IMATGE DE LA SETMANA

Malos tiempos para la lírica. Otro de los grandes que nos deja. Sus canciones han llenado muchas noches de mi vida. Hasta siempre.

EL RACÓ DEL LECTOR

New York stories
Recopilación de historias que nos hablan de Nueva York de varios autores: Henry, Truman Capote, Edith Wharton, William Maxwell. Epocas, paisajes, situaciones diferentes e imprevistas.
Un repaso a las emociones que han quedado atrás con un buen libro en versión original.

Uno de los libros que más me ha impactado últimamente, la sensibilidad para hablarnos de un viaje, de una ciudad, las impresiones como pintor. El Diario de unas sensaciones que ya no te deja indiferente y que hace quieras seguir leyendo y adentrarte en la literatura de este pintor.
Un descubrimiento de segundo mano.

TAPES: SANTUTXO

Carrer de Provença, 571, 08026 Barcelona

934 35 58 11

Per acabar aquesta sessió de tapes del 2013 ens hem quedat  al barri a un dels racons més coneguts( i més desconeguts  per nosaltres) del Clot. Santutxo és un local ple de història, per les seves  sales han passat molts personatges il.lustres i molt músics que han aconseguit una bona carrera (entre ells els Blaumut)

L’ambient és fantástic, un local a on es pot xerrar, es pot sentir un bon fil musical i gaudir del local en si, perque tota una sèrie de records relacionats amb la música, pengen de les seves parets (cuida’t al detall). Un espai acollidor i càlid.

Respecte a les tapes, molt bones i ja dintre de la categoría d’autor, l’Isma, el cuiner  barreja les tradicionals amb alguna aposta novedosa que dona al tast un bon gust de boca. Tota una sorpresa. I encara que les croquetes  se li van cremar,  va sortir a demanar disculpes i a explicar tot el procés, això denota la seva preocupació respecte al benestar  dels seus  clients i que vol un bon servei.

Pel que fa a l’atenció al públic, molt correcte, en Jaume ens posa al corrent de les tapes del dia i ens fa alguna suggerència  interessant. Eficàcia, educación i simpatía.

Per a l’ocasió van provar les patates braves, el farcellets de formatge de cabra, pebrots de Padrón, les olives i la brotxeta de pincho moruno

També s’ha de destacar que tenem unes molt bones torrades i que la sel.lecció de postres és molt encertada. Preu-qualitat molt correcte.

Una magnífica experiencia  per a tancar l’any. Un nou racó per evadir-se de la semana. Fins aviat.

2013

Final de trajecte per a aquest 2013 que ens ha  portat bones i dolentes notícies i que ha estat marcat encara per aquesta crisi, o cua de crisi que no deixa que els  ánims progressin i es busquin alternatives sense recaure en aquest fatalisme que ens envolta i que ens fa evolucionar en certs moments cap a un espiral negativa de recreació negre.

Personalment ha estat un any que acabará com no esperava,  esdeveniments  personals que et marquen i et deixen potser un regust de boca amarg però superable. No em puc queixar, continuo tirant endavant aquest blog “a tranques i barranques” sense gaires aportacions d’originalitat (hauré d’ésser més exigent amb mi mateix) i intentant informar sobre tot allò que m’envolta i em  produeix curiositat, tot allò que m’arriba i considero interessant  dintre de les arts, dintre del panorama de la meva ciutat, de Barcelona, del meu espai personal. Encara tinc feina i gaudeixo del que estic fent, d’un de les meves passions a hores :dibuixar. L’altre,  la literatura abandonada per poca motivació i desànim a hores d’ara.

Però pel que fa a l’actualitat més  propera no deixem de rebre aportacions no gaire prometedores,  els bancs en els que ningú hauria de confiar continuent fent de les seves, els polítics comportant-se com a polítics amb un discurs que dista molt del que s’hauria de produir en aquests moments d’incertesa.

El país treien pit i afrontant una dura situació.

La cultura (ensenyament inclós) desarrelada i reben per totes bandes, els artistas intentant  sobreviure en aquest món. Els pobres més pobres (que pasar amb la sanitat?) i els rics més rics que és el destí final en aquest cruel capitalisme que ens absorbeix i ens desborda, que ens porta a no pensar en algunes ocasions més enllà d’allò que tenim davant dels ulls i no vull dir amb això que no hi hagi gent compromesa, continua havent  gent molt vàlida, a la que envejo i que em dóna  esperança sobre un món que cada dia hauriem  d’intentar rescatar de les urpes , de les garres d’aquest  llop dolent de la pel.licula.

Fets que encogeixen el cor: Filipines, Estats Units, Australia, Sudamerica, païssos àrabs enn conflicte etern  i altres…els de sempre problemàtica africana com a rerafons d’una situació que no canvia. Fets que produeixen rabia, com els tirotejos indiscriminats, la violencia a persones o animals, la poca sensibilitat col.lectiva, gent deshauciada sense possibilitats, la poca democràcia que es viu a algunes bandes (desaparició del canal 9 valencià, fatidica carrera contra el llengua mallorquina a ses illes, el referendum a Catalunya…) Traumatismes incompresos.

També  coses positives, no voldria tenir un discurs aprés dels diaris i sense mirar més enllà, la lluita contra el cáncer, la malaria, la Sida. Les actuacions ciutadanes, cada cop més evidents  i que posen de manifest  el carácter solidari de la gent. 

Hem perdut a molta gent coneguda que ha format part de les nostres vides, de moltes maneres, personatges públics que han destacat en algún àmbit i han aportat un gra de sorra a la civilització sostenible. Aquest any són tants, que em seria molt difícil, no deixar-me algún oblidat.

Han tancat o desaparegut molts llocs emblemàtics que quedaran també en el nostre record, en el punt a on volem que es quedin per sempre.  Anyorem a gent molt estimada que ha marxat fora o ha retornat al seu país però que porten al cor.

Desitjos per al 2014 de moment  només “Salut”, proje ctes o objectius, ara per ara, no vull  pensar, no vull projectar, m’he fallat tantes vegades a mi mateix que amb els anys , prefereixo  no explicar res,  centrar-me en viure segons les meves condicions actuals i evolucionar en el temps, obssessionant  temps,  a la recerca del que vull fer sincerament. Ja no em serveix desenfocar-me, o creure en unes il.lusions  fora del meu abast.

Avui escric des dels FCG camí de la meva Barcino, d’aquesta ciutat del món que em regala uns moments incomparables. Demà, ja veurem que faré demà.

AVINGUDA DE LA LLUM

Amb la Marina moltes tardes ens arribaven fins a l’Avinguda de la Llum després de classe. Aquell món subterrani ens apropava encara més als nostres somnis que havien començat a créixer al Sistema Martí. Aquells que ens feien pensar que arribarien molt lluny i que les nostres vides canviarien aviat.

La Marina es volia convertir en una gran modista i qui ho diria, que quaranta anys després tindria la seva pròpia firma a París i se la rifarien a l’Eixample de Barcelona per obrir-hi una botiga que ens retornaria el glamour d’aquells temps de llums amb certes ombres.

Aquesta setmana baixa a Barcelona i ens retrobarem després de quasi deu anys de no veure’ns. Les seves visites han estat escasses i des que se'n va anar només rebo cartes on l’enyor d’aquells dies de l’Avinguda de la Llum apareix atrapat a les seves paraules.

Aquella avinguda sota terra, ens oferia modernitat, un constant moviment de gent amunt i avall que sortien i entraven als ferrocarrils, les xerrades dels joves aturats a tocar de la barana de la boca dels trens, les rialles dels grups d’escolars amb les seves carteres, l’ambient de les botigues, les dones que compraven a les botigues de llanes i filatures.

Marina es quedava embadalida dia si dia no durant hores davant de la botiga de les màquines de cosir Singer i jo l’arrossegava i anàvem a fer un gelat a la gelateria de l’entrada o compràvem uns dolços a la Bomboneria Catalunya, encara recordo l’intensa olor de la xocolata i l’exquisidesa en la presentació.

Alguna vegada quedaven amb uns nois de Terrassa i anaven a ballar, eren uns altres temps.

Quan la Marina va marxar cap a França a treballar amb una modista com a aprenenta, jo ja treballava a una escola de Sant Cugat. Havia aprovat les oposicions de l’Ajuntament i ja tenia una plaça fixe. Enrere han quedat tots els llibres que he llegit en els trajectes i una novel·la per a infants que va ser publicada per Edicions 62. Es pot dir que també vaig acomplir el meu somni.

Més tard va arribar en Robert i el seu anell de compromís que va comprar al Basar Orozar a pocs metres d’on ens havien conegut allà a l’Avinguda. I van arribar els nens, el nou pis a l’Eixample i més llibres i sessions de contes a la Biblioteca de Sabadell i més records. Records de joventut.

Quedarem al Zurich per fer un cafè i xerrarem de tot el que ens ha separat aquests deu anys i baixarem al vestibul del ferrocarril encara que sigui per veure només les columnes que queden d’aquella avinguda i tornar a reviure aquells moments, bells moments.

IMATGE DE LA SETMANA

Un altre cinema que tanca, un altre cinema auténtic devorat per les multisales.
Records i records de pel.licules en versió original al centre de Barcelona.

HIMMELWEG CAMINO AL CIELO

Sala Atrium

Consell de Cent, 345

21.00 h

Prorrogat fins al 29 desembre

La companyia Sala Atrium ens presenta un text de Juan Mayorga. Una reflexió sobre com el que veiem, ésser testimoni del món no ens mostra la realitat o aquesta está emmascarada en certes ocasions.

Una cooperant de la Creu Roja visita un camp d'extermini nazi o el que ella creia que era, però el seu informe reflexará el que va veure però no el que passava realment, el que el seu subconscient va detectar, per què en aquell moment no es va aturar a pensar.

A partir d'aquest text l'espectador es veu implicat en la trama asfixiant.

Sublim actuació de Patricia Mendoza, Guillem Gefaell i Raimon Molins. La veritat ha estat un gust veure'ls actuar.

La introducció dels puppets li dóna a l'obra un caire encara més intimista.

Reflexionar sobre una época històrica, sobre uns fets des d'un altra punt de vista enfocats, sobre el paper que va tenir la societat davant dels fets.

Pell de gallina.

CITAS: CHARLES READE

"Siembra un acto y cosecharás un hábito. Siembra un hábito y cosecharás un carácter. Siembra un carácter y cosecharás un destino"

LA ESCOCESA: DESENTRANYAR

La Escocesa, fabrica de creació
cr. Pere IV, 345
http://www.laescocesa.org/cat
Juan Francisco Segura
Paul Daly

Primera incursión en el mundo creativo de La Escocesa con dos artistas que se complementan y que experimentan con el proceso de creación, con la deconstrucción para obtener una obra que estudia la propia obra, que nos acerca al interior del trabajo del artista.
Ha sido un placer poder charlar con uno de los artistas, Juan Francisco Segura que me ha transmitido su ilusión, energía y su satisfacción de considerarse una persona con la gran suerte de dedicarse al arte, a la exploración de las posibilidades más allá del carácter formal. Nos ha hablado de su obra, de sus vivencias e impresiones y eso ya es un regalo para los profanos.
Y la verdad que las dos obras merecen la pena, original y calidad.
Juan Francisco Segura nos adentra en un mundo de calma, de instantes de búsqueda interior, un trabajo sobre tela o madera y con superposición de capas hasta alcanzar un resultado equilibrado, harmónico. Sus últimas creaciones surgieron después de exponer en la Casa del Tibet, el planteamiento de un búsqueda más rigurosa del fondo, de lo que hay dentro de la pintura le ha llevado en esta fase a conseguir unas texturas que transmiten una visión muy personal.
Paul Daly, trabaja con materia viva en descomposición, hojas de diferentes tipos de árboles.  Collages colgados en la pared e iluminados por detrás. Es un trabajo meticuloso, intenso, de combinación y también de  proceso de estudio interior, consiguiendo unos paisajes imaginarios que nos llenan con una sensación colorista y positiva difícil de clasificar.
Una nueva experiencia, una nueva perspectiva del trabajo realizado por artistas independientes de Barcelona.
Seguiremos investigando, nos vemos en La Escocesa.

IMATGE DE LA SETMANA

"Soy el capitán de mi destino, soy el dueño de mi alma". Un recuerdo del hombre que ayudó a cambiar un poquito el mundo.