CINEMA: UN AMIGO PARA FRANK

Me ha sorprendido cómo se representa un futuro no muy lejano  que nos tocará vivir y la presencia de robots en nuestras vidas de una manera tan natural. La nueva tecnología que nos  facilita la vida pero que también acaba con parte de ella.

Una divertida mirada a la relación entre un robot y un humano, más allá de lo meramente mecánico.

A VISTA D'HOTEL 1/8 JUNY BARCELONA

Villa Emilia   BCN

Calàbria, 113-115

Aprovechando que esta semana algunos hoteles abren sus terrrazas para el público en general, hemos subido a la séptima planta del Hotel Villa Emilia para disfrutar de una copa de vino y de una sesión de música nepalí.

Aunque la vista no era demasiado privilegiada, ver anochecer poco a poco al aire libre, desde una zona alta, observar la ciudad desde otra perspectiva, los edificios también se quedan en calma, es un momento extraordinario de paz que bien le hace falta a nuestras vidas.

La verdad es que es una experiencia bastante aprovechable y que nos pone al alcance de la mano otros espacios de la ciudad que uno no conoce suficiente.

Siempre me ha interesado la vida en los hoteles, sus halls, sus zonas comunes decoradas con grandes y cómodos sofás que nos invitan a tomar asiento, el sentirse siempre en movimiento y  el nomadismo que predomina entre sus habitantes.

Compartir unas horas  y explorar las sensaciones que volveremos a repetir.

AVISTADHOTEL.CAT

METRO Y TANGO A LAS OCHO DE LA MAÑANA

No hay nada mejor algunos días para deshacerse de esa nostalgia pasajera que te traspasa de vez en cuando que coger la línea 2 del metro y encontrarse con el músico acordeonista, un señor de unos 60 años, con coleta de pelo canoso, gafas metálicas y su viejo acordeón con su toque elegante demodé y sus buenos modales.

Desde hace años nos cruzamos en los comboys  y tengo que reconocer que no he visto a nadie que toque con tanta alma, que versione  los tangos y te lleve hasta el borde de la tristeza para devolverte al momento actual con una sonrisa, porque no tiene nombre lo que transmite su música.

Me gustaría conocer un poco su historia, porque detrás de esa extrema delgadez quizás en otro tiempo, en otro lugar puede que  hubiera un grandioso músico. La imaginación me lleva a una gran sala de conciertos o a un baile y se une al momento actual  mientras desaparece al fondo del vagón, cuando su música ya se ha apagado y yo me preparo para descender del metro revivida por esa intensa manera de interpretar.

TEATRE: BARCELONA

Barcelona

Teatre Nacional de Catalunya

20.30 h

Només  puc  començar felicitant al creador del text Pere Riera, una historia impressionant i impactant que em va mantener sense perdre detall durant les més de dues hores d’espectacle.

La meva ciutat retratatada en una época difícil, una época que m’és una mica llunyana però que va repercutir segurament en que jo en aquest momento estigui escrivint aquestes línees i no podía  ésser d’una altra manera que m’arribés a emocionar tant.

Bombardejos sobre Barcelona el març de 1938, una familia benestant que aguanta com pot rep la visita d’una amiga que havia marxat a França a fer carrera.

Dues dones que es retroben després de quatre anys, dues amigues abans inseparables i uns fets traumàtics. I no explicaré res més.

Els actors fantàstics, una Emma Vilarasau mesurada i recitant en francés teatre clàssic i Míriam Iscla que li dóna una replica que posa els pèls de punta, excepcionals les dues. Anna Moliner en un paper  entre la inocència i el món adult xapó i que haig de dir del senyor Banacolocha.

L’escenografia de película i el públic entregat. Una  nit memorable.

MÚSICA PER UN MES DE MAIG VIST I NO VIST

L'empenta i bon rotllo que dóna aquest tema em recorda que no puc adormir-me per a aconseguir acabar les coses pendents.

Una bona cançó per un viatge en cotxe, s'olora ja l'estiu.

TEATRE: LITORAL

Teatre Romea

25/05/2013

20.30 h

Tenia davant un repte de tres hores, que com va dir el seu director, Raimon Molins abans de l'espectacle en una petita  intervenció, no ens havia de fer por.

I finalment encara n'hauria demanat més, d'aquest bon teatre que ens explica una història que ens toca d'a prop, que ens fa veure la nostra percepció sobre el món adult, com interaccionar i trobar-se en una societat que és el que en certa manera ens estructura individualment.

La mort inesperada d'un pare i com tot això fa canviar el que vius. Com abandonar als teus herois d'infantesa.

Tan Marc Rodriguez com Lluís Marco, tenen unes interpretacions excel.lents. Destaca la versatilitat de canvi de registre d'en Pepón Blasco, excepcional i les bones i destacables actuacions dels altres actors: David Verdaguer, Patricia Mendoza, Mireia Trias i Xavier Ruano.

L'escenografia sobria però ben plantejada per a les diferents situacions i escenes i actuant de pont entre els actors i els mitjans técnics per a mí, original i punt unificador del concepte teatre.

El viatge d'aquest noi que vol enterrar al seu pare al Liban no deixa indiferent.

ERNESTO FRATTAROLA AL ESPAI BORN

Espai Born

c/Vigatans,11

20:30 h

espaiborn.com

facebook.com/EspaiBorn

Hacía tiempo que el Poeta Frattarola no nos desgarraba y nos hacía vivir sus poemas en la intimidad, no nos llevaba al campo de las palabras y los sentimientos, al mundo de los sentidos y esta noche, todavía un poco más Poeta, nos ha regalado algunos de sus textos de su último poemario Herido Mármol.

