intenses de la meva vida. De 8 a 8, davant de tot aquell espectacle de sensacions, com un escenari que s’obria davant meu. Tot un món, venedores de flors (clavells moros), venedors d’espelmes, d’ofrenes, sadhus encaramats als llocs més impensables i sadhus totalment pintats amb aquella pólvora blanca de la qual no recordo el nom. I el trafec de gent amunt i avall de la riba del riu, les bicicletes, rick-saw, els tuck-tuck, les bocines, la cridoria.... Tot allò que veritablement a BCN et podria posar dels nervis, allà era un formigueig sorprenent, indomable, encissador però al mateix temps et feia obrir molt els ulls per captar com la vida continua mentre tú estás allà. És el que denominariem una experiència personal. Un camí al ben mig d’un mateix.
Vaig comprar-me un gran sari i vaig camuflar les meves robes occidentals, no volia que ningú em veies diferent i pretengués sorprendre’m de nit al meu racó de meditació.
Vaig acabar-me el meu sopar, un bol d’arrós i una mica de pollastre i vaig continuar contemplant el riu. Fins que un noi em va convidar a pujar a una del es barques que estaven allà anclades. No vaig dubtar perque hi havia altres estrangers. Vaig pagar el preu del passeig i em va regalar una flor amb espelma. La barca va recórrer només 200 metres i es va situar davant d’un lloc d’ofrenes a on van contemplar un ritual ple de llum i color. La cerimonia va durar uns 20 minuts, les barques allà situades formaven un entramat, una xarxa d’espectadors hipnotitzats.
Acabat el ritual, la barca va continuar el seu passeig Ganges amunt fins a la zona dels crematoris, per retornar ja cap la part sud un altre cop. Vaig deixar a sobre de l’aigua sagrada la flor amb l’espelma, mentre pensava el meu desig i vaig veure com baixava també corrent avall i s’allunyava de la barca com un puntet minúscul en aquella immensitat.
Ja començava a ser tard i ja tornava a estar al moll, assentada al costat d’una gran columna amb una imatge gegant de Ganesha.
El silenci va fer-se a poc a poc més evident. I les gents desapareixien o dormien tranquil.lament.
La nit va ser curta, observava el riu i les flors il.luminades que continuaven passant davant meu en petits grups. Silenci i pensament.
A les 5 de la matinada, va començar a arribar tota una sèrie de gent preparada per rebre el nou dia i fer la seva pregària. I aquí està a on radica la belleza d’aquest lloc. Veure sortir el sol a poc a poc en una nova albada i observar l’espiritualitat de la gent al entrar dintre de l’aigua. Com reben el nou dia, el seu món interior i la seva força que queden reflectits exteriorment.
Com es vesteixen després sabedors que han netejat i preparat el seu cos per un nou dia, en pau amb si mateixos. Es queda la pell de gallina.
Va fent-se clar i el sol surt per l’altra banda del riu, com en un renaixement, com il.luminant un altre dia amb el seu calor. No he vist mai un altre lloc més maco per veure sortir el sol, l’espectacle del silenci, el paisatge, el lloc i allò que hi ha més enllà sigui el que sigui, i que cadascú identifica de manera diferent fa que tots ens posem en funcionament i veure el món d’una manera diferent.
Per això, no podreu oblidar mai les flors del Ganges.
Aquella tarda vaig compartir gath amb una vaca sagrada que em mirava mentre remugava i movia les orelles, estirada damunt del negre ciment sense cap més preocupació que espantar les mosques.
Van estar potser les 12 hores més intenses de la meva vida. De 8 a 8, davant de tot aquell espectacle de sensacions, com un escenari que s’obria davant meu. Tot un món, venedores de flors (clavells moros), venedors d’espelmes, d’ofrenes, sadhus encaramats als llocs més impensables i sadhus totalment pintats amb aquella pólvora blanca de la qual no recordo el nom. I el trafec de gent amunt i avall de la riba del riu, les bicicletes, rick-saw, els tuck-tuck, les bocines, la cridoria.... Tot allò que veritablement a BCN et podria posar dels nervis, allà era un formigueig sorprenent, indomable, encissador però al mateix temps et feia obrir molt els ulls per captar com la vida continua mentre tú estás allà. És el que denominariem una experiència personal. Un camí al ben mig d’un mateix.
Vaig comprar-me un gran sari i vaig camuflar les meves robes occidentals, no volia que ningú em veies diferent i pretengués sorprendre’m de nit al meu racó de meditació.
Vaig acabar-me el meu sopar, un bol d’arrós i una mica de pollastre i vaig continuar contemplant el riu. Fins que un noi em va convidar a pujar a una del es barques que estaven allà anclades. No vaig dubtar perque hi havia altres estrangers. Vaig pagar el preu del passeig i em va regalar una flor amb espelma. La barca va recórrer només 200 metres i es va situar davant d’un lloc d’ofrenes a on van contemplar un ritual ple de llum i color. La cerimonia va durar uns 20 minuts, les barques allà situades formaven un entramat, una xarxa d’espectadors hipnotitzats.
Acabat el ritual, la barca va continuar el seu passeig Ganges amunt fins a la zona dels crematoris, per retornar ja cap la part sud un altre cop. Vaig deixar a sobre de l’aigua sagrada la flor amb l’espelma, mentre pensava el meu desig i vaig veure com baixava també corrent avall i s’allunyava de la barca com un puntet minúscul en aquella immensitat.
Ja començava a ser tard i ja tornava a estar al moll, assentada al costat d’una gran columna amb una imatge gegant de Ganesha.
El silenci va fer-se a poc a poc més evident. I les gents desapareixien o dormien tranquil.lament.
La nit va ser curta, observava el riu i les flors il.luminades que continuaven passant davant meu en petits grups. Silenci i pensament.
A les 5 de la matinada, va començar a arribar tota una sèrie de gent preparada per rebre el nou dia i fer la seva pregària. I aquí està a on radica la belleza d’aquest lloc. Veure sortir el sol a poc a poc en una nova albada i observar l’espiritualitat de la gent al entrar dintre de l’aigua. Com reben el nou dia, el seu món interior i la seva força que queden reflectits exteriorment.
Com es vesteixen després sabedors que han netejat i preparat el seu cos per un nou dia, en pau amb si mateixos. Es queda la pell de gallina.
Va fent-se clar i el sol surt per l’altra banda del riu, com en un renaixement, com il.luminant un altre dia amb el seu calor. No he vist mai un altre lloc més maco per veure sortir el sol, l’espectacle del silenci, el paisatge, el lloc i allò que hi ha més enllà sigui el que sigui, i que cadascú identifica de manera diferent fa que tots ens posem en funcionament i veure el món d’una manera diferent.
Per això, no podreu oblidar mai les flors del Ganges.
SÓLO LIBROS
Este espacio nace mensualmente para hacer una recomendación de un libro y para que todo aquel que quiera recomiende a su vez algún libro que crea digno de mención y explique su opinión personal o si le ha producido algún tipo de impresión sobre si mismo.
Quiero inaugurar este espacio con una autora que para mi, es una de las mejores que ha dado la literatura y que nos dejó hace pocos años (2004): Carmen Laforet y su obra NADA, una revelación de la narrativa española de posguerra.
Nada narra como eje principal la vida de una muchacha, Andrea, que decide mudarse a Barcelona con unos familiares con tal de estudiar en la universidad. A lo largo de la novela la protagonista se desenvuelve en dos mundos totalmente diferentes, por un lado el de su familia y por el otro el de su amistad con una compañera de estudios, Ena. Estas dos dimensiones se van uniendo y acaban con un fatal desenlace: la perdida de un familiar y la marcha de su mejor amiga.
Quiero inaugurar este espacio con una autora que para mi, es una de las mejores que ha dado la literatura y que nos dejó hace pocos años (2004): Carmen Laforet y su obra NADA, una revelación de la narrativa española de posguerra.
Nada narra como eje principal la vida de una muchacha, Andrea, que decide mudarse a Barcelona con unos familiares con tal de estudiar en la universidad. A lo largo de la novela la protagonista se desenvuelve en dos mundos totalmente diferentes, por un lado el de su familia y por el otro el de su amistad con una compañera de estudios, Ena. Estas dos dimensiones se van uniendo y acaban con un fatal desenlace: la perdida de un familiar y la marcha de su mejor amiga.
jueves, 20 de septiembre de 2007
MÉS QUE UNA CANÇÓ
Un altre poeta, de tant en tant tots l'hauriem d'escoltar (les seves lletres no deixen indiferent ) i mirar el nostre món interior una mica més. Descobrir que hem fet durant el día "para no sentirnos feos".
He aprendido en esta vida de lo bueno y de lo malo
Me he elevado por el cielo y me he arrastrado por el barro
Más de treinta y cinco años
Y doscientos diez defectos
y he tocado la locura con la punta de los dedos.
Voy mirándome en los charcos
yo no necesito espejos
sé que soy mucho más guapo
cuando no me siento feo
Nunca me han interesado ni el poder ni la fortuna
lo que admiro son las flores que crecen en la basura
¿dónde se han quedado tus sueños?
Tienes el alma desnuda.
Después de romper la ola,
sólo nos quedó la espuma.
Voy mirándome en los charcos
yo no necesito espejo
sé que soy mucho mas guapo
cuando no me siento feo.
Feo, feo, feo, creo...
Fito y Fitipaldis
Lo más cerca a tu lado
He aprendido en esta vida de lo bueno y de lo malo
Me he elevado por el cielo y me he arrastrado por el barro
Más de treinta y cinco años
Y doscientos diez defectos
y he tocado la locura con la punta de los dedos.
Voy mirándome en los charcos
yo no necesito espejos
sé que soy mucho más guapo
cuando no me siento feo
Nunca me han interesado ni el poder ni la fortuna
lo que admiro son las flores que crecen en la basura
¿dónde se han quedado tus sueños?
Tienes el alma desnuda.
Después de romper la ola,
sólo nos quedó la espuma.
Voy mirándome en los charcos
yo no necesito espejo
sé que soy mucho mas guapo
cuando no me siento feo.
Feo, feo, feo, creo...
Fito y Fitipaldis
Lo más cerca a tu lado
miércoles, 19 de septiembre de 2007
CAÒTICA ANA
I tant Caòtica. Julio Medem és un dels referents del cinema actual, però en aquesta pel.lícula no demostra la seva vàlua.El començament de la pel.lícula és correcte i té un sentit respecte el que pot ser el món dels artistes i el mecenatge i el que representa l'art, però la segona part de la pel.lícula queda totalment desestructurada i comença a perdre's en un seguit d'imatges que fan perdre tot l'interés i trenquen totalment el film.Per mi una gran decepció.
No puc fer gaire bona crítica, massa complicada fent-la difícil. L'únic a destacar Manuela Vellés que em recorda a l'epóca en que Silke va debutar com actriu, amb aquest atractiu que sedueix a la càmara, una Natalie Portland a l'europea.
Nota: 5 (peladet, peladet)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)