El lugar escogido una delicia para poder escucharle, disfrutarle.

Un nuevo espacio de creación para tener en cuenta, mimetizarse con sus paredes que nos transportan a otras historias antiguas de Barcelona pero decorado con gusto y sencillez, creando una atmósfera acogedora y única, Espai Born.

Un lugar que nos va a reportar otros buenos momentos. Hablamos con su alma, Guillem Martínez, un placer encontrar en el camino a gente ilusionada y con proyectos, que inicia una difícil andadura pero con un espíritu que nos recuerda y demuestra que nos alejamos del desierto. Suerte.

Pero volvamos al poeta, que se desnuda y nos explica el contexto del poemario, sus impresiones y nos pone la piel de gallina con sus palabras, con su Corteza, su Estirpe, su Poso y su serie Eva entre otros. Un poeta distendido, aunque un poco nervioso, pero conocedor de que las vivencias de su  fondo poético, de ese yo poético atraviesan la  piel de aquellos que congregados le escuchamos, respiramos su poesía.

Otra experiencia más, otra manera de visitar el mundo de ese Herido Mármol que nos sorprende, aunque bromee y nos diga que lo mejor de la velada  (inicia el recital con Javier Cánaves y lo acaba con Angel González) no es suyo y nos amenice también con sus últimas creaciones que tocan con su sentido particular lo que más nos hiere y nos hace reflexionar.

No hay más palabras, no hay silencios que corregir, sólo poesía en estado puro de un buen poeta, un gran poeta.

IMATGE DE LA SETMANA

Poco a poco los referentes nos abandonan y con ellos también se mueren algunos sentimientos.
La Chanson francesa pierde uno de los grandes.
Hasta siempre.

EL RACÓ DEL LECTOR

EL CUADERNO DE BENTO
JOHN BERGER

Aquest mes ha tocat una reflexió sobre el dibuix, sobre com observar, com portar un  quadern a sobre i intentar captar una mica allò que ens sedueix, que produeix certa motivació. En aquest cas particular guiat per textos del filòsof Spinoza.

Encara que l'autor no ha aprofundit gaire i m'he quedat amb més ganes de continuar llegint, potser una mica pobre.

El que mès m'ha agradat l'història sobre la princesa camboiana i la piscina: tendresa sense mesura.

Continuarem buscant per cobrir expectatives.

ART I SOCIETAT

ALEXANDRE CIRICI

Continuem amb la no-ficció, amb un llibre de consulta ara crec que obligada i d'assimilació per etapes que ha desmontat els meus esquemes sobre l'art, sobre per què es fa art, una introducció a l'evolució històrica, als factors o punts que les persones no toquem habitualment, no relacionem  i m'ha donat una visió més intuitiva.

Art, concepte d'art, concepte d'artista, societat, comunicació i producció. A on trobem els seus fonaments, quina és la nostra visió des del segle XXI. El paper de l'artista i tots aquests conceptes adquirits aquests dies que m'ha fet valorar d'una altra manera aquest món.

Res més a dir, tota una classe magistral.

TALLERS OBERTS A BARCELONA: SÍNTESI

Art = construcció + comunicació
I quina millor manera d'apropar l'experiència i el treball d'artistes residents a Barcelona al públic en general i a altres artistes que compartint per uns dies els seus llocs de treball. Els tallers en els quals es creen i es porten a terme les seves iniciatives i inquietuds.
Aquest serà el tercer cap de setmana (tallers oberts al Poblenou) que alguns centres organitzen jornades de portes obertes i ens deixen descobrir quins són els nous corrents, els nous materials, les técniques, el que porten a dins aquests artistes i com la societat, els temps que vivim i la mateixa ciutat interactuen en la seva obra. Com aquesta obra es converteix potser en un element utilitari o bé només es tracta d'art per fer art.
Aquest cap de setmana intentaré passar-me per La Escocesa al Poblenou per endinsar-me en aquest món que m'és tant allunyat.
Però avui a la tarda m'he apropat al FAD a la plaça dels Àngels per gaudir d'un  petit tastet d'artistes, que escollits entre totes les opcions formen una representació en les diferents modalitats artístiques: escultura, pintura, dibuix, litografia, collage....
S'hauria de veure quin ha estat el criteri de sel.lecció de les obres i dels artistes però veient l'exposició, m'he portat petites decepcions però també he trobat coses curioses i bons treballs que vull destacar.
Primer de tot m'ha sorprés molt gratament Ivana Flores amb els seus grafits i tinta sobre fusta, per a mi el millor treball fet amb una delicadessa impactant.
Com a treball curiós i original la serie Alcampo de Stephanie Herr dóna molt per pensar.
Xesco Mercè amb el Diccionari de Butxaca (pintura sobre zenc) i les litografies de Maribel Mas una técnica que va més enllà.
Dues mencions més, el Collage modelat amb resina de Carles Piera i les fotogràfies del convidat del taller de la Baumstrasse de Munich Florian Froess-Peeck, silencis plens de paraules.
Sé que el meu criteri pot resultar una mica irreal, desconeixo bastant les técniques actuals i no vull que sigui condicionant, és  l'opinió d'un espectador,  només una percepció de les meves sensacions. Una manera de posar-me en contacte amb el que s'ens mostra, m'interessa i la necessitat de voler aprendre, com sempre tirar endavant